24 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Com ovelles sense pastor

DIUMENGE XVI DURANT L’ANY (CICLE B) – 19 de juliol de 2015
Evangeli: Mc 6,30-34
Altres lectures d’aquest diumenge: Jr 23,1-6; Ef 2,13-18; Salm 23 (22)

COM OVELLES SENSE PASTOR

Els deixebles, enviats per Jesús per anunciar el seu Evangeli, tornen entusiasmats. Els falta temps per explicar al seu Mestre tot el que han fet i ensenyat. Pel que sembla, Jesús vol escoltar-los amb calma i els convida a retirar-se «tots sols en un lloc despoblat i reposar una mica».

La gent els espatlla tot el seu pla. De totes les poblacions van córrer a buscar-los. Ja no és possible aquella reunió tranquil·la que havia projectat Jesús tot sol amb els seus deixebles més propers. Quan arriben al lloc, la multitud ho ha envaït tot. Com reaccionarà Jesús?

L’evangelista descriu amb detall la seva actitud. A Jesús no li fa nosa la gent. Fixa la seva mirada en la multitud. Sap mirar, no només les persones concretes i properes, sinó també aquesta massa de gent formada per homes i dones sense veu, sense rostre i sense importància especial. No ho pot evitar. «Se’n compadí». Els porta a tots molt dins del seu cor.

Mai els abandonarà. Els veu «com ovelles sense pastor»: gent sense guies per descobrir el camí, sense profetes per escoltar la veu de Déu. Per això, «es posà a instruir-los llargament», dedicant temps i atenció per alimentar-los amb la seva Paraula guaridora.

Un dia haurem de revisar davant Jesús, el nostre únic Senyor, com mirem i tractem aquestes multituds que se’ns estan anant a poc a poc de l’Església, potser perquè no escolten entre nosaltres el seu Evangeli i perquè ja no els diuen res els nostres discursos, comunicats i declaracions.

Persones senzilles i bones a les que estem decebent perquè no veuen en nosaltres la compassió de Jesús. Creients que no saben a qui acudir ni quins camins seguir per trobar-se amb un Déu més humà que el que perceben entre nosaltres. Cristians que callen perquè saben que la seva paraula no serà tinguda en compte per ningú important de l’Església.

Un dia el rostre d’aquesta Església canviarà. Aprendrà a actuar amb més compassió; s’oblidarà dels seus propis discursos i es posarà a escoltar el patiment de la gent. Jesús té força per transformar els nostres cors i renovar les nostres comunitats.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »