20 octubre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Maria Martinell, una vida al servei de l’Església, de la dignitat de la dona i del país

El 24 de maig va morir Maria Martinell, i aquest divendres 13/6, a les 8 del vespre, a la basílica de Sant Josep Oriol (Diputació, 145 – Barcelona) es fa una eucaristia dedicada a la seva memòria.

Des d’Església Plural manifestem la nostra profunda admiració per la trajectòria vital de la Maria, i el més sincer agraïment per haver col·laborat amb nosaltres durant més de sis anys, fent cada setmana uns magnífics comentaris al Salm dels diumenges, que, a través del nostre web, tenia un bon nombre de seguidors.

A la Maria Martinell li vàrem reconèixer la seva trajectòria al servei de l’Església i la seva renovació, atorgant-li el 2005 el primer premi “Mn. Vidal i Aunós a una trajectòria” que a partir d’aquell moment Església Plural ha vingut convocant cada any.

Maria Martinell va ser una dona excepcional, filla de l’arquitecte modernista César Martinell, amb qui va col·laborar molt estretament. Persona d’una gran intel·ligència i capacitat intel·lectual, va participar en un bon nombre d’iniciatives culturals, socials i eclesials de gran importància en la Barcelona del segle XX. Per aquests motius la ciutat de Barcelona li concedí la Medalla d’Honor de la Ciutat, i posteriorment la Generalitat, la medalla Francesc Macià al mèrit al treball, i és que la Maria va ser una persona incansable fins als darrers moments en què la seva malaltia li va permetre.

En l’àmbit eclesial sempre va tenir clares dues idees, la importància de la formació del laïcat i la seva implicació en el devanir de l’Església, i la reivindicació del paper de la dona en la vida eclesial. En aquest cas, com en molts altres aspectes, Maria Martinell va ser una avantguardista, i va impulsar, al costat d’altres dones, el Col·lectiu de dones en l’Església, que tant ha treballat i treballa per reivindicar la plena paritat de la dona en tots els àmbits de la vida eclesial.

Ja abans del Concili Vaticà II, tenia clar la importància de posar a l’abast dels fidels catalans les millors obres de teologia, espiritualitat i filosofia que es publicaven arreu d’Europa. Amb aquesta intenció va participar en el projecte de l’Editorial Estela, que com la definia ella mateixa era “una editorial catòlica portada i pensada per laics”. En paral·lel va començar a treballar amb el monjo de Montserrat Evangelista Vilanova en el que durant més de trenta anys seria el seu gran projecte, la revista montserratina Qüestions de Vida Cristiana. al final de la dècada dels seixanta va començar a fer cursos de promoció de la dona a l’ICESB – Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, embrió del que seria l’Escola Superior de Ciències Socials i l’Escola de Treballadors Familiars, i d’on seria directora des de 1978 fins a 1998, on a més de la tasca docent i d’investigació sociològica, va impulsar debats socials i polítics, valents i innovadors en una societat que començava a sortir del franquisme. El nomenament de Ricard Maria Carles com  a nou arquebisbe de Barcelona va donar pas a una etapa difícil al ICESB que va acabar amb el període de Maria Martinell al seu front, diu ella mateixa “En els darrers anys, la jerarquia eclesiàstica ha estat la creu de la meva fe…”. En canvi la relació amb l’actual arquebisbe, el cardenal Martínez Sistach, sempre ha estat fluida i cordial.

La Maria Martinell és l’exponent d’un nodrit grups de dones, lliures, intel·ligents, intrèpides que va donar la generació que va viure la guerra sent molt petites. Dones que en diversos àmbits van reconstruir el país, la cultura, la llengua i, també l’Església. El nostre sentit homenatge a la Maria i a totes elles.

JT

Opina

*

Translate »