20 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Davant el Crucificat

DIUMENGE DE RAMS – Cicle C – 14 d’abril de 2019
Evangeli: Lc 22,14-23,56
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 50,4-7; Fl 2,6-11; Salm: 22 (21,8-9.17-18a.19-20.23-24)

DAVANT EL CRUCIFICAT

Detingut per les forces de seguretat del Temple, Jesús no té ja cap dubte; el Pare no ha escoltat els seus desitjos de seguir vivint; els seus deixebles fugen cercant la seva pròpia seguretat. Està sol. Els seus projectes s’esvaeixen. Li espera l’execució.

El silenci de Jesús durant les seves últimes hores és colpidor. No obstant això, els evangelistes han recollit algunes paraules seves a la creu. Són molt breus, però a les primeres generacions cristianes els ajudaven a recordar Jesús crucificat amb amor i agraïment.

Lluc ha recollit les que diu mentre és crucificat. Entre estremiments i crits de dolor, aconsegueix pronunciar unes paraules que descobreixen el que hi ha al seu cor: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” Així és Jesús. Ha demanat als seus “estimar els enemics” i “pregar pels seus perseguidors.” Ara és ell mateix qui mor perdonant. Converteix la seva crucifixió en perdó.

Aquesta petició al Pare pels que l’estan crucificant l’hem d’escoltar com el gest sublim que ens revela la misericòrdia i el perdó insondables de Déu. Aquesta és la gran herència de Jesús a la Humanitat: No desconfieu mai de Déu. La seva misericòrdia no té fi.

Marc recull un crit dramàtic del crucificat: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?” Aquestes paraules pronunciades enmig de la solitud i l’abandó més total són d’una sinceritat aclaparadora. Jesús sent que el seu Pare estimat l’està abandonant. Per què? Jesús es queixa del seu silenci. On és? Per què calla?

Aquest crit de Jesús, identificat amb totes les víctimes de la història, demanant a Déu alguna explicació a tanta injustícia, abandonament i patiment, resta en llavis del crucificat reclamant una resposta de Déu més enllà de la mort: Déu nostre, per què ens abandones? ¿No respondràs mai als crits i gemecs dels innocents?

Lluc recull una última paraula de Jesús. Malgrat la seva angoixa mortal, Jesús manté fins al final la seva confiança en el Pare. Les seves paraules són ara gairebé un murmuri: “Pare, a les teves mans confio el meu esperit.” Res ni ningú l’ha pogut separar d’ell. El Pare ha estat animant amb el seu Esperit tota la seva vida. Acabada la seva missió, Jesús ho deixa tot a les seves mans. El Pare trencarà el seu silenci i el ressuscitarà.

Aquesta setmana santa, celebrarem a les nostres comunitats cristianes la Passió i Mort del Senyor. També podrem meditar en silenci davant Jesús crucificat aprofundint en les paraules que ell mateix va pronunciar durant la seva agonia.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »