20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Davant el misteri de l’Infant

NADAL – Cicle C – 25 de desembre de 2018
Evangeli: Nit de Nadal: Lc 2,1-14 – Nadal: Jn 1,1-18)
Lectures missa de Nadal: Is 52,7-10; He 1,1-6; Salm: 98 (97)

DAVANT EL MISTERI DE L’INFANT

Els homes acabem per acostumar-nos a gairebé tot. Sovint, el costum i la rutina van buidant de vida la nostra existència. Deia Ch. Péguy que “hi ha alguna cosa pitjor que tenir una ànima perversa, i és tenir una ànima acostumada a gairebé tot. Per això no ens pot estranyar massa que la celebració del Nadal, embolicada en superficialitat i consumisme esbojarrat, amb prou feines digui ja res de nou ni de joiós a tants homes i dones d’ “ànima acostumada.”

Estem acostumats a sentir que “Déu ha nascut en un portal de Betlem.” Ja no ens sorprèn ni commou un Déu que s’ofereix com a infant. Ho diu Antoine de Saint-Exupéry en el pròleg del seu deliciós “Petit Príncep”: “Totes les persones grans han sigut nens abans. Però poques ho recorden.” Se’ns oblida el que és ser nens. I se’ns oblida que la primera mirada de Déu a l’apropar-se al món ha sigut una mirada de nen.

Però aquesta és justament la gran notícia de Nadal. Déu és i segueix essent Misteri. Però ara sabem que no és un ésser tenebrós, inquietant i temible, sinó algú que se’ns ofereix proper, indefens, entranyable, des de la tendresa i la transparència d’un infant.

I aquest és el missatge de Nadal. Cal sortir a l’encontre d’aquest Déu, cal canviar el cor, fer-nos nens, néixer de nou, recuperar la transparència del cor, obrir-nos confiadament a la gràcia i el perdó.

Malgrat la nostra aterridora superficialitat, els nostres escepticismes i desencants, i, sobretot, el nostre inconfessable egoisme i mesquinesa d’ “adults”, sempre hi ha en el nostre cor un racó íntim en el qual encara no hem deixat de ser nens.

Atrevim-nos si més no un cop a mirar-nos amb senzillesa i sense reserves. Fem una mica de silenci al nostre voltant. Apaguem el televisor. Oblidem les nostres presses, nerviosismes, compres i compromisos.

Escoltem dins nostre aquest “cor de nen” que no s’ha tancat encara a la possibilitat d’una vida més sincera, bondadosa i confiada en Déu. És possible que comencem a veure la nostra vida d’una altra manera. “No es veu bé sinó amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.” (A. de Saint-Exupéry).

I, sobretot, és possible que escoltem una crida a renéixer a una fe nova. Una fe que no paralitza sinó que rejoveneix; que no ens tanca en nosaltres mateixos sinó que ens obre; que no separa sinó que uneix; que no recela sinó que confia; que no entristeix sinó que il·lumina; que no tem sinó que estima.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »