23 maig 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

A la porta de casa nostra

DIUMENGE V DURANT L’ANY – Cicle B – 4 de febrer de 2018
Evangeli: Marc 1,29-39
Altres lectures d’aquest diumenge: Jb 7,1-4.6-7; 1Co 9,16-19.22-23; Salm: 147 (146-147)

A LA PORTA DE CASA NOSTRA

A la sinagoga de Cafarnaüm, Jesús ha alliberat al matí un home posseït d’un esperit maligne. Ara se’ns diu que surt de la «sinagoga» i va cap a «casa» de Simó i Andreu. La indicació és important, ja que en l’evangeli de Marc el que passa en aquesta casa conté sempre algun ensenyament per a les comunitats cristianes.

Jesús passa de la sinagoga, lloc oficial de la religió jueva, a la casa, lloc on es viu la vida quotidiana al costat dels éssers més estimats. En aquesta casa s’anirà gestant la nova família de Jesús. A les comunitats cristianes hem de saber que no són un lloc religiós on es viu de la Llei, sinó una llar on s’aprèn a viure de manera nova entorn de Jesús.

En entrar a la casa, els deixebles li parlen de la sogra de Simó. No pot sortir a acollir-los, ja que està postrada al llit amb febre. Jesús no necessita res més. De nou trencarà el dissabte per segona vegada el mateix dia. Per a ell, l’important és la vida sana de les persones, no les observances religioses. El relat descriu amb tot detall els gestos de Jesús amb la dona malalta.

«Ell s’hi acostà». És el primer que fa sempre: acostar-se als que pateixen, mirar-los de prop a la cara i compartir el seu sofriment. Després «la va agafar per la mà»: toca la malalta, no tem les regles de puresa que ho prohibeixen; vol que la dona senti la seva força guaridora. Per fi «la va fer aixecar», la va posar dempeus, li va tornar la dignitat.

Així està sempre Jesús enmig dels seus: com una mà estesa que ens aixeca, com un amic proper que ens infon vida. Jesús només sap servir, no ésser servit. Per això la dona guarida per ell es posa a «servir-los». Ho ha après de Jesús. Els seus seguidors hem de viure acollint-nos i cuidant-nos els uns als altres.

Però seria un error pensar que la comunitat cristiana és una família que pensa només en els seus propis membres i viu d’esquena al sofriment dels altres. El relat diu que aquest mateix dia, «quan el sol s’havia post», quan s’ha acabat el dissabte, porten a Jesús tota mena de malalts i posseïts d’algun mal.

Els seguidors de Jesús hem de gravar bé aquesta escena. En arribar la foscor de la nit, la població sencera, amb els seus malalts, «s’havia aplegat davant la porta». Els ulls i les esperances dels que pateixen cerquen la porta d’aquesta casa on hi ha Jesús. L’Església només atrau de veritat quan la gent que pateix pot descobrir dins d’ella Jesús guarint la vida i alleujant el sofriment. A la porta de les nostres comunitats hi ha molta gent patint. No ho oblidem.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »