21 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Actualització permanent de la Paraula

ACTUALITZACIÓ PERMANENT DE LA PARAULA

Diumenge III de durant l’any, 27 de gener del 2019
Josep M. Balcells, escolapi

L’actualització que narra la primera lectura d’avui és una de les pàgines més emotives que podem llegir a l’A T. És la redescoberta del llibre de la Torà. Fou a la tornada de l’Exili de Babilònia que comportà passar de la dispersió a la reconstrucció del Poble. Restituïts ja novament a Jerusalem havien de reconfirmar el pacte entre Déu i el poble i el compromís de fidelitat. Varen fer com una concentració i anaven llegint el text retrobat, proclamant-lo amb una solemnitat plena d’emocions. Tota la gent plorava mentre els llegien i comentaven el text sagrat, la Paraula de Déu que primerament en temps passats, Moisès al peu del Sinaí fou promotor d’una Aliança i Déu es feia així Déu del poble, i aquest es considerava com a poble de la seva pertenència. Era com tornar a viure aquesta història de salvació narrada en el llibre del Èxode. Un Déu que salva i allibera dels esclavatges d’Egipte. Aquests pobles transmitien les seves tradicions pàtries a través de l’oralitat. Eren els mestres de la Llei qui transmitia la Paraula de Déu, fent una lectura i explicació que ells escoltaven, bo i plorant. Els seus amens eren expressió d’adhesions molt sentides. Avui se’ns fa difícil entrar a fons en sentiments que són d’altres temps. “La diada d’avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. El goig del Senyor serà la vostra força”

El salm 78 posa una corona a la narració de Nehemies. La converteix en pregària, com sempre ho hem fet notar. Ens hauríem de sentir concernits i implicats. Quin himne més esplendorós de i a la Paraula! És propi dels salms el fet de que eren cantats. Ja deia sant Agustí que cantar de cor era pregar dues vegades. El goig de fer-ho serà la nostra fortalesa i el nostre coratge. Convé experimentar-ho. És una part important de la litúrgia.

Ja sabem de la relació entre evangeli i la primera lectura,  fistonejada pel salm. Avui, només iniciar el relat de l’evangeli de Lluc, evangeli que ens acompanyarà durant tot l’any. És el cicle C, després del de Mateu, que és el del primer cicle, l’A; Marc és el segon; i es deixa Joan perquè ens acompanyi en les festes majors que són la de Nadal i la de Pasqua. Després de la dedicació que fa a un tal Teòfil (que ve podria traduir-se per “l’aimant de Déu” i, per tant, adreçat a tothom qui vulgui sentir-se invitat, si volem respondre a aquest nom xifrat. Passa a continuació a presentar un lloc i auditori, el de  la sinagoga del seu poble, Natzaret. Llegeix el passatge d’Isaïes (61, 1-2a) I en un to declaratiu els fa aquesta proclama: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes Paraules de l’Escriptura”. Veieu la relació tant estreta entre L’Èxode-Moisès; Després de l’exili-Nehemies; Natzaret-Jesús; Església-nosaltres.

Sacramentalment, simbòlicament l’expressió: Avui connota la permanent eficàcia i valor d’actualització de la declaració de la identitat de Jésús. En Ell es compleixen les Escriptures, és a dir: les Paraules que el manifesten ens el donen com a Paraula definitiva. Les promeses messiàniques en Ell s’han acomplert en un avui que ja no tindrà ni passat, ni futur, s’eternitza en un avui permanent viu i actual. La Paraula es va fer home, Jesús és l’alfa i l’omega, principi i fi. És la Persona, misteri de presència i d’acció, de missió i de comunió. Ell és l’evangeli fet Persona.

Però la cosa no acaba aquí. La Paraula agafa volada. Estem en el Concili Vaticà II i el dia 18 de novembre del 1965 el papa Pau VI proclama solemnement la Constitució sobre la Revelació (Dei Verbum, Paraula de Déu) i en el capítol sisè que parla de “La Sagrada Escriptura en la vida de l’Església” se’ns diu: L’Església ha venerat sempre les sagrades Escriptures com ho ha fet també amb el Cos del Senyor, prenent sempre de la taula i distribuint als fidels el Pa de vida, tant el de la Paraula com el de Crist, molt especialment en la litúrgica. Les ha considerat i les considera juntament amb la Tradició, com la regla suprema de la FE, ja que inspirada per Déu i escrites una vegada per sempre, comuniquen, sense canviar res, la Paraula del mateix Déu… I és tan gran l’eficàcia que té la Paraula de Déu, que és veritat, puntal i força per a l’Església, fortalesa de la Fe pels seus fills, aliment de l’ànima, font pura i perenne de la vida espiritual. Escauen bé a les sagrades Escriptures aquestes paraules: “Perquè viva i eficaç és la Paraula de Déu (Hebr. 4, 12), que té poder d’edificar i de donar-vos l’heretatge entre tots els santificats”. Però cal que l’oració s’agermani a la lectura a fi d’encetar un diàleg entre Déu i l’home; perquè “li parlem quan preguem, i l’escoltem quan llegim les paraules divines” (sant Ambròs). Així, doncs, amb la lectura i l’estudi dels llibres sagrats “La Paraula es propagui i sigui glorificada” i el Tresor de la Revelació, lliurat a l’Església ompli cada vegada més el cor dels homes. Així com la vida de l’Església rep el seu increment de la constant renovació del misteri de l’Eucaristia, semblantment cal esperar un nou impuls per a la vida espiritual de la creixent veneració per la Paraula de Déu, que “roman per sempre” (Isaïes 40, 8)

Encara més, en la Constitució sobre la sagrada Litúrgia en el número 51 ens diu: “Perquè la taula de la Paraula de Déu sigui parada amb més abundància a favor dels fidels, s’han d’obrir molt més els tresors bíblics, de manera que, en un espai d’anys determinat (tres cicles), s’hagin llegit el poble les parts més importants de la sagrada Escriptura”.

I més encara: Després del Sínode sobre “La Paraula de Déu en la vida i missió de l’Església” de l’any 2008 el papa Benet XVI, com és habitual, ens feu l’obsequi de dirigir-nos l’Exhortació corresponent a aquest Sínode i ens hi donà tot un “arsenal” documentari de reflexions proactives a refer-nos, posant en valor l’Escriptura, refent-nos –dic- després de l’exili de la Paraula, captiva des de la Reforma de Luter, quan se’ns va privar  d’accedir a la Paraula traduïda a les llengües entenedores pels “laics”, com ho feu Luter, que va fer les traduccions a l’alemany, en un moment propici després de la invenció de la impremta, que tanmateix ho facilità. Aquest temor a les heretgies que ens infantilitzà fins passats temps i temps… Torno al principi: el seu document es diu “La Paraula de Déu” que és d’una riquesa molt notable i que ens ajudaria en el despertar de la consciència bíblica, tan desitjada avui.

