21 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Dos anys i…

Han passat dos anys del nomenament del papa Francesc. Dos anys ja comença a ser un període significatiu. I… la cosa no tira.

S’han dit molt positives paraules, s’han donat testimonis molt evangèlics, establert conceptes molt positius. Però en l’ordre dels fets, en l’afer de la reforma de l’Església, la cosa encara està per fer.

Sí, s’ha reformat el Banc, que prou calia. I està a punt de ser publicada l’encíclica sobre ecologia. Dos fets molt importants.

Però, per exemple, la reforma de la Cúria… Hi ha una comissió formada per cardenals que estudia aquesta qüestió. Ja porta gairebé dos anys també, i no se’n tenen notícies. Deu estar encallada. Jo crec que aquesta comissió no hauria d’haver estat formada per cardenals, sinó per teòlegs.

Hi ha un fet que ja és dolós: en dos anys encara no s’ha rehabilitat els teòlegs que van ser sancionats pels papes anteriors. Hauria d’haver estat una cosa de dies o setmanes.-

El Sínode sobre la família, en el qual hi va haver la gran innovació de la participació de tot el cos de l’Església (sacerdots i laics) mitjançant una enquesta, i que encara no s’ha acabat, es mou en el terreny del fracàs, perquè dues petites innovacions (acceptar en els sagraments els divorciats tornats a casar i acceptar les famílies homosexuals) no es van poder aprovar per manca dels dos terços de vots favorables. Aquesta norma dels dos terços s’hauria de canviar.

Hi ha pendent la reforma pràctica del nomenament de bisbes pels sacerdots i fidels del territori afectat.

Hi ha pendent la reforma del sistema d’elecció del papa. Fer-lo més universal i democràtic, no tan gerontològic. Si qualsevol dia se’ns morís el papa actual (que Déu no ho vulgui!), i en nomenessin un de diferent… tururut!

Hi ha pendents tantes coses… La descentralització del govern de l’Església en favor dels bisbats i les conferències episcopals. La sortida de TOTA l’Església del complex del Vaticà, cap a un lloc més normal. Etcètera.

Comprenc, i és elogiable, que el papa Francesc no vulgui imposar res, que vulgui aprovar les coses per consens. Però si el consens no és possible i fa retardar tant les coses, valdria la pena que utilitzés la via del decret.

Antoni Ferret.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »