26 maig 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

ACGIL respon el qüestionari sobre el Sínode de la família

Volem començar celebrant que des dels estaments oficials de l’església catòlica es considerin les realitats personals, familiars, socials i eclesials de les persones que viuen les seves relacions afectives de manera diversa a l’establerta tradicionalment pel magisteri. Mentre que altres esglésies cristianes fa dècades que estan treballant tots aquests temes i modificant les seves concepcions i accions pastorals cap a totes aquestes persones, el cert és que fins ara l’església catòlica havia romàs estancada en els vells paradigmes. I aquest estancament ha estat font de patiment, d’exclusió i de manca de misericòrdia cap a tots aquests germans i germanes. L’efecte més directe de tot això ha estat que el missatge amorós i alliberador de l’Evangeli no ha arribat a aquestes persones i a les seves famílies, o si ho ha fet, ho ha fet de manera adulterada. Per tant, la majoria d’aquestes persones han deixat de veure i de viure l’església com a lloc d’acollida, com a casa pròpia i n’han sortit, en molts casos renegant de la fe cristiana.

La reflexió que farem tot seguit es fonamenta en l’Escriptura, la Tradició, la Raó i l’Experiència. Ens hi han ajudat els teòlegs i teòlogues que al llarg de les darreres dècades han estudiat i fet propostes sobre aquestes temàtiques i que en la seva gran majoria, malauradament, han estat perseguits, sancionats, silenciats i exclosos pels representants de l’ortodòxia vaticana.

Ens hagués agradat que aquest document s’hagués adreçat directament a les persones que s’hi mencionen, a més d’adreçar-se a les “Esglésies particulars”. Perquè la veu d’aquestes persones és la primera que cal escoltar, de la mateixa manera que ho feia Jesús, per atendre adequadament les seves necessitats pastorals.

Lamentem que la visió de la família i del matrimoni que sosté el document es fonamenta únicament en la genitalitat i la diferenciació sexual, sense tenir present l’orientació afectiva i sexual i la diversitat de gènere. En aquest sentit lamentem especialment l’absència total de les persones transsexuals en tot el document.

En el text trobem una concepció reduccionista sobre l’afectivitat, la sexualitat i la família que es basa en una visió antropològica que no té en compte la diversitat afectiva i sexual que es dóna en la natura humana. Cal tenir present que la totalitat dels estudis antropològics i sociològics seriosos de l’actualitat abonen aquesta diversitat. Una doctrina basada en aquesta concepció reduccionista arribarà forçosament a conclusions parcials i errades.

Aquestes són les nostres reflexions específiques sobre les qüestions que es plantegen:

1. Sobre la difusió de la Sagrada Escriptura i del Magisteri de l’Església sobre la família

Molts estudis bíblics i teològics han posat i posen en qüestió que l’Escriptura doni un missatge unívoc i clar sobrela família. Dela mateixa manera, el Magisteri de l’església ha anat variant al llarg dels segles. Trobem per tant inadequat parlar dela “Sagrada Escriptura” o del “Magisteri” com realitats inamovibles.

Així doncs, els ensenyaments oficials de l’església catòlica són coneguts pels fidels però molt sovint són ignorats, són font de desacord, o bé causa de l’abandó de l’església per part d’aquests fidels, escandalitzats per la visió estreta i basada en paradigmes premoderns.

Aquesta diversitat en la manera d’assumir els ensenyaments oficials de l’església es manifesta en que el missatge que es transmet a les diverses comunitats depèn molt de la sensibilitat espiritual i pastoral dels seus pastors, que molt sovint avantposen l’amor a la doctrina, tal com ho feia Jesús.

2. Sobre el matrimoni d’acord amb la llei natural

El concepte de “llei natural” que manifesta el document no es correspon amb els estudis biològics, antropològics i sociològics que demostren que la natura és molt més diversa que la limitació mascle-femella o dona-home. Una “llei natural” així respon més a preconceptes o posicions preses que a l’observació de la mateixa natura. Intentar basar una doctrina o una acció pastoral en aquest tipus de “llei natural” només pot portar a conclusions errades o perjudicials per a les persones que no s’ajusten a aquest model.

A més del rebuig d’aquest tipus de “llei natural” pels estaments acadèmics, constatem que a la vida quotidiana, la realitat propera de persones amb diversitat afectiva, sexual o de gènere o amb estructures familiars diverses fan que l’amor i la solidaritat superin qualsevol preconcepte com el d’aquesta suposada “llei natural”.

3. La pastoral de la família en el context de l’evangelització

Families LGTB excloses. No prepara les altres famílies per rebre els seus fills LGTB.

4. Sobre la pastoral per afrontar algunes situacions matrimonials difícils

La realitat de les relacions de parella ha canviat molt en els darrers anys. Fins ara havíem trobat en la jerarquia només condemnes i crides a tornar enrere, als “bons temps”. Com en molts altres aspectes de l’ètica sexual, els fidels hem hagut de tirar endavant contra el criteri dels pastors. Cal dir però que hi ha hagut un nombre creixent de pastors que han sabut acompanyar-nos, amb amor i misericòrdia, al marge dels posicionaments més oficials de l’església.

Si el matrimoni és signe de l’amor dels esposos, reflex de l’amor de Déu per la seva església i per la humanitat, no s’entén la fixació en la indissolubilitat, condemnant a persones que ja no s’estimen a seguir juntes. Mantenir el matrimoni en aquests casos el converteix en signe de desamor, de malestar creixent, fins i tot d’odi. I tot això deixa de ser reflex de l’amor radical de Déu.

Cal doncs fer una profunda reflexió a la llum de la realitat de les parelles que no poden mantenir la seva relació, després d’intentar-ho sense èxit. I l’església, a més d’ajudar-les a refer la seva relació també les hauria d’ajudar a deixar-la i a formar una altra parella, si cal. L’experiència ens demostra que són moltes les persones que després d’una relació frustrada troben una nova parella i viuen profundament l’amor.

De la mateixa manera, avui veiem com les persones tarden més en formalitzar la seva relació per mitjà del matrimoni. Les causes no són pas, com han dit alguns documents de la jerarquia, la por al compromís o l’hedonisme, sinó la realitat del món actual, ja sigui pel perllongament dels estudis o per la dificultat en trobar llocs de treball estables i amb un sou suficient. Avui també s’ha avançat l’edat en què els joves tenen la seva primera relació sexual. Sembla poc realista i poc misericordiós condemnar aquests joves a no tenir relacions sexuals fins que no arribin a la celebració del matrimoni.

5. Sobre les unions de persones del mateix sexe

El nostre país va ser un dels primers del món a reconèixer les parelles del mateix sexe i a no discriminar-les en l’accés al matrimoni. Recordem amb dolor, però, l’actitud de molts bisbes que van dir barbaritats en el moment del debat de la llei que eliminava aquesta discriminació. Recordem amb dolor també la presència i l’encoratjament de molts bisbes a les manifestacions ciutadanes que abrogaven per negar aquest dret i no reconèixer aquesta realitat.

Molts i moltes de nosaltres hem format parelles i tenim fills i filles. Totes les investigacions acadèmiques que s’han dut a terme sobre nosaltres han conclòs que les nostres relacions són com les que formen les famílies tradicionals. Algunes investigacions, fins i tot han arribat a la conclusió que els nostres fills i filles mostren un nivell més alt de tolerància que els fills i filles de parelles “tradicionals”. Davant d’això no entenem que fins ara la jerarquia ens hagi ignorat. Afortunadament cada cop són més els pastors que ens acullen a les seves comunitats. Val a dir però que molts i moltes de nosaltres ens hem cansat de ser tractats de manera discriminatòria i de ser rebutjats en moltes comunitats i hem optat per deixar la pràctica sagramental.

6. Sobre l’educació dels fills al si de situacions matrimonials irregulars

El percentatge d’infants que viuen en famílies considerades pel Vaticà com a “irregulars” creix dia a dia. A les classes dels nostres fills i filles podríem dir que són majoria els infants que no viuen en el si d’una família “tradicional”. Afortunadament, les escoles tenen cada cop més present aquesta realitat i els infants poden veure en els materials didàctics i en les explicacions del professorat famílies comla seva. Malauradamentperò, encara hi ha escoles que no tenen present aquesta diversitat, sobretot les escoles que es reclamen de tradició cristiana. Tampoc es contempla aquesta realitat en la catequesi parroquial i en l’ensenyament de la religió a l’escola.

Creiem que ja és hora que tots els infants, estiguin o no en famílies “tradicionals”, puguin viure amb pau la seva realitat i no se sentin assenyalats i marginats pels materials didàctics i per les explicacions del professorat, ja sigui a l’escola o a la catequesi parroquial.

La Bona Novade l’Evangeli ha de ser anunciada a tothom, partint de la seva realitat, sense jutjar ni condemnar, sense infligir un patiment totalment innecessari i aliè al missatge radical d’amor del Crist.

7. Sobre l’obertura dels esposos a la vida

Creiem que ha arribat el moment de reformular del tot els ensenyaments de l’església pel que fa al cos i a la sexualitat. No entenem com les jerarquies segueixen encara basant els seus ensenyaments en paradigmes premoderns, com si el temps s’hagués aturat a finals del segle XVIII.

Coneixem molts teòlegs i teòlogues que han partit de les filosofies contemporànies i han arribat a formulacions cristianes engrescadores i significatives per als homes i les dones del món d’avui. Malauradament, molts d’ells i elles han estat silenciats al llarg dels darrers anys per les jerarquies.

Estem convençuts i convençudes que el cos i la sexualitat ens parlen de Déu. Per mitjà del cos i de la relació sexual podem entrar en contacte profund amb altres persones que són imatge i semblança de Déu. Avui, la reproducció no ha d’estar lligada forçosament a la sexualitat, tal com demostren els estudis científics actuals.

8. Sobre la relació entre la família i la persona

La família és un espai privilegiat per viure la plenitud de l’anunci de l’evangeli. Però cal que les jerarquies entenguin que la família avui pren formes molt diverses. No hi ha un únic model de família, sinó molts tipus: a més de les famílies amb pare i mare, hi ha famílies reconstituïdes, famílies monoparentals, famílies amb dos pares o dues mares, i persones que opten per altres formes de convivència.

Cal doncs que les comunitats cristianes acullin totes aquestes formes de família que existeixen en les nostres societats i que trobin les formes de fer-ho, de manera que tothom pugui trobar-s’hi com a casa, de la mateixa manera que Jesús trobava la manera d’acollir tothom com a fills i filles de Déu.

9. Altres desafiaments i propostes

Un dels col·lectius més marginats en les nostres societats és el de les persones transsexuals. Moltes d’elles han de fer un procés dur i dolorós per arribar a viure el seu gènere tal com el senten. Alguns països han modificat la seva legislació per facilitar aquest procés, però la realitat social, educativa, laboral i familiar d’aquestes persones encara és lloc d’exclusió, de marginació i d’agressions fins i tot físiques.

En el marc de la reformulació dels ensenyaments de l’església pel que fa al cos i a la sexualitat, cal tenir presents les persones transsexuals, que són sistemàticament ignorades per l’església.

Comentaris

  1. A. Ferret A. Ferret diu:

    Molt bé, companys/es. Em semblen unes respostes molt adients. Us heu descuidat de parlar sobre la necessitat de contemplar els mitjans de control de la fecundació. És important.

Opina

*

Translate »