20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Allò que és essencial del Credo

SANTÍSSIMA TRINITAT (CICLE B) – 31 de maig de 2015
Evangeli: Mt 28,16-20
Altres lectures d’aquest diumenge: Dt 4,32-34.39-40; Rm 8,14-17; Salm 33 (32)

ALLÒ QUE ÉS ESSENCIAL DEL CREDO

Al llarg dels segles, els teòlegs cristians han elaborat profunds estudis sobre la Trinitat. No obstant això, bastants cristians dels nostres dies no aconsegueixen d’entendre què tenen a veure amb la seva vida aquestes admirables doctrines.

Pel que sembla, avui necessitem sentir parlar de Déu amb paraules humils i senzilles, que toquin el nostre pobre cor, confús i descoratjat, i reconfortin la nostra fe vacil·lant. Necessitem, potser, recuperar l’essencial del nostre credo per aprendre a viure amb alegria nova.

«Crec en Déu Pare, creador del cel i de la terra». No estem sols davant els nostres problemes i conflictes. No vivim oblidats, Déu és el nostre «Pare» estimat. Així ho deia Jesús i així ho diem nosaltres. Ell és l’origen i la meta de la nostra vida. Ens ha creat a tots només per amor, i ens espera a tots amb cor de Pare al final del nostre pelegrinatge per aquest món.

El seu nom és avui oblidat i negat per molts. Els nostres fills es van allunyant d’ell, i els creients no sabem encomanar la nostra fe, però Déu continua mirant-nos a tots amb amor. Encara que visquem plens de dubtes, no hem de perdre la fe en un Déu Creador i Pare doncs hauríem perdut la nostra última esperança.

«Crec en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre». És el gran regal que Déu ha fet al món. Ell ens ha explicat com és el Pare. Per a nosaltres, Jesús mai serà un home més. Mirant-lo a ell, veiem el Pare: en els seus gestos captem la seva tendresa i comprensió. Hi podem sentir Déu humà, proper, amic.

Aquest Jesús, el Fill estimat de Déu, ens ha animat a construir una vida més fraterna i més feliç per a tothom. És allò que més vol el Pare. Ens ha indicat, a més, el camí a seguir: «Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu». Si oblidem Jesús, qui ocuparà el seu buit?, qui ens pot oferir la seva llum i la seva esperança?

«Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida». Aquest misteri de Déu no és quelcom llunyà. És present en el fons de cadascú de nosaltres. El podem copsar com Esperit que encoratja les nostres vides, com Amor que ens porta cap als que pateixen. Aquest Esperit és el millor que hi ha dins nostre.

José A. Pagola

Articles relacionats

Comentaris

  1. A. Ferret A. Ferret diu:

    Aquest article està bé. És correcte. Però el Credo (en la versió, és a dir, en les dues versions històriques) conté un NYAP enorme. Diu: “Nasqué de Maria verge. Patí sota el poder de Ponç Pilat. Fou crucificat…” És a dir: salta del naixement a la mort, i no diu RES del que va fer. Potser quan el van redactar, la seva vida no plantejava cap problema teològic i no van veure la necessitat d’afegir-hi res més. Però és absurd, que no en digui res. I… per què hem de mantenir avui un text que el van redactar en temps de Maria Castanya? Per què no es refà ara, amb alguns retocs?

Opina

*

Translate »