16 novembre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Déu ha mirat la meva petitesa…

DÉU HA MIRAT LA MEVA  PETITESA…

Diumenge XXXII de durant l’any, 11 de novembre del 2018

Josep M. Balcells, escolapi

No puc fer-hi més; em retorna una i altra vegada aquest passatge de l’evangelista sant Lluc (10, 21), després del retorn de les “pràctiques” d’evangelització dels setanta dos deixebles (símbol dels “primerencs aprenents” de fer d’evangelitzadors, com som nosaltres?). Jesús en aquesta pregària d’acció de gràcies i en reconeixement de l’obra que han anat fent, bo i ponderant les meravelles obrades davant de l’estupefacció dels prematurs sembradors de les llavors del Regne, s’enlaira cels amunt i exclama: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills els secrets del Regne que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho”. Noteu aquests termes fonamentals: revelar:=donar a conèixer experimentalment en el dia a dia; senzills:=oh grandesa dels humils, dels petits!; els misteris, els secrets:=allò que s’obre al cor dels lúcids, allò que resta amagat, perquè “és do seu”; del Regne:=que és la missió dels que ens anomenem cristians: conèixer, reconèixer, agrair, viure, sobretot viure-ho i encomanar-ho.

Dit i proclamat això, passarem al tema bàsic que es dedueix de les lectures d’avui. Avui, el protagonisme el tenen dues dones que són mirall d’allò que té de més exquisit l’evangeli. Primer: la mare que estant a les últimes, a requeriment del profeta Elies, a qui no coneix però a qui dóna crèdit admirable, i li dóna els aliments necessaris de tota necessitat per al seu fill i per a ella mateixa… Superlativa  generositat, premiant la confiança en les paraules del profeta de que no els mancaran mai més farina i oli des d’aleshores enllà. Segon: la velleta admirable que ofereix allò que necessita per a viure, oblidant-se d’ella mateixa per honorar el seu Déu. Escena d’or en la penombra del Temple, però a ulls plens d’amor de Jesús, invitant als seus deixebles a entendrir-se davant d’aquesta escena única de totes totes…. Una de les escenes més entranyables de tot l’evangeli !

Tot plegat, això m’ha fet pensar en aquest número 12 del document recent del papa Francesc: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”, on fa l’elogi de les dones per la seva sensibilitat en captar el perfum de l’evangeli viscut.  Diu així: “Dins les formes variades de santedat, vull destacar que el geni femení també es manifesta en estils femenins de santedat, indispensables per a reflectir la santedat de Déu en aquest món. Precisament, fins i tot en èpoques en què les dones van ser més relegades, l’Esperit Sant suscità santes la fascinació de les quals provocà nous dinamismes espirituals i importants reformes en l’Església. Podem esmentar sant Hildegarda de Bingen, santa Brígida, santa Caterina de Siena, santa Teresa d’Àvila o santa Teresa de Lisieux. Però m’interessa recordar tantes dones desconegudes o oblidades que, cada una de la seva manera, han sostingut i transformat famílies i comunitats amb la potència del seu testimoniatge”. No és pas una concessió efectista del papa. Sabem bé que aquest és el seu pensament ben manifest. Jo hi estic molt i molt d’acord! Què ens passaria a l’Església si un dia perdéssim la presència i acció callada de les dones i la seva sensibilitat pels valors espirituals? Podríem afegir a la llista, i tant!, moltes persones estimades de la nostra pròpia coneixença. Algunes ben properes. Lloat sigui Déu!

En un altre moment, el papa Francesc, en el mateix document (números 144, 145) ens diu bo i recomanant-nos-ho de fer: “Recordem com Jesús invitava els seus deixebles a prestar atenció als detalls. El petit detall que s’estava acabant el vi en una festa. El petit detall que faltava una ovella. El  petit detall de la viuda que va oferir dues monedetes. El petit detall de tenir oli de reserva per a les llànties per si el nuvi trigava. El petit detall de demanar als seus deixebles que miressin quants pans tenien. El petit detall de tenir un foguet preparat i un peix a la graella mentre esperava els deixebles de bon matí. La comunitat que preserva els petits detalls de l’amor en què els membres es cuiden els uns als altres i constitueixen un espai obert i evangelitzador, és lloc de la presència del Ressuscitat que la va santificant segons el projecte del Pare”. Posa una nota a peu de pàgina que m’entusiasma: “Especialment recordo les tres paraules clau: “si us plau, gràcies, perdó”, perquè “les paraules adequades, dites en el moment just, protegeixen i alimenten l’amor dia rere dia”. A vegades, per un do de l’amor del Senyor, enmig d’aquests petits detalls ens són regalades consoladores experiències de Déu”.

Existeix una pedagogia-aprenentage de les coses, dels fets petits, dels detallets -en diu el papa- que comporten un món de meravelles:

– l’amor petit de cada dia no necessita admiradors.

– que la teva mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra.

– tot acte de generositat, per mica que sigui, és un cant a la vida.

– donar buscant l’anonimat és “obra d’autor”, admirable per a un mateix.

– fer una senzilla pregària tancat en un lloc discret és cosa memorable.

– només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú. (Joan XXIII)

– només per avui faré una cosa que no desitjo fer. (Joan XXIII)

– només per avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès en les meves maneres, no criticaré ningú, no pretendré disciplinar ningú, sinó a mi mateix.(ídem)

– només per avui tractaré de viure al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida, tots de cop.(ídem)

– intentaré sorprendre’m a mi mateix, fent l’inesperat.

– “esforça’t en el teu quefer, com si de cada detall que pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, de cada cop de martell que donis depengués la salvació de la humanitat; perquè en depèn, creu-ho! (Maragall)

– “también entre pucheros anda Dios (Teresa de Jesús)

– la millor mesura és la discreta desmesura.

– no guanyaràs mai a Déu en generositat.

– posa el teu esforç en donar un pas més, quan creguis que no pots més…

– defuig els focus, els primers plans, els selfis, l’instagram, altres fatuïtats.

– allò poc però amb amor té un valor inestimable.

– allò petit és bell. Beautiful!

– donar sense esperar retorn. Quina grandesa!

– allò quotidià i domèstic té un preu incalculable.

– donar gràcies magnifica allò que reps.

– ves per la vida meravellant-te, seràs feliç i en faràs.

– el petit saber no ocupa lloc. Atent, atansa’t a persones, coses. Present!

– suma, no restis; si pots, multiplica.

– avui es fia, demà també! Les petites confiances obren el cor dels altres.

– si no us feu com uns infants no entrareu en el Regne del Pare.

– la maternitat és una qualitat de l’esperit: donar vida generosament, a doll. Les mares omplen la llar del seu bon fer. La confiança bessa del cor de la mare. Inoblidable.

– posa’t en mans de Déu, hi sentiràs confort. Amor només es paga amb amor.

– dona deu venir de dòmina, perquè madonna és la senyora. Se n’és en el fer dolç

– Maria és la dona que més ha donat. “Ha fet meravelles, veient la meva petitesa.

– un i un no fan dos en les matemàtiques de Déu, sinó fan: nosaltres, un poble.

– en els petits acabats està la bellesa

– val més una interjecció, un signe d’admiració que un d’interrogació.

– l’amor a la saviesa (filo-sofia) val més que el posseir; val més ser que tenir.

– no pretenc grandeses ni coses massa altes per a mi (salm)

– finesa d’esperit obliga.

– el que has rebut gratuïtament, dóna-ho gratuïtament.

– els fruits de l’Esperit: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix.

– sigueu persones de bon tracte. Perfuma la presència arreu. Que quan no hi siguis present notin la teva absència.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »