20 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Creiem en Jesús?

DIUMENGE XII DURANT L’ANY – Cicle C – 19 de juny de 2016
Evangeli: Lluc 9,18-24
Altres lectures d’aquest diumenge: Za 12,10-11; Ga 3,26-29; Salm 63 (62)

CREIEM EN JESÚS?

Les primeres generacions cristianes van conservar el record d’aquest episodi evangèlic com un relat d’importància vital per als seguidors de Jesús. La seva intuïció era encertada. Sabien que l’Església de Jesús hauria d’escoltar una i altra vegada la pregunta que un dia va fer Jesús als seus deixebles en les rodalies de Cesarea de Filip: «I vosaltres, qui dieu que sóc?».

Si en les comunitats cristianes deixem apagar la nostra fe en Jesús, perdrem la nostra identitat. No encertarem a viure amb audàcia creadora la missió que Jesús ens va confiar; no ens atrevirem a enfrontar-nos al moment actual, oberts a la novetat del seu Esperit; ens asfixiarem en la nostra mediocritat.

No són temps fàcils els nostres. Si no tornem a Jesús amb més veritat i fidelitat, la desorientació ens anirà paralitzant; les nostres grans paraules seguiran perdent credibilitat. Jesús és la clau, el fonament i la font de tot el que som, diem i fem. Qui és avui Jesús per als cristians?

Nosaltres confessem, com Pere, que Jesús és el «Messies de Déu», l’Enviat del Pare. És cert: Déu ha estimat tant el món que ens ha regalat Jesús. Sabem els cristians acollir, cuidar, gaudir i celebrar aquest gran regal de Déu? És Jesús el centre de les nostres celebracions, trobades i reunions?

El confessem també «Fill de Déu». Ell ens pot ensenyar a conèixer millor Déu, a confiar més en la seva bondat de Pare, a escoltar amb més fe la seva crida a construir un món més fratern i més just per a tothom. Estem descobrint en les nostres comunitats el veritable rostre de Déu encarnat en Jesús? Sabem anunciar-ho i comunicar-ho com una gran notícia per a tots?

A Jesús li diem «Salvador» perquè té força per humanitzar les nostres vides, alliberar les nostres persones i encaminar la història humana cap a la seva veritable i definitiva salvació. És aquesta l’esperança que es respira entre nosaltres? És aquesta la pau que s’encomana des de les nostres comunitats?

Confessem Jesús com el nostre únic «Senyor». No volem tenir altres senyors ni sotmetre’ns a ídols falsos. Però, ¿ocupa Jesús realment el centre de les nostres vides?, li donem primacia absoluta a les nostres comunitats?, el posem per sobre de tot i de tots? Som de Jesús? És ell qui ens anima i fa viure?

La gran tasca dels cristians és avui unir forces i obrir camins per reafirmar molt més la centralitat de Jesús en la seva Església. Tota la resta ve després.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »