22 octubre 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Al davant nostre

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY – Cicle A – 1 d’octubre de 2017
Evangeli: Mateu 21,28-32
Altres lectures d’aquest diumenge: Ez 18,25-28; Fl 2,1-11; Salm: 25 (24)

AL DAVANT NOSTRE

Un dia, Jesús va pronunciar aquestes dures paraules contra els dirigents religiosos del seu poble: «En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu». Fa uns anys vaig poder comprovar que l’afirmació de Jesús no és una exageració.

Un grup de prostitutes de diferents països, acompanyades per algunes Germanes Oblates, van reflexionar sobre Jesús amb l’ajuda del meu llibre «Jesús. Aproximació històrica». Encara em commou la força i l’atractiu que té Jesús per a aquestes dones d’ànima senzilla i cor bo. Rescato alguns dels seus testimonis.

«Em sentia bruta, buida i poca cosa, tothom em feia servir. Ara em sento amb ganes de continuar vivint, perquè Déu coneix bé el meu patiment […] Déu és a dins meu. Déu és a dins meu. Déu és a dins meu. Aquest Jesús m’entén …!».

«Ara, quan arribo a casa després de la feina, em rento amb aigua molt calenta per arrencar de la meva pell la brutícia i després reso a aquest Jesús perquè ell sí que m’entén i coneix bé el meu patiment […] Jesús, vull canviar de vida, guia’m, perquè només tu coneixes el meu futur».

«Jo demano a Jesús tot el dia que m’aparti d’aquesta forma de vida. Sempre que em passa alguna cosa jo el crido i ell m’ajuda. Ell és a prop meu, és meravellós […] Ell em porta a les seves mans, ell carrega amb mi, sento la seva presència».

«A la matinada és quan més parlo amb ell. Ell m’escolta millor, perquè en aquesta hora la gent dorm. Ell és aquí, no dorm. Ell sempre és aquí. Amb la porta tancada m’agenollo i li demano que em mereixi la seva ajuda, que em perdoni, que jo lluitaré per ell».

«Un dia, jo estava asseguda a la plaça i vaig dir: “Oh, Déu meu, ¿serà que jo només serveixo per això? ¿Només per la prostitució?” […] Llavors és el moment en què més vaig sentir Déu carregant amb mi, ¿ho entens?, transformant-me. Va ser en aquell moment. Tant que jo no me n’oblido. ¿Ho entens?».

«Jo ara parlo amb Jesús i li dic: aquí estic, acompanya’m. Tu has vist el que li va passar a la meva companya [es refereix a una companya assassinada en un hotel]. Et prego per ella i et demano que no els passi res dolent a les meves companyes. Jo no parlo, però prego per elles, perquè són persones com jo».

«Estic furiosa, trista, dolguda, rebutjada, ningú em vol, no sé a qui donar-li la culpa, o seria millor odiar la gent i a mi, o al món. Fixa’t, des que era nena jo vaig creure en tu i has permès que em passés això. Et dono una altra oportunitat per protegir-me ara. Bé, jo et perdono, però, per favor, no em deixis una altra vegada».

Quin misteri s’amaga en Jesús per tenir aquest poder en el cor de les persones? Com canviaria la vida de molts si el coneguessin millor.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »