20 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Diners

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY – Cicle C – 18 de setembre de 2016
Evangeli: Lluc 16,1-13
Altres lectures d’aquest diumenge: Am 8,4-7; 1Tm 2,1-8; Salm 113 (112)

DINERS

La societat que va conèixer Jesús era molt diferent de la nostra. Només les famílies poderoses de Jerusalem i els grans terratinents de Tiberíades podien acumular monedes d’or i plata. Els pagesos gairebé ni podien aconseguir cap moneda de bronze o coure, d’escàs valor. Molts vivien sense diners, intercanviant productes en un règim de pura subsistència.

En aquesta societat, Jesús parla dels diners amb una freqüència sorprenent. Sense terres ni feina fixa, la seva vida itinerant de Profeta dedicat a la causa de Déu li permet parlar amb total llibertat. D’altra banda, el seu amor als pobres i la seva passió per la justícia de Déu l’urgeixen a defensar sempre els més exclosos.

Parla dels diners amb un llenguatge molt personal. L’anomena espontàniament «diner injust» o «riqueses injustes». Pel que sembla, no coneix «diner net». La riquesa d’aquells poderosos és injusta perquè ha estat acumulada de manera injusta i perquè la gaudeixen sense compartir-la amb els pobres i famolencs.
Què poden fer els que posseeixen aquestes riqueses injustes? Lluc ha conservat unes paraules curioses de Jesús. Tot i que la frase pot resultar una mica fosca per la seva concisió, el seu contingut no ha de caure en l’oblit. «I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perque, quan
tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes».

Jesús ve a dir així als rics: «Useu la vostra riquesa injusta ajudant els pobres; guanyeu-vos la seva amistat compartint amb ells els vostres béns. Ells seran els vostres amics i, quan a l’hora de la mort els diners ja no us serveixin de res, ells us acolliran a la casa del Pare». Dit amb altres paraules: la millor manera de «blanquejar» els diners injustos davant Déu és compartir-los amb els seus fills més pobres.

Les seves paraules no van ser ben acollides. Lluc ens diu que «estaven sentint aquestes coses uns fariseus, amants de les riqueses, i es reien d’ell». No entenen el missatge de Jesús. No els interessa sentir-lo parlar de diners. A ells només els preocupa conèixer i complir fidelment la llei. La riquesa la consideren com un signe que Déu beneeix la seva vida.

Encara que vingui reforçada per una llarga tradició bíblica, aquesta visió de la riquesa com a signe de benedicció no és evangèlica. Cal dir-ho en veu alta perquè hi ha persones riques que de manera gairebé espontània pensen que el seu èxit econòmic i la seva prosperitat és el millor signe que Déu aprova la seva vida.

Un seguidor de Jesús no pot fer qualsevol cosa amb els diners: hi ha una manera de guanyar diners, de gastar-los i de gaudir-ne que és injust doncs oblida els més pobres.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »