16 febrer 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Al nou arquebisbe de València

Autor:Josep M. Bausset. Monjo de Montserrat

Estimat germà i bisbe Antonio: el papa Francesc l’ha nomenat nou pastor d’aquesta Església diocesana, beneïda amb la presència de Sant Vicent Ferrer i de Sant Vicent màrtir, de Sant Lluís Bertran, Santa Teresa Jornet i Santa Miquela del Santíssim Sagrament, de les beates Pepa Naval i Agnès de Benigànim, de Sant Francesc de Borja, Sant Pere Nolasc, Sant Pasqual Bailon i Sant Tomàs de Villanueva, dels Sants Bernat, Maria i Gràcia i també del canonge Josep Espasa.

Com a nou pastor de l’Església valenciana, m’agradaria que ens ajudés a fer d’aquesta comunitat de deixebles de Jesús un espai de comunió i d’esperança, de diàleg amb el món modern, amb la cultura i amb els que estan a la frontera de la fe. Sense excloure mai a ningú, amb una actitud d’acollida sincera i fraterna.

Atent a la força de l’Esperit, sigui un home ben humil, fidel al Vaticà II, amic dels pobres i servidor d’ells, allunyat dels instints de “fer carrera”, exemple de sinceritat i de bondat. Un bisbe pastor que animi la fe dels cristians valencians i que proclami amb valentia la fraternitat, la justícia i l’amor que neixen de l’Evangeli. Sigui servidor i no amo d’aquesta comunitat diocesana, ja que com ens ha recordat el papa Francesc, els missatgers de l’Evangeli han de ser “bons servidors, no bons amos” (24.02.14). I també: “Un bisbe que no està al servei de la comunitat no ho fa bé” (27.03.14)

Sigui també, bisbe Antonio, un home lliure, vestit de les benaurances, defensor de la veritat i de la llibertat, més sensible al paper de la dona en l’Església, i respectuós amb les cultures i llengües minoritàries. Ja sap que la llengua dels valencians (incomprensiblement) des de temps immemorial continua marginada per la jerarquia de l’Església valenciana. Normalitzi i promogui la nostra llengua en la litúrgia, a la Facultat de Teologia i al Seminari, perquè la llengua de Sant Vicent Ferrer i de la beata Pepa Naval sigui llengua de pregària, de celebració i de predicació.

De la mateixa manera que en el seu servei episcopal es va fer avilès amb els cristians d’Àvila, granadí amb els de Granada i toledà amb els de Toledo, ara sigui valencià entre els valencians. Només demanem poder celebrar la nostra fe en la mateixa llengua que parlem amb els nostres pares i amb els nostres fills.

No es casi ni s’aliï amb el poder, i denunciï amb valentia la injustícia dels poderosos que han tancat RTVV, asfixiant la llibertat d’expressió. Denunciï els poderosos i als corruptes que van utilitzar i es van aprofitar de la visita del papa Benet XVI per fer negocis bruts. Denunciï també a aquells que deixen desemparats als malalts dependents i als ancians. Sigui sempre, com ens va ensenyar l’enyorat cardenal Tarancon, un home lliure, sense lligams amb el poder polític o econòmic, sense qualificar una opció democràtica de la forma d’Estat com bé moral i desqualificar altra opció, també plenament democràtica.

Aculli també les diverses sensibilitats teològiques sense por al pluralisme, sense caure en postures d’un uniformisme que sempre és estèril.

Si el papa Francesc ens ha recordat que “un bisbe no és bisbe per si mateix, ho és per al poble” (15.05.13) sigui sempre herald i missatger de l’Evangeli des del servei, no des del poder. Perquè una Església que no serveix, no serveix per a res.

Des de la càtedra de la Seu de València ajudi’ns a construir una Església diocesana que sigui una comunitat senzilla i pobra, com Jesús ensenyava als seus deixebles com havíem de ser: “No agafeu res per al camí, ni bastó, ni sarró ni pa, ni diners, ni tingueu dos vestits “(Lc 9: 3)

Estimat bisbe i germà Antonio: enmig del nostre poble, sigui un pastor senzill i atent als signes dels temps, un pastor proper a la gent, afable i amable, sobretot amb els marginats, amb els pobres i amb tots els que pateixen . Sigui un pastor sol·lícit pel poble que Déu li ha confiat, perquè així, amb amor i dedicació pugui acompanyar-nos en el camí de la fe.

Font: Religión Digital, 28/08/2014

Traducció: Equip d’Església Plural

Opina

*

Translate »