17 agost 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

El gest d’un noi

DIUMENGE XVII DURANT L’ANY – Cicle B – 29 de juliol de 2018
Evangeli: Joan 6,1-15
Altres lectures d’aquest diumenge: 2Re 4,42-44; Ef 4,1-6; Salm: 145 (144)

EL GEST D’UN NOI

De tots els fets realitzats per Jesús durant la seva activitat profètica, el més recordat per les primeres comunitats cristianes va ser segurament un dinar multitudinari organitzat per ell al mig del camp, a les rodalies del llac de Galilea. És l’únic episodi recollit en tots els evangelis.

El contingut del relat és d’una gran riquesa. Seguint el seu costum, l’evangeli de Joan no en diu «miracle», sinó «senyal». Amb això ens convida a no quedar-nos en els fets que es narren, sinó a descobrir des de la fe un sentit més profund.

Jesús ocupa el lloc central. Ningú li demana que intervingui. És ell mateix qui intueix la fam d’aquella gent i planteja la necessitat d’alimentar-la. És commovedor saber que Jesús no només alimentava la gent amb la Bona Notícia de Déu, sinó que li preocupava també la fam dels seus fills.

Com alimentar enmig de la muntanya una multitud? Els deixebles no troben cap solució. Felip diu que no es pot pensar en comprar pa, ja que no tenen diners. Andreu pensa que es podria compartir el que hi ha, però només un noi té cinc pans i dos peixos. Què és això per a tanta gent?

Per a Jesús és suficient. Aquest jove sense nom ni rostre va fer possible el que sembla impossible. La seva disponibilitat per compartir tot el que té és el camí per alimentar aquella gent. Jesús farà la resta. Pren els pans del noi, dóna gràcies a Déu i comença a «repartir-los» a tothom.

L’escena és fascinant. Una multitud, asseguda sobre l’herba verda del camp, compartint un dinar gratuït un dia de primavera. No és un banquet de rics. No hi ha vi ni carn. És el menjar senzill de la gent que viu al costat del llac: pa d’ordi i peix en salaó. Un àpat fratern servit per Jesús a tothom gràcies al gest generós d’un noiet.

Aquest àpat compartit era per als primers cristians un símbol molt important de la comunitat nascuda de Jesús per construir una humanitat nova i fraterna. Els evocava al mateix temps l’eucaristia que celebraven el dia del Senyor per a alimentar-se de l’esperit i la força de Jesús: el Pa viu vingut de Déu.

Però mai van oblidar el gest del noi. Si hi ha fam al món, no és per manca d’aliments, sinó per falta de solidaritat. Hi ha pa per a tothom, falta generositat per compartir-lo. Hem deixat la marxa del món en mans d’un poder econòmic inhumà, ens fa por compartir el que tenim, i la gent es mor de fam pel nostre egoisme irracional.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »