20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

DECEPCIÓ PER LA POSTURA FINAL DE LA TARRACONENSE RESPECTE UNA PETICIÓ FORMAL DE PERDÓ PER L’ACTUACIÓ DE L’ESGLÉSIA ABANS, DURANT I DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL.

Els bisbes de la Tarraconense no segueixen el tarannà del papa Francesc pel que fa a assumir amb coratge els errors comesos. Tirar pilotes fora, com fan en la nota,és un acte cruel i cínic en un tema tant sensible com aquest.

La nota feta pública avui no indica cap mena de penediment ni de reconeixement de responsabilitats més enllà de la genèrica manifestació feta en el document episcopal “Al servei del nostre poble” i d’algun tweet  de darrera hora.

Al llarg d’aquestes setmanes s’han pogut escoltar diverses veus des de dins de l’Església i també de sectors de la societat civil que han demanat amb insistència la necessitat que la jerarquia eclesiàstica demanés perdó d’una manera explícita i solemne per la implicació de molts bisbes i entitats eclesiàstiques o altres properes o influenciades per elles, en promoure l’aixecament militar de l’any 36, la posterior guerra civil i la repressió de la postguerra que es va allargar en alguns casos fins a finals dels anys 50 del segle passat.

Lluny de fer cas a aquestes peticions, els bisbes de Catalunya, han preferit tirar pilotes fora, i en un exercici que es podria qualificar de cínic demanen que es continuï investigant aquell període històric, com si no hi haguessin prous estudis i certeses després de 77 anys de l’aixecament feixista.

Agraïm l’actitud que al llarg d’aquests anys ha tingut algun bisbe, com ara Jaume Camprodon, i la declaració solemne del pare abat de Montserrat , ara fa uns dies, i les diverses mencions al tema per part de l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol, impulsor del debat fallit al si de la Tarraconense.

Amb aquesta decisió es constaten quatre fets:

1.- Que l’actual jerarquia catalana està mancada de coratge i esperit evangèlic pel que fa al reconeixement dels errors.

2.- Que no està preparada per entendre el moment històric actual, el canvi de paradigma i de referències ètiques que demana la societat i per tant una gran part de l’Església.

3.- Que, per tant, la jerarquia s’automargina i renuncia a que la societat la consideri un actor més d’aquesta nova etapa que ha de confluir en un nou model de societat i de relacions humanes, amb la qual cosa torna a ser, la jerarquia, un greu impediment en l’anunci de Jesús i del Regne de Déu.

4.- Que cal urgentment un canvi de bisbes que estiguin en sintonia amb l’impuls renovador i valent que està intentant imprimir el papa Francesc, el qual, quan era arquebisbe de Buenos Aires va impulsar un acte similar al que demanem als nostres bisbes i que amb aquesta nota ens neguen.

Demanem als nostres bisbes, que si sincerament consideren que la veritat “a veritat serà un ajut a l’esclariment de la història, conduirà a la pau i a l’autèntica reconciliació entre tots els ciutadans de la nostra terra.” Creïn en l’espai de temps més breu possible una “comissió de la veritat” on historiadors de prestigi i solvència reconeguda i representants de l’Església i de les entitats de la Memòria Històrica debatin i acordin el marc de responsabilitat que la institució eclesiàstica, en el sentit més ampli, va tenir en els fets que tractem.

Església Plural

Barcelona 31 d’octubre de 2013

Comentaris

  1. A. Ferret A. Ferret diu:

    Molt d’acord en tot. Només hi afegiria un altre punt, després de dir que s’han de canviar els bisbes, que digui que els nous bisbes han de ser elegits pels fidels.

Opina

*

Translate »