23 maig 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Avortament. Una llei “cruelment” injusta

El prolífic Ignasi Moreta ha escrit (Foc Nou, nº 462) que els 140 caràcters del Twitter no permeten resumir temes que, pel seu calat, cal matisar-los en profunditat. El projecte Gallardón sobre l’avortament -diu ell- deixa algun supòsit «cruelment» fora de la llei. Com el cas d’una malformació (del fetus) diagnosticada com incompatible amb la vida (amb un supòsit de vida autònoma de 48 hores, a tot estirar). En casos semblants, qui no aconsellaria una interrupció, i evitar el sofriment que implicaria seguir amb l’embaràs, sabent el tràgic final?. Malgrat que, d’altre banda, es pugui valorar que el sacrifici –quasi heroic- de la gestant que volgués seguir endavant donaria com a fruit un nou ésser a la Creació, estimat per Déu.

Però, potser no cal insistir-hi. L’avortament és un problemes de consciència que no es pot resoldre a base de lleis que inexorablement resultin lesives per alguna de les dues parts. Un problema de consciència que podríem concloure en el que era el pensament dels primers cristians: les autoritats que facin les lleis que nosaltres seguirem l’Evangeli. Teresa Forcades -que no està a favor de l’avortament-, planteja aquesta qüestió com un xoc de drets: el de la mare (que té dret sobre el seu cos) i el del nasciturus, que la moral catòlica resol al seu favor, per ser el més dèbil. Però cal tenir en compte –adverteix la germana Teresa- determinats supòsits. En això utilitza un argument semblant al de l’Ignasi quan planteja que no es pot anar en contra de l’avortament sense establir matisos. Supòsits o matisos que Gallardón, i la seva llei no contemplen, i de la que no està disposat a renunciar.

Curiosament, i contra tot raonament, el bisbe de San Sebastian, José Ignacio Munilla, considera que el  Govern del PP no hauria d’incloure «excepcions en la nova llei» ni en el cas de «violació». Segons ell «Una injustícia no es pot solucionar amb una altra» (ARA.cat 10/03/14). També el bisbe de Solsona, Xavier Novell ha manifestat que «la reforma de l’avortament del PP s’ha quedat molt curta» (Diari digital 13/02/12). I, no cal recordar el que ha dit al respecta, repetides vegades,  l’ínclit bisbe Camino mentre ha estat secretari-portaveu de la CEE. El teòleg de l’alliberament Leonardo Boff, que es confessa «contrari a l’avortament» perquè considera que «s’ha de protegir la vida en totes les seves fases», i, accepta que en una qüestió tant delicada «L’Església hi ha de dir la seva», considera, no obstant, que en una societat laica l’Estat ha de legislar per a tots, i «és excessiu que aquesta visió (la de l’Església) s’imposi (per decret) a tots els altres». Això és el que no entenen molts catòlics obstinats, que volen que les lleis responguin a la «seva» moral. Aquesta actitud pot arribar al paroxisme. Com el cas que explica la Teresa Forcades, viscut als EE-UU. Es tracte de l’assassinat d’un metge, per ser avortista, enmig d’una manifestació Pro-vida.

S’ha dit per activa i per passiva que cap dona avorta sense conseqüències psicològiques ni sentiment de culpa. Entre altres coses perquè la dona embarassada és conscient que la vida del futur nadó depèn de la seva decisió, mentre el dugui al ventre. José María Castillo en el seu blog; Teología sin censura (27/04/12) planteja aquesta decisió en termes de «sofriment i angoixa». I critica el ministre Gallardón perquè en el seu projecta de reforma de la Llei de l’avortament «hi ha una cadena de desgràcies i sofriments que es podrien evitar». El teòleg recorda que «Jesús va voler deixar clar que el més urgent en la vida és alleujar -i, si és possible suprimir- el sofriment humà. I, suprimir-lo, encara que això es faci incomplint una llei que Jesús va entendre que no s’havia de complir: la llei que anteposa la submissió a la norma a costa de prolongar el sofriment humà».

Les gestants amb problemes genètics del fetus –que la medecina actual considera irreversibles- no troben recolzament en la jerarquia catòlica –amb alguna excepció-, ni en la legislació dels polítics –també amb excepcions-. Les paraules de comprensió i acollida només les poden rebre de la gent senzilla, que no condemna les decisions que es prenen des de la pròpia consciència. Com el papa Francesc, quan es pregunta: qui soc jo per criticar?. O les paraules de Jesús: «Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra» (Jn 8,7). No és endurint la legislació que es resoldrà aquest problema. L’Ignasi planteja que cal afavorir una vivència de la sexualitat, fomentar els mètodes anticonceptius i el coneixement dels cicles menstruals per part de les dones, i donar suport a les mares que tiren endavant embarassos enmig de dificultats. Potser l’Església –la jerarquia de l’Església- i el Govern haurien de fer cas a propostes tant sensates.

Salvador Sol

Opina

*

Translate »