20 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Confiança, si. Frivolitat, no.

DIUMENGE XXI DURANT L’ANY – (Cicle C) – 25 d’agost de 2013

Evangeli: Lc 13, 22-30
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 66,18-21; He 12,5-7.11-13; Salm 117 (116)

La societat moderna va imposant cada vegada amb més força un estil de vida marcat pel pragmatisme de la immediatesa. Gairebé no interessen les grans qüestions de l’existència. Ja no tenim certeses fermes ni conviccions profundes. A poc a poc, ens anem convertint en éssers trivials, carregats de tòpics, sense consistència interior ni ideals que encoratgin el nostre viure diari, més enllà del benestar i la seguretat del moment.

És molt significatiu observar l’actitud generalitzada de no pocs cristians davant la qüestió de la “salvació eterna” que tant preocupava només fa pocs anys: bastants l’han esborrat sense més de la seva consciència, alguns, no se sap ben bé per què, se senten amb dret a un “final feliç”; altres no volen recordar experiències religioses que els han fet molt de mal.

Segons el relat de Lluc, un desconegut fa a Jesús una pregunta freqüent en aquella societat religiosa: “Són pocs els qui se salven?” Jesús no respon directament la seva pregunta. No li interessa especular sobre aquest tipus de qüestions estèrils, tan estimades per alguns mestres de l’època. Va directament a l’essencial i decisiu: com hem d’actuar per no quedar exclosos de la salvació que Déu ofereix a tots?

“Esforceu-vos a entrar per la porta estreta”. Aquestes són les seves primeres paraules. Déu ens obre a tots la porta de la vida eterna, però hem d’esforçar-nos i treballar per entrar per ella. Aquesta és l’actitud sana. Confiança en Déu, sí; frivolitat, despreocupació i falses seguretats, no.

Jesús insisteix, sobretot, en no enganyar amb falses seguretats. No n’hi ha prou amb pertànyer al poble d’Israel, no és suficient haver conegut personalment Jesús pels camins de Galilea. El decisiu és entrar des d’ara al Regne Déu i la seva justícia. De fet, els que queden fora del banquet final són, literalment, “els que practiquen la injustícia”.

Jesús convida a la confiança i la responsabilitat. Al banquet final del regne de Déu no s’hi asseuran només els patriarques i profetes d’Israel. Hi haurà també pagans vinguts de tots els racons del món. Estar dins o estar fora depèn de com respon cadascú a la salvació que Déu ofereix a tothom.

Jesús acaba amb un proverbi que resumeix el seu missatge. En relació al regne de Déu, “hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers”. El seu advertiment és clar. Alguns que se senten segurs de ser admesos poden quedar fora. Altres que semblen exclosos per endavant poden quedar dins.

José Antonio Pagola

Opina

*

Translate »