24 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

DIUMENGE III DE PASQUA – Cicle C – 5 de maig de 2019
Evangeli: Jn 21,1-9
Altres lectures d’aquest diumenge: Ac 5,27b-32.40b-41; Ap 5,11-14; Salm: 30 (29)

A L’ALBADA

A l’epíleg de l’evangeli de Joan es recull un relat de la trobada de Jesús ressuscitat amb els seus deixebles a la vora del llac de Galilea. Quan es redacta, els cristians estan vivint moments difícils de prova i persecució: alguns reneguen de la seva fe. El narrador vol revifar la fe dels seus lectors.

S’acosta la nit i els deixebles surten a pescar. No hi ha els Dotze. El grup s’ha trencat en ser crucificat el seu Mestre. Estan de nou amb les barques i les xarxes que havien deixat per seguir Jesús. Tot s’ha acabat. De nou estan sols.

La pesca resulta un fracàs complet. El narrador ho subratlla amb força: “Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res.” Tornen amb les xarxes buides. ¿No és aquesta l’experiència de no poques comunitats cristianes que veuen com es debiliten les seves forces i la seva capacitat evangelitzadora?

Sovint, els nostres esforços enmig d’una societat indiferent a penes obtenen resultats. També nosaltres constatem que les nostres xarxes són buides. És fàcil la temptació del desànim i la desesperança. Com sostenir i revifar la nostra fe?

En aquest context de fracàs, el relat diu que “quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac.” No obstant això, els deixebles no el reconeixen des de la barca. Potser és la distància, potser la boira de l’alba, i, sobretot, el seu cor entristit el que els impedeix de veure’l. Jesús està parlant amb ells, però “els deixebles no sabien que era ell.”

¿No és aquest un dels efectes més perniciosos de la crisi religiosa que estem patint? Preocupats per sobreviure, constatant cada vegada més la nostra debilitat, no ens resulta fàcil reconèixer entre nosaltres la presència de Jesús ressuscitat, que ens parla des de l’Evangeli i ens alimenta en la celebració del sopar eucarístic.

És el deixeble més estimat per Jesús el primer que el reconeix: “És el Senyor!” No estan sols. Tot pot començar de nou. Tot pot ser diferent. Amb humilitat, però amb fe, Pere reconeixerà el seu pecat i confessarà el seu amor sincer a Jesús: “Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.” Els altres deixebles no poden sentir cap altra cosa.

En els nostres grups i comunitats cristianes necessitem testimonis de Jesús. Creients que, amb la seva vida i la seva paraula ens ajudin a descobrir a hores d’ara la presència viva de Jesús enmig de la nostra experiència de fracàs i fragilitat. Els cristians sortirem d’aquesta crisi augmentant la nostra confiança en Jesús. De vegades, no som capaços de sospitar la seva força per treure’ns del desànim i de la desesperança.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »