17 agost 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Cercar des de dins

DIUMENGE IV DE PASQUA – Cicle B – 22 d’abril de 2018
Evangeli: Joan 10,11-18
Altres lectures d’aquest diumenge: Ac 4,8-12; 1Jn 3,1-2; Salm: 118 (117)

CERCAR DES DE DINS

No es poden dissenyar programes o tècniques que condueixin automàticament fins a Déu. No hi ha mètodes per trobar-se amb ell de forma segura. Cadascú ha de seguir el seu propi camí, ja que cadascú té la seva manera d’obrir-se al misteri de Déu. No obstant això, no tot afavoreix en la mateixa mesura el despertar de la fe.

Hi ha persones que mai parlen de Déu amb ningú. És un tema tabú; Déu pertany al món del que és privat. Però després tampoc pensen en ell ni el recorden en la intimitat de la seva consciència. Aquesta actitud, força freqüent fins i tot entre els que es diuen creients, condueix gairebé sempre al debilitament de la fe. Quan alguna cosa no es recorda mai, acaba morint per oblit i inanició.

Hi ha, per contra, persones que semblen interessar-se molt pel fet religiós. Els agrada plantejar qüestions sobre Déu, la creació, la Bíblia… Fan preguntes i més preguntes, però no esperen la resposta. No sembla interessar-los. Naturalment, totes les paraules són vanes si no hi ha una recerca sincera de Déu en el nostre interior. L’important no és parlar de «coses de religió», sinó fer-li lloc a Déu en la pròpia vida.

A altres els agrada discutir sobre religió. No saben parlar de Déu si no és per defensar la seva pròpia posició i atacar la del contrari. De fet, força discussions sobre temes religiosos no fan sinó afavorir la intolerància i l’enduriment de postures. No obstant això, qui cerca sincerament Déu escolta l’experiència dels que creuen en ell i fins i tot la dels que l’han abandonat. Jo he de trobar el meu propi camí, però m’interessa conèixer on troben els altres sentit, alè i esperança per enfrontar-se a l’existència.

En qualsevol cas, el més important per orientar-nos cap a Déu és invocar-lo en el secret del cor, a soles, en la intimitat de la pròpia consciència. És aquí on hom s’obre confiadament al misteri de Déu o on decideix viure sol, de manera atea, sense Déu. Algú em dirà: «Però ¿com puc invocar Déu si no crec en ell ni estic segur de res?». Es pot. Aquesta invocació sincera enmig de la foscor i els dubtes és, probablement, un dels camins més purs i humils per obrir-se al Misteri i fer-nos sensibles a la presència de Déu en el fons del nostre ésser.

El quart evangeli ens recorda que hi ha ovelles que «no són d’aquest ramat» i viuen lluny de la comunitat creient. Però Jesús diu: «També les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu». Qui cerca amb veritat a Déu sent, tard o d’hora, aquesta atracció de Jesús al fons del seu cor. Primer amb reserves potser, després amb més fe i confiança, un dia amb alegria profunda.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »