23 setembre 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

A favor del diàleg plural i el debat lliure d’idees

Nota de premsa d’Església Plural respecte la polèmica suscitada per l’anunci d’una conferència del Sr. Philippe Ariño, a la parròquia de Santa Anna de Barcelona

A FAVOR DEL DIÀLEG PLURAL I DEL DEBAT LLIURE D’IDEES

No trobem cap raó per prohibir-la. La legítima defensa dels drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals no es pot sustentar en la prohibició d’un altre dret com és la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa.

Recolzem i assumim com a propi el manifest de l’ACGIL-Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya.

En el cas que del contingut de la conferència se’n pogués concloure que es promou qualsevol mena de discriminació envers les persones homosexuals, la vulneració dels seus drets o l’apologia d’actituds homòfobes, exigiríem l’aplicació immediata de sancions d’acord amb la Llei 11/2014 del Parlament de Catalunya.

Demanem a l’arquebisbat de Barcelona que el respecte a la pluralitat que esgrimeix, sigui aplicat sempre, en totes les ocasions i sense cap mena de discriminació.

Des de la fundació d’Església Plural, sempre ens hem manifestat a favor dels drets de les persones homosexuals i de la llibertat de cadascú de viure la seva afectivitat i sexualitat segons la seva pròpia naturalesa. No hi ha cap orientació afectiva i sexual que sigui preferida pel Déu cristià mentre sigui l’expressió d’un veritable sentiment d’estimació, d’obertura generosa i de projecte de vida comuna. Tampoc hi ha una única manera de viure l’afectivitat i la sexualitat, tan lícita és la persona que opta lliurement per l’abstinència sexual com la que vol viure la seva sexualitat en plenitud. En aquesta línia sempre hem estat al costat de l’Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL).

Hem denunciat, i denunciem, l’actitud repressora i homòfoba que molts sectors de l’Església catòlica tenen envers la sexualitat humana, i en concret en referència a la homosexualitat i als drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals, que sovint són discriminades, perseguides, estigmatitzades i menyspreades per la seva condició.

Amb tot, pensem, que mai, prohibir, silenciar o restringir la llibertat d’expressió sigui la millor manera de defensar qualsevol dret o causa, sempre i quan les expressions, les manifestacions o les actuacions que es portin a terme per part dels contraris a aquests, no tinguin com objectiu afavorir la discriminació o l’animadversió o qualsevol mena de violència, menysteniment o la vulneració dels drets fonamentals i la dignitat dels qui pensen o actuen de manera diferent. Si es donés algun d’aquests casos en qualsevol moment de la conferència del Sr. Philippe Ariño, Església Plural exigiria que l’Administració actués d’acord amb la Llei 11/2014 de 10 d’octubre per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Celebrem que l’arquebisbat de Barcelona apel·li a la pluralitat per defensar l’acte, però li recordem que fa pocs mesos n’ha prohibit d’altres que no sintonitzaven amb la doctrina oficial de l’Església o bé perquè estaven protagonitzats per persones represaliades, com és el cas de les recents prohibicions de conferències, en locals parroquials, del teòleg Juan José Tamayo i de l’ex-membre de la Congregació per la Doctrina de la Fe Krzysztof Charamsa. Confiem que aquesta defensa de la pluralitat sigui honesta i esdevingui una manera de fer habitual i sense excepcions.

Església Plural

Barcelona 08 de febrer de 2017.

Articles relacionats

Comentaris

  1. Llegiu el llibre de Krzysztof Charamsa La primera pedra, molt recomanable per pensar en aquesta església homofòbica que ens imposen

  2. Javier Tellez Rentero diu:

    Del que he exposat abans afegeixo que si en el fons els bisbes estan tan preocupats per la vida familiar i no qüestionen l´ordre social capitalista, perquè Ms. Omella no va a les seus de Foment del Treball o altres indrets on es reuneixen els empresaris per demanar-los que inverteixin els seus diners en l´economia productiva, en l´estabilitat laboral i en la conciliació laboral i familiar dels pares, en comptes de perdre el temps amb aquestes conferències que l´únic que demostren no només que la discriminació de les persones sembla dictada per Déu, sinó una insensibilitat brutal a la realitat social que ens ha tocat viure.

  3. Javier Tellez Rentero diu:

    La segona cosa que voldria exposar és sobre la celebració d´una conferència que comptat i debatut mostra una miopia respecte el món on viuen. Veure en la crisi de la família tradicional en una mà negra que es identificada com la ideologia de gènere i el lobby gai és primer un exemple no només de discriminació, sinó no estar en contacte amb la realitat. El que destrueix la família és el capitalisme en la seva vessant neoliberal. El capitalisme vol individus, no col.lectius, divideix el treball en les seves formes més individuals i promociona el narcisisme consumista. Si al neoliberalisme no li agrada el sindicat, no rebutjarà també la família com a forma col.lectiva. Actualment l´individualisme social és tan present que hem oblidat al proïsme, ja sigui el veí de tota la vida com l´inmigrant. Es aquest narcisisme el que destrueix a la família perquè s´ha destruït l´esforç d´entendre l´altre en detriment del subjecte.

  4. Javier Tellez Rentero diu:

    Entenc la vostra postura de no crear més tensió amb l´arquebisbe, però això evidencia altres coses que m´haig de plànyer. La primera que per molt que els bisbes i cardenals parlin de germanor entre els cristians, el cert és que hi ha una lluita per veure quina interpretació de l´Evangeli prevaleix. O sigui que hi ha dretes i esquerres. La conseqüència de l´anterior afirmació és que es la dreta la que ha guanyat la partida per uns quants motius. Davant la crisi del catolicisme sociològic, l´Església tendeix més que arreplegar-se cap als seus “clients captius” gent conservadora que no acostuma a qüestionar les decisions i la jerarquia eclesiàtica, però a la vegada esdevenen d´un perill absolut si no se´ls acarona prou. L´Església per molt que volguem els catòlics d´esquerra, no ens farà cas perquè creu que la desigualtat és quelcom natural. En aquest sentit Ms. Omella com altres antecessors, no se´ns acostarà sincerament perquè en realitat els fem nosa. Aquesta és la meva primera tesi amarga.

  5. D’acord, principalment amb el darrer paràgraf

  6. JRRiudoms diu:

    Molt d’acord amb la lliure circulació i expressió de les idees i opinions.
    Llegint, però, Gènesi 1:27 i 28 i el capítol 2 i Mateu 19:4 i 5, no és pot ignorar de manera tant alegre la “orientació afectiva i sexual […] preferida pel Déu cristià”. Això, clar, independenment de que hem d’estimar a tothom.
    Potser estem massa imbuits pels signes dels temps, on diuen que allò dolent és el bo, i el bo és dolent.
    Atentament

Opina

*

Translate »