20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Avui, ara, aquí

DIUMENGE III DE QUARESMA – (Cicle A) – 23 de març de 2014
Salm 95 (94)

Veniu, celebrem el Senyor

1 Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
2 presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb cants de goig.

3 El Senyor és el gran Déu,
el gran rei per damunt de tots els déus.
4 Té a la mà les entranyes de la terra
i són d’ell els cims de les muntanyes.
5 La mar és d’ell, perquè ell l’ha feta,
les seves mans han modelat la terra ferma.

6 Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat.
7 Ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui escolteu la seva veu:
8 «No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
9 quan van posar-me a prova els vostres pares,
quan em temptaren, tot i haver vist les meves obres.

10 »Disgustat durant quaranta anys,
vaig dir d’aquella generació:
“És un poble de cor esgarriat,
que desconeix els meus camins.”
11 Per això, indignat, vaig jurar:
“No entraran al meu lloc de repòs.”»

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE GADI BOSCH

Avui, ara, aquí

El present és el temps de Déu, no compte l’ahir ni el demà, sinó “avui”:

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu (v. 7)

El que compta és l’actitud actual, la conversió present que sempre és possible. Per bé que en alguns moments pugui esdevenir difícil, el Salm 95 (94) ens indica una primera disposició, com un toc d’atenció perquè no ens defensem darrera falses excuses:

No enduriu els cors (v. 8)

I també ens convida a fer experiència de Déu com:

la roca que ens salva (v. 1)

Respirar en Ell. Escoltar el silenci, deixar-me mirar, apreciar el senzill, acollir el do de la llibertat, adorar fent espai a l’altre, somriure a la vida…

Gadi Bosch Pons OSC

Opina

*

Translate »