21 novembre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Amb humilitat i confiança

DIUMENGE XI DURANT L’ANY – Cicle B – 17 de juny de 2018
Evangeli: Marc 4,26-34
Altres lectures d’aquest diumenge: Ez 17, 22-24; 2Co 5,6-10; Salm: 92 (91)

AMB HUMILITAT I CONFIANÇA

A Jesús li preocupava que els seus seguidors acabessin un dia descoratjats en veure que els seus esforços per un món més humà i més feliç no obtenien l’èxit esperat. ¿Oblidarien el regne de Déu? Mantindrien la seva confiança en el Pare? El més important és que no oblidin mai com han de treballar.

Amb exemples presos de l’experiència dels camperols de Galilea els anima a treballar sempre amb realisme, amb paciència i amb una confiança gran. No es poden obrir camins al regne de Déu de qualsevol manera. S’han de fixar en com treballa ell.

El primer que han de saber és que la seva tasca és sembrar, no collir. No viuran pendents dels resultats. No els ha de preocupar l’eficàcia ni l’èxit immediat. La seva atenció se centrarà en sembrar bé l’Evangeli. Els col·laboradors de Jesús han de ser sembradors. Res més.

Després de segles d’expansió religiosa i gran poder social, els cristians hem de recuperar a l’Església el gest humil del sembrador. Oblidar la lògica del recol·lector, que surt sempre a recollir fruits, i entrar en la lògica pacient del que sembra un futur millor.

Els començaments de tota sembra sempre són humils. Més encara si es tracta de sembrar el projecte de Déu en l’ésser humà. La força de l’Evangeli no és mai una cosa espectacular o clamorosa. Segons Jesús, és com sembrar una cosa tan petita i insignificant com «un gra de mostassa», que germina secretament al cor de les persones.

Per això l’Evangeli només es pot sembrar amb fe. És el que Jesús vol fer-los veure amb les seves petites paràboles. El projecte de Déu de fer un món més humà porta a dins una força salvadora i transformadora que ja no depèn del sembrador. Quan la Bona Notícia d’aquest Déu penetra en una persona o en un grup humà, comença a créixer-hi alguna cosa que a nosaltres ens desborda.

A l’Església no sabem a hores d’ara com actuar en aquesta situació nova i inèdita, enmig d’una societat cada vegada més indiferent i nihilista. Ningú en té la recepta. Ningú sap exactament el que cal fer. El que necessitem és cercar camins nous amb la humilitat i la confiança de Jesús.

Tard o d’hora, els cristians sentirem la necessitat de tornar a l’essencial. Descobrirem que només la força de Jesús pot regenerar la fe en la societat descristianitzada dels nostres dies. Llavors aprendrem a sembrar amb humilitat l’Evangeli com a inici d’una fe renovada, no transmesa pels nostres esforços pastorals, sinó engendrada per ell.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »