26 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

«Canteu al Senyor un càntic nou»

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY – (Cicle A) – 19 d’octubre de 2014
Salm: 96 (95)

Canteu al Senyor arreu de la terra

1 Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,
2 canteu al Senyor, beneïu el seu nom,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.
3 Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

4 És gran el Senyor i digne de tota lloança,
és més temible que tots els déus;
5 perquè els déus dels pobles no són res,
però el Senyor ha fet el cel.
6 Honor i majestat s’estan al davant d’ell,
poder i esplendor l’assisteixen al seu temple.

7 Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i poder,
8 doneu al Senyor la glòria del seu nom,
entreu als seus atris portant-li ofrenes.
9 Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra!

10 Digueu a les nacions: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb rectitud les causes dels pobles.
El món es manté ferm, incommovible.

11 El cel se n’alegra, la terra ho celebra,
bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
12 jubilen els camps amb tot el que s’hi troba.
Criden de goig tots els arbres del bosc,
13 en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat.

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE TONI PUJOL

«Canteu al Senyor un càntic nou»

Començo a preocupar-me per la salut de la meva vida espiritual, quan m’adono que ja fa molt temps que Déu no em sorprèn, quan tot el que té a veure amb ell: les celebracions en què participo, la lectura de la Bíblia, la pregària, el meu contacte quotidià amb els germans, res de tot això ja no em diu res que no sabés, no m’admira gaire i, sobretot, no m’altera gens.

Déu és nou cada dia. Sempre jove! Una aventura constant i un risc permanent, un estí-mul inesgotable per a la recerca. Diu el Senyor: «Jo faig que tot sigui nou» (Ap 21,5). No convindria deixar que també renovés el nostre «repertori»? A davant la crisi que pateixen les comunitats eclesials de casa nostra, penso que pot haver-hi dues actituds contraposades: resistir o créixer, preparar-nos per a morir amb «dignitat» tot assegurant, del passat, les deixalles que ens faran més còmode el present, o afrontar el futur amb coratge, viure a la recerca de noves cotes de llibertat, i oferir el que tenim a gent desconeguda, nouvinguts arribats de lluny, de qui ho ignorem encara gairebé tot, les idees i l’aspecte que tindran, i sabem del cert únicament dues coses: que busquen i que ens faran canviar. «Conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis».

Durant segles, hem produït múltiples mecanismes institucionals, altament sofisticats i complexos, brutals, a vegades, però més aviat subtils, per treure de les paraules tota l’eficàcia transformadora, per esterilitzar els nostres propis discursos i evitar que arribin a donar cap mena de fruit. Per això, quan sento a parlar d’una nova Església missionera o de l’alegria que ens hauria de provocar l’anunci de l’Evangeli, penso que només hi ha una forma d’evitar que, tot plegat, no acabi en una nova frustració, que seria la pitjor de totes: fer arrelar les conviccions en la pregària, escoltar el qui és la Paraula i obeir l’Esperit. «Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’Evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant i amb molta convicció…» (Tes 1,5)

Opina

*

Translate »