20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Confiar en Déu

SANTÍSSIMA TRINITAT – (Cicle A) – 15 de juny de 2014
Evangeli: Jn 3,16-18
Altres lectures d’aquest diumenge: Ex 34,4b-6.8-9; 2Co 13,11-13; Salm Dn 3,52-56

Confiar en Déu

L’esforç realitzat pels teòlegs al llarg dels segles per exposar amb conceptes humans el misteri de la Trinitat amb prou feines ajuda avui als cristians a revifar la seva confiança en Déu Pare, a reafirmar la seva adhesió a Jesús, el Fill encarnat de Déu, i acollir amb fe viva la presència de l’Esperit de Déu en nosaltres.

Per això pot ser bo fer un esforç per apropar-nos al misteri de Déu amb paraules senzilles i cor humil seguint de prop el missatge, els gestos i la vida sencera de Jesús: misteri del Fill de Déu encarnat.

El misteri del Pare és amor entranyable i perdó continu. Ningú està exclòs del seu amor, a ningú li nega el seu perdó. El Pare ens estima i cerca cadascun dels seus fills i filles per camins que només ell coneix. Mira tot ésser humà amb tendresa infinita i profunda compassió. Per això, Jesús l’invoca sempre amb una paraula: “Pare”.

La nostra primera actitud davant aquest Pare ha de ser la confiança. El misteri últim de la realitat, que els creients anomenem “Déu”, no ens ha de causar mai por o angoixa: Déu només pot estimar-nos. Ell entén la nostra fe petita i vacil•lant. No hem de sentir-nos tristos per la nostra vida, gairebé sempre tan mediocre, ni descoratjar-nos en descobrir que hem viscut durant anys allunyats d’aquest Pare. Podem abandonar-nos a ell amb senzillesa. N’hi ha prou amb la nostra poca fe.

També Jesús ens convida a la confiança. Aquestes són les seves paraules: “Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi”. Jesús és el viu retrat del Pare. En les seves paraules estem escoltant el que ens diu el Pare. En els seus gestos i la seva manera d’actuar, lliurat totalment a fer la vida més humana, se’ns descobreix com ens vol Déu.

Per això, en Jesús podem trobar-nos en qualsevol situació amb un Déu concret, amic i proper. Ell posa pau en la nostra vida. Ens fa passar de la por a la confiança, del recel a la fe senzilla en el misteri últim de la vida que és només Amor.

Acollir l’Esperit que encoratja el Pare i el seu Fill Jesús, és acollir dins nostre la presència invisible, callada, però real del misteri de Déu. Quan ens fem conscients d’aquesta presència contínua, comença a despertar-se en nosaltres una confiança nova en Déu.

La nostra vida és fràgil, plena de contradiccions i d’incerteses: creients i no creients, vivim envoltats de misteri. Però la presència, també misteriosa de l’Esperit en nosaltres, encara que feble, és suficient per sostenir la nostra confiança en el Misteri últim de la vida que és només Amor.

José Antonio Pagola

Opina

*

Translate »