21 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Començar la reacció

BAPTISME DEL SENYOR – Cicle C – 13 de gener de 2019
Evangeli: Lc 3,15-16.21-22
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 42,1-4.6-7; Ac 10,34-38; Salm: 104 (103:1b-3a.3b-4.24-25.27-28.29-30)

COMENÇAR LA REACCIÓ

El Baptista no permet que la gent el confongui amb el Messies. Coneix els seus límits i els reconeix. Hi ha algú més fort i decisiu que ell. L’únic que el poble ha d’acollir. La raó és clara. El Baptista els ofereix un baptisme d’aigua. Només Jesús, el Messies, els “batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.”

Segons el parer de no pocs observadors, el problema més gran de l’Església d’avui és “la mediocritat espiritual.” L’Església no posseeix el vigor espiritual que necessita per enfrontar-se als reptes del moment actual. Cada vegada és més patent. Necessitem ser batejats per Jesús amb el seu foc i el seu Esperit.

En no pocs cristians va creixent la por a tot el que pugui portar-nos a una renovació. S’insisteix molt en la continuïtat per conservar el passat, però no ens preocupem d’escoltar les crides de l’Esperit per preparar el futur. A poc a poc ens estem quedant cecs per llegir els “signes dels temps.”

Es dóna primacia a certeses i creences per enfortir la fe i aconseguir una major cohesió eclesial davant de la societat moderna, però sovint no es conrea l’adhesió viva a Jesús. ¿Se’ns ha oblidat que ell és més fort que tots nosaltres? La doctrina religiosa, exposada gairebé sempre amb categories premodernes, no toca els cors ni converteix les nostres vides.

Abandonat l’alè renovador del Concili, s’ha anat apagant l’alegria en sectors importants del poble cristià, per donar pas a la resignació. De manera callada però palpable va creixent el desafecte i la separació entre la institució eclesial i no pocs cristians.

És urgent crear com més aviat millor un clima més amable i cordial. Qualsevol no podrà despertar en el poble senzill la il·lusió perduda. Necessitem tornar a les arrels de la nostra fe. Posar-nos en contacte amb l’Evangeli. Alimentar-nos de les paraules de Jesús que són “esperit i vida.”

D’aquí uns anys, les nostres comunitats cristianes seran molt petites. En moltes parròquies ja no hi haurà preveres de forma permanent. Que important que és tenir cura des d’ara d’un nucli de creients al voltant de l’Evangeli. Mantindran viu l’Esperit de Jesús entre nosaltres. Tot serà més humil, però també més evangèlic.

A nosaltres se’ns demana començar la reacció. El millor que podem deixar en herència a les futures generacions és un amor nou a Jesús i una fe més centrada en la seva persona i el seu projecte. La resta és més secundari. Si viuen des de l’Esperit de Jesús, trobaran camins nous.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »