18 febrer 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Amic dels exclosos

DIUMENGE VI DURANT L’ANY – Cicle B – 11 de febrer de 2018
Evangeli: Marc 1,40-45
Altres lectures d’aquest diumenge: Lv 13,1-2.44-46; 1Co 10,31-11,1; Salm: 32 (31)

AMIC DELS EXCLOSOS

Jesús era molt sensible al patiment dels que trobava en el seu camí, marginats per la societat, oblidats per la religió o rebutjats pels sectors que es consideraven superiors moralment o religiosament.

És una cosa que li surt de dins. Sap que Déu no discrimina ningú. No rebutja ni excomunica. No és només dels bons. A tothom acull i beneeix. Jesús tenia el costum de llevar-se de bon matí per pregar. Una vegada va revelar com contemplava l’albada: «Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents». Així és ell.

Per això de vegades reclama amb força que cessin totes les condemnes: «No jutgeu i no sereu jutjats». En altres ocasions narra una petita paràbola per demanar que ningú es dediqui a «separar el blat i el jull», com si fos el jutge suprem de tothom.

Però el més admirable és la seva actuació. El tret més original i provocatiu de Jesús va ser el seu costum de menjar amb pecadors, prostitutes i gent indesitjable. El fet és insòlit. Mai s’havia vist a Israel algú amb fama «d’home de Déu» menjant i bevent animadament amb pecadors.

Els dirigents religiosos més respectables no ho van poder suportar. La seva reacció fou agressiva: «Mireu un golafre i bevedor, amic de pecadors». Jesús no es va defensar. Era cert, ja que en el més íntim del seu ésser sentia un respecte gran i una amistat commovedora cap als rebutjats per la societat o la religió.

Marc recull en el seu relat la guarició d’un leprós per destacar aquesta predilecció de Jesús pels exclosos. Jesús està travessant una regió solitària. Tot d’una se li acosta un leprós. No l’acompanya ningú. Viu en la soledat. Porta a la seva pell la marca de la seva exclusió. Les lleis el condemnen a viure apartat de tothom. És un ésser impur.

Agenollat, el leprós fa a Jesús una súplica humil. Se sent brut. No li parla de malaltia. Només vol veure’s net de tot estigma: «Si vols, em pots purificar». Jesús es commou en veure als seus peus aquell ésser humà desfigurat per la malaltia i l’abandó de tothom. Aquell home representa la solitud i la desesperació de tants estigmatitzats. Jesús «va estendre la mà» buscant el contacte amb la seva pell, «el tocà» i li digué: «Ho vull, queda pur».

Sempre que discriminem des de la nostra suposada superioritat moral diferents grups humans (vagabunds, prostitutes, toxicòmans, psicòtics, immigrants, homosexuals…) i els excloem de la convivència negant la nostra acollida, ens estem allunyant greument de Jesús.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »