25 juny 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

El culte al diner

DIUMENGE III DE QUARESMA – Cicle B – 4 de març de 2018
Evangeli: Joan 2,13-25
Altres lectures d’aquest diumenge: Ex 20,1-17; 1Co 1,22-25; Salm: 19 (18)

EL CULTE AL DINER

Hi ha alguna cosa alarmant en la nostra societat que no denunciarem mai prou. Vivim en una civilització que té com a eix de pensament i criteri d’actuació la secreta convicció que l’important i decisiu no és el que hom és, sinó el que hom té. S’ha dit que els diners són «el símbol i l’ídol de la nostra civilització» (Miguel Delibes). I de fet són majoria els que li reten el seu ésser i li sacrifiquen tota la vida.

J. Galbraith, el gran teòric del capitalisme modern, descriu així el poder dels diners en la seva obra La societat de l’abundància: els diners «porten amb si tres avantatges fonamentals: primer, el gaudi del poder que dóna a l’home; segon, la possessió real de totes les coses que poden comprar-se amb diners; tercer, el prestigi o respecte de què gaudeix el ric gràcies a la seva riquesa».

Quantes persones, sense gosar confessar-ho, saben que a la seva vida, en un grau o un altre, allò decisiu, important i definitiu, és guanyar diners, adquirir un benestar material, aconseguir un prestigi econòmic.

Aquí hi ha sens dubte una de les falles més greus de la nostra civilització. L’home occidental s’ha fet en bona part materialista i, malgrat les seves grans proclames sobre la llibertat, la justícia o la solidaritat, gairebé no creu en res més que no siguin els diners.

I, no obstant això, hi ha poca gent feliç. Amb diners es pot muntar un pis agradable, però no crear una llar càlida. Amb diners es pot comprar un llit còmode, però no un son tranquil. Amb diners es poden adquirir noves relacions, però no despertar una veritable amistat. Amb diners es pot comprar plaer, però no felicitat. Però els creients hem de recordar alguna cosa més. Els diners obren totes les portes, però mai obren la porta del nostre cor a Déu.

No estem acostumats els cristians a la imatge violenta d’un Messies fustigant la gent. I, no obstant això, aquesta és la reacció de Jesús en trobar-se amb homes que, fins i tot al temple, no saben cercar una altra cosa que no sigui el seu propi negoci.

El temple deixa de ser lloc de trobada amb el Pare quan la nostra vida és un mercat on només es rendeix culte al diner. I no hi pot haver una relació filial amb Déu Pare quan les nostres relacions amb els altres són mediatitzades només per interessos de diners. Impossible entendre res de l’amor, la tendresa i l’acollida de Déu quan hom només viu buscant benestar. No es pot servir Déu i el diner.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »