20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Declaracions d’Església Plural sobre la mort del cardenal Ricard Maria Carles

NOTA DE PREMSA DE 17/12/2013 11.50 hores
Avui és el moment de sentir-nos propers a la família del cardenal Carles i de les persones que l’estimen i valoren positivament la seva tasca de pastor. Elles són l’exponent que la vida de Ricard Maria Carles ha tingut un sentit i ha ajudat a que la d’altres també el tingui.
Per Església Plural els seus 14 anys al front de la diòcesi de Barcelona van implicar la constatació que s’iniciava una ofensiva de la CEE contra el nostre model eclesial. Això va culminar amb un fort clima de divisió i crispació que van acabar amb la imposició de la divisió de la diòcesi en tres i una etapa d’inestabilitat a la Tarraconense.
Cal destacar que fruit d’aquest clima l’església de base barcelonina es va activar i organitzar, tan pel costat del laicat com per part dels preveres. Església Plural neix en aquest període, i també el Fòrum Oriol de capellans de Barcelona.
La figura del cardenal Carles pasarà a la història de la diòcesi barcelonia com la persona que va arribar amb l’encàrrec de la CEE de portar a terme un gir radical en la línia pastoral de la Diòcesi i també del conjunt de l’Església catalana, en el sentit d’imposar el model anomenat toledà, de matri castellana. Un model secularment allunyat de la realitat cultural i eclesial que es viu a Catalunya.
Tot i que aquesta era la intenció, ni la persona escollida ni els mètodes emprats varen ser els idònis per aquesta missió, ben al contrari, el que es va aconseguir va ser que amplis sectors eclesials de la diòcesi de Barcelona es tornesin a reactivar i a organitzar per cercar alternatives al que es veia com una clara ofensiva contra el nostre model d’Església, de línia plenament en sintonia amb el Concili Vaticà II i d’arrelament a la identitat catalana. En aquest període van neixer Església Plural i el Fòrum Oriol de capellans.
Si el perfil personal del cardenal Carles no era el més idòni per aquesta tasca, menys va ajudar l’entorn de protecció que es va muntar al seu voltant i que l’aïllaven de la realitat.
Segur que avui hi ha persones que valoren de manera diferent la seva tasca pastoral, a Barcelona i especialment a Tortosa. Persones per a qui la mort del cardenal deixa un buit, personal i eclesial, elles són l’exponent que la vida de Ricard Maria Carles ha tingut un sentit i ha ajudat a que la d’altres també el tingui.
Església Plural
Barcelona, 17 de desembre de 2013

Comentaris

  1. MANUEL MOLINS diu:

    Descanse en pau i que Déu el tinga al seu costat. El vaig tenir una vegada, o potser dues, com a director d’uns Exercicis Espirituals al Seminari de Montcada. La veritat és que no em va agradar ni em va aportar pràcticament res: massa elitista i distanciat i, sobretot, massa convencional i opusdeista: no vaig seguir la seua “carrera” perquè no m’interessava i em consta que a BCN hi havia molta gent descontenta. Amb tot, això ja pertany al passat: donem-li, si més no, el benefici de la recta consciència i de la glòria. La història, o la intrahistòria, ja dirà el que haja de dir. La meua opinió és clara i el meu desig també.

  2. Disculpe los errores tipográficos.

  3. Durante años traté de forma bastante cercana a Don Ricardo. Era en las reuniones sobre Fe y Cultura en las Teresianas de la calle Ganduxer. No recuerdo que ninguno de ustedes apareciera por allí. Y vista la reseña del arzobispo no parece que encajaran. Quizás, sin ánimo de ofender, lo de las relaciones entre fe y ciencia, fe y cultura, fe y razón, pilares de la evangelización en un mundo doctrinalmente exigente a ustedes les viene ancho.

    De aurora boreal resulta, en efecto, los cometidos que ustedes le atribuyen a la Conferencia Episcopal Española. ¿Se refieren en bloque? ¿Todos los obispos indicando a Don Ricardo lo que tenía que hacer en Barcelona? Con la mano en el corazón, ¿no les parece ridículo? ¿No les entra pudor y respeto a ustedes mismos?

    Produce grima que ustedes manifiesten desconocer, y si la conocen ponérsela por montera, la doctrina social de la Iglesia. De eclesiología, ni hablemos, con su singular petición de que la “Iglesia catalana” se aparte de la “española”. Sin ánimo de molestar, lean, aunque sólo sea uno, los libros de la colección sobre Eclesiología que dirigió Congar para Editions du Cerf.No hacen daño.

    Lo de la doctrina social viene a cuento de que ustedes silencian la doctrina del magisterio, fundada en el derecho natural, de la perversidad moral objetiva de ir contra la paz, el bien común y el principio de subsidariedad. Saven perfectamente a lo que me refiero. Y si no lo saben, estúdiienlo. No hace dado la aplicación

  4. Jordi Morrós Ribera diu:

    Disulpeu que us ho digui però no estaria de més que abans de fer pública la nota de premsa hi passessiu el corrector ortogràfic de torn que segur que teniu al vostre processador de textos de l’ordinador. Si volem donar imatge de seriosos almenys hauríem de tenir present aquests petits però importants detalls.

  5. El Nano de Sants diu:

    Hi ha una dita en català que diu quan “estava mort”el combregaren”; encara que no és aplicable al 100% en aquest cas, si que durant la seva estada com arquebisbe a Barcelona, té forces coses que no van ser adequades al Concili, però llavors els fidels barcelonins i tampoc les entitats obertes de la ciutat, van fer tot que hagués sigut possible realitzar i menys ser clars -exceptuant honroses entitats- de cara a fer-li veure els seus comportaments no en la línia evangèlica del seguiment de Crist i la seva proposta del Regne de Deu.

    Déu l’hagi perdonat, com fa amb totes les persones…

Opina

*

Translate »