El papa Francesc també ens invita a recuperar temps i hàbits de lectura de la Paraula de Déu no conreats, ai, làs! I ara ens costarà un esforç indispensable per accedir al conreu personal i comunitari de la Veu-Moció de Déu. Però val i val la pena, perquè així se’ns obren horitzons impensables. En el seu document programàtic “La Joia de l’Evangeli” en parla amb llenguatge molt entenedor en l’apartat”La personalització de la Paraula (núm. 149-151): Primer ens fa una bona repassada als predicadors i, pel contingut, farem bé de sentir-nos al·ludits tots: “El predicador “ha de ser el primer a tenir una gran familiaritat personal amb la Paraula de Déu: no n’hi ha prou que en conegui l’aspecte lingüístic o exegètic, que és també necessari; necessita acostar-se a la Paraula amb un cor dòcil i orant, perquè aquesta penetri a fons en els seus pensaments i sentiments i engendri dins d’ell una mentalitat nova”. Ens fa bé renovar cada dia, cada diumenge, el nostre fervor en preparar l’homilia, i verificar si en nosaltres mateixos creix l’amor a la Paraula que prediquem. No és bo oblidar que, en particular la major o menor santedat del ministre influeix realment en l’anunci de la Paraula” com diu sant Pau, “prediquem no mirant d’agradar els homes, sinó a Déu, que examina els nostres cors” (1 Tes. 2, 4). Si es viu aquest desig d’escoltar primer nosaltres la Paraula que hem de predicar, aquesta es transmetrà d’una manera o altra al Poble fidel de Déu: ”de l’abundància del cor parla la boca”. (Mt 12, 34) Les lectures del diumenge ressonaran amb tota la seva esplendor en el cor del poble, si primer ha ressonat així en el cor del pastor. La Paraula de Déu és viva i eficaç, que com una espasa, penetra fins a la divisió de l’ànima i de l’esperit, articulacions i moll dels ossos, i escruta els sentiments i els pensaments del cor (He 4, 12). Això té un valor pastoral. També en aquesta època la gent s’estima més escoltar els testimonis. Té set d’autenticitat… Exigeix dels evangelitzadors que li parlin d’un Déu a qui ells coneixen i tracten familiarment, com si l’estiguessin veient”(Pau VI “L’anunci de l’evangeli”, d’això ja en parlava el llunyà 1975) “L’Esperit Sant, que va inspirar la Paraula, és qui “avui, igual que en els començaments de l’Església, actua en cada evangelitzador, que es deixa posseir i conduir per Ell, i posa en els seus llavis les paraules que per ell no podria trobar. A continuació parla de “La lectura espiritual” Hi ha una forma concreta d’escoltar el que el Senyor ens vol dir en la seva Paraula, i de deixar-nos transformar per l’Esperit, És el que anomenem Lectio divina. Consisteix en la lectura de la Paraula de Déu en un moment de pregària per a permetre-li que ens il·lumini i ens renovi. A la presència de Déu, en una lectura reposada del text, és bo de preguntar-se, per exemple: “Senyor, què em diu a mi aquest text? Què voleu canviar  en la meva vida amb aquest missatge? Què em molesta en aquest text? Perquè això no m’interessa?” o bé : Què m’agrada? Què m’estimula d’aquesta Paraula? Què m’atrau? Per què m’atrau?

L’avui més actual és en la litúrgia de cada diumenge. La Paraula s’actualitza fent-se viva, activa, transformadora, suau, comprometedora.

Una mínima pedagogia de la Paraula:

– Acostumar-nos a buscar-la directament de la Bíblia. Hi ha contexts, línies generals, enllaços, sobretot en la lectura contínua en que es llegeixen fragments en continuïtat. Necessitem fer pràctiques de buscar cites. Saber l’ordre que segueixen sobretot en el NT.
– Tenim el que és el Missal mini en “La missa cada dia”, o bé en “Paraula i vida”
– Mai anar a Missa sense haver llegit-orat els texts corresponents.
– Seleccionar llibres o comentaris senzills publicats pel Centre de Pastoral Litúrgica. Aprofito l’avinentesa per recomanar-vos “La Missa, cor de l’Església Catequesis del papa Francesc, fetes recentment (2017 i 2018).
– Participar vol dir: posar els sis sentits en el que es proclama, es canta i sobretot en l’acció eucarística.
– Si hi ha grups de formació litúrgica formar-hi part. També en grups bíblics.
– La lectura bíblica sempre té sorpreses. Son Veu, Moció, Unció, Invitació, mai constricció, “la veritat ens farà lliures”

Volem fer homenatge al més gran antropòleg català, el monjo de montserrat, finat, Lluís Duch. D’ell és l’expressió emparaular. Solia citar Rilke: “Benaurats els qui saben / que més enllà de tots els llenguatges / està l’inefable”.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »