24 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Alegrem-nos-en i celebrem-ho

ALEGREM-NOS-EN I CELEBREM-HO

Diumenge II de Pasqua, 28 d’abril del 2019
Josep M. Balcells, escolapi

Quantes vegades no ens ha sortit aquesta doble afirmació, quantes! Bé la podríem tenir com a un “mantra” pasqual, en alternança amb l’Al·leluia!

Suposo que a aquestes altures pasquals ja en sabem l’origen. És del salm 118, 24, que diu així: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegreu-vos-en i celebreu-ho”. Allí, en el salm, hi ha una “variant” que no varia pas per res la seva significació, ans la reforça, car li’n dóna un sentit exaltant, victoriós, quan hi posa “venç”, en ves d’”obrat” que litúrgicament ha prevalgut. L’hem llegit-cantat multitud de vegades. Us en poso el començament per poder-lo identificar a la primera. “Enaltiu el Senyor: què n’és de bo! Perdura eternament el seu amor”, que es va repetint i també el podríem utilitzar com un altre mantra pasqual. Jo us invito a fer una lectio divina  de tot ell i així n’assaborirem el seu missatge, vertaderament no dic pasqual, sinó emmarcat en tot el triduum, que hem viscut i celebrat aquests darrers dies. Només cal posar-lo en la veu de Jesús, envaït per les forces del mal en la seva passió, mort i resurrecció. És d’una confiança en Déu que li és Pare, enmig de tanta sevícia i maldat que es clou amb una gran acció de gràcies pasquals i doncs, eucarístiques.  Partint del verset 21 en endavant, el que al principi era el Crist sofrent, esdevé en Ell tota una interminable “acció de gràcies”: “Et dono gràcies perquè m’has escoltat i has vingut a salvar-me”. Tornem-lo a llegir-rellegir, deixant que sigui l’Esperit Sant que hi posi un toc pregonament evangèlic. Sabreu, de veres “què n’és de bo el Senyor”.

Algunes particularitats són de destacar: Aquest pronom –en  que es fa tan difícil de pronunciar: “alegreu-vos-en té tota la gràcia perquè lliga amb tot el que ha dit anteriorment, i particularment a la festa que avui  fem per la victòria de Jesús “fet obedient fins a la mort i mort de creu: per això Déu l’ha exaltat ja en la resurrecció. Seva, per de prompte, però nostra per participació progressiva. Com més gran ha estat l’envestida mortal, més alta és la seva victòria (= hosanna en hebreu) en la Resurrecció. Per tant, l’aclamació i el motiu de goig que s’expressen en aquest verset d’aclamació i  en les darreres veus del salm venen a ser com un calderó musical que allarguem pel goig de poder-lo dir i repetir. Ara que dic repetir, noteu que és l’aclamació i al·leluia responsorial que és repetit cada dia d’aquesta octava, de dilluns a dissabte. Així esdevé l’eslògan pasqual per exeel·lència.

Em direu que no donem l’abast. Diumenge passat us invitava en l’homilia a la lectura del document programàtic: “La Joia de l’Evangeli” que és ben bé la joia i regal d’aquest papat. Era la reiterada petició de que el tinguem com a llibre de capçalera. Ell el “piula” sovint, perquè no el deixem empolsinar ni envellir…

Avui, aquest avui que tant s’adiu a l’esdeveniment de la Pasqua, és l’”hora” (en el sentit usat per Jesús i per Joan) de recomanar-vos aquest altre, quan només fa un any que ens l’escriví: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho” que és –tot ell- una invitació ben i ben forta a la santedat accessible i accessible, invitació a tots i cadascun dels cristians de tota condició, gènere, estil, professió i estat: família, amics, coneguts i saludats. Ja de bon començament en el número 1 el situa en el mateix moment en què Jesús enuncia les benaurances, com després s’hi esplaiarà en dir-nos que la santedat té en les benaurances el punt de fulcre. Inicia el seu dir així: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho” (Mt 5, 12) diu Jesús als qui són perseguits o humiliats per la seva causa. El Senyor ho demana tot, i el que ofereix és la veritable vida, la felicitat per a la qual hem estat creats. Ell ens vol sants i no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aigualida, líquida. En realitat, des de les primeres pàgines de la Bíblia hi ha present, de diverses maneres, la crida a la santedat. Així ho proposava el Senyor a Abraham: “Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible” (Gn 17, 1).

Després explicita el seu propòsit: “El meu humil objectiu és fer ressonar una vegada més la crida a la santedat, procurant encarnar-la en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats. En efecte, a cada un de nosaltres el Senyor ens va escollir “perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls per l’amor” (Ef 1, 4). “El que voldria recordar amb aquesta exhortació és sobretot la crida a la santedat que el Senyor fa a cada un de nosaltres, aquesta crida que t’adreça també a tu: “Sigueu sants, perquè jo sóc sant” (Jv 11, 45; cf. 1 Pe 1, 16). El Concili Vaticà II ho va destacar amb força “tots els fidels cristians, de qualsevol condició o estat, enfortits amb tants i tan poderosos mitjans de salvació, són cridats pel Senyor, cada un pel seu camí a la perfecció d’aquesta santedat amb la qual és perfecte el mateix Pare”.  “El que interessa és que cada creient discerneixi el seu propi camí i faci aflorar “el millor” de si mateix, allò de personal que Déu ha posat en ell”. (cf. 1Co 12, 7)

Precisament per posar en relleu el lligam que hi ha entre la crida personal i el temps pasqual que estem vivint en aquests dies, el papa, Francesc, ens afegeix en el seu número 15: “Deixa que la gràcia del teu baptisme fructifiqui en un camí de santedat. Deixa que tot estigui obert a Déu i a tal fi opta per Ell, escull Déu una vegada i una altra. No et descoratgis, perquè tens la força de l’Esperit perquè sigui possible, i la santedat, en el fons, és el fruit de l’Esperit Sant en la teva vida. Així escriu Pau a la Carta als Gàlates: “Els fruits de l’Esperit en la teva vida son: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Quan sentis la temptació d’enredar-te en la teva feblesa, aixeca els ulls al Crucificat i digues-li: “Senyor,  jo soc un pobret, però Vós podeu realitzar el miracle de fer-me una mica millor”. En l’Església, santa i composta de pecadors, hi trobaràs tot el que necessites per a créixer vers la santedat. El Senyor t’ha omplert de dons amb la Paraula, els sagraments, els santuaris, la vida de les comunitats, el testimoniatge dels seus sants, i una múltiple bellesa que procedeix de l’amor del Senyor “com la núvia adornada amb joiells” (Is 61, 10).

No tinguis por de la santedat. No et prendrà pas forces, vida o alegria. Tot al contrari, perquè arribaràs a ser  el que el Pare va pensar quan et creà i seràs fidel al teu propi ésser. En la mesura en què se santifica, cada cristià es torna més fecund per al món”. “Som cridats, en l’esperit  de la nova evangelització, a ser evangelitzats i a evangelitzar a través de l’apoderament de tots els batejats, perquè assumiu els vostres rols com a sal de la terra i llum del món onsevulla que us trobeu”.

“No tinguis por d’apuntar  més amunt, de deixar-te estimar i alliberar  per Déu. No tinguis por de deixar-te guiar per l’Esperit Sant. La santedat no et fa pas menys humà, perquè és el trobament de la teva feblesa amb la força de la gràcia. En el fons, com deia Léon Bloy, en la vida “existeix una sola tristesa, la de no ser sant”.

Dit això, et deixo en mans de qui farà de tu una ceràmica d’autor i seràs la joia del Terrissaire i en la d’Ell hi tindràs la teva pròpia joia. Acabo amb el número que clou aquest bell document d’un papa, Francesc, que és eminentment pastoral i que ens parla amb llenguatge que ens arriba certerament al cor: “Espero que aquestes pàgines siguin útils perquè tota l’Església es dediqui a promoure el desig de la santedat. Demanem que l’Esperit Sant infongui en nosaltres un intens anhel de ser sants per a la major glòria de Déu i encoratgem-nos els uns als altres en aquest intent. Així compartirem una felicitat que el món no ens podrà prendre”.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »