20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

El mal exemple del cardenal Bertone

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la decisió del Cardenal Tarcisio Bertone, O.B.S. de remodelar el Palazzo San Carlo per fer-se un àtic en el que pugui viure la seva jubilació. Pel que s’ha escrit (portal d’informació INFOVATICANA que cita fonts solvents i el diari italià La repubblica), l’àtic tindria una superfície de 700 m2, més una terrassa de 100 m2. Això ha estat desmentit rotundament pel cardenal, que ha manifestat el seu enuig i considerat «malèvola» la forma en que se’l critica. L’àtic en qüestió no té –segons ell- gaire més de 300 m2. També diu que el Papa ho sabia, com si això fos motiu d’excusa. I, a més, cal tenir present que és un fet habitual veure que un cardenal, jubilat dels seus càrrecs a la Cúria, «disposi de grans apartaments, dins i fora del Vaticà, i mantingui una vida luxosa que inclou cotxes oficials, secretaris i religioses per a les seves tasques domèstiques». (El País, 21/04/14). Tot plegat, doncs, no seria més que una baralla de pati de veïns; l’escàndol mediàtica prové, no tant de les dimensions de l’àtic sinó de la rellevància del seu usuari.

El cardenal Bertone ha estat una persona important i controvertida: Secretari de la Congregació de la Doctrina per la Fe (1995-2002); Secretari d’Estat en el pontificat de Benet XVI (2006-2013). Un càrrec, aquest, situat al segon nivell executiu dels complex organigrama de l’Església; d’una Església-Estat. Una església vinculada al poder temporal per herències successives de Constantí I el Gran i Carlemany (Imperator Augustus). Precisament el títol de cardenal prové del que Teodosi (successor de Constantí) instituí pels mandataris de l’Imperi romà. Res a veure, per tant, amb aquella església del apòstols i els primers cristians.

Però, «Pels seu fruits els coneixereu» (Mt 7,16). Bertone es un sacerdot que, com es diu en l’argot “ha fet carrera”. Provinent de la Societat Salesiana de Sant Joan Bosco, el seu caràcter obert el feia proper als joves. Malgrat això, a la seva biografia compte més la seva actuació episcopal i de cardenal de l’Església Catòlica, la qual ha estat marcada pels afers interns del vaticà i les seves relacions diplomàtiques al món. Responsable d’una actuació controvertida, ha tingut problemes amb les autoritats d’Israel per la seva defensa de Pius XII (conferència del 5 de juny de 2007), a qui acusen pel seu “silenci” en relació a l’holocaust; amb el Patriarca Alexis II (5 de desembre de 2006) que va acusar el Vaticà de captar conversos a les terres ortodoxes de Rússia, i amb la confirmació al diari francès Le Figaro (31 de març de 2007) de la publicació imminent del motu propio que permetria celebrar la missa en ritu tridentí a benefici dels membres de la Fraternitat Sant Pius X, fundada per Marcel Lefebre, i que va molestar tots els qui creien en l’avenç que significava per l’Església l’esperit i els documents del Concili Vaticà II. També li va passar factura el que es coneix com a “guerra” interna entre funcionaris de la Santa Seu i les filtracions a la premsa de documents personals del Papa, i documents “encriptats” de les ambaixades vaticanes. Al costat de les acusacions, han tingut poc ressò les seves propostes humanitàries, com la que dirigí als fòrums de les potencies mundials, d’administrar gratuïtament retrovirals pels malalts de SIDA, especialment a l’Àfrica. Tampoc va tenir cap efecte la proposta d’establir penes, fins i tot d’excomunió, pels traficants de droga,

Però si en l’ordre organitzatiu i en el de les propostes concretes no ha tingut l’èxit que potser esperava, en les cancelleries internacionals se li han reconegut –i ell ha acceptat, malgrat la seva condició de clerga- tota classe de distincions i títols: IV Premi Internacional Conde de Godó. (novembre de 2011) lliurat a Barcelona pel rei Joan Carles. Gran Creu de l’Orde del Mèrit de Polònia (febrer del 2010) lliurat pel president de Polònia. Gran Creu de l’orde al Mèrit de la República Italiana (26 de juny de 2006). Premi Gaudium et Spes (2007) atorgat per la Convenció Suprema dels Knights of Columbus, entre d’altres.

La qüestió de l’àtic del cardenal Bertone, doncs, no deixa de ser un més dels afers que s’inscriuen en la seva llarga biografia i que xoquen frontalment amb l’Església «pobra i pels pobres» que el papa Francesc reclama. Si va referir, una vegada més, en l’homilia del Dijous Sant, interpel·lant als prelats que viuen de manera “sumptuosa i presumptuosa” (El País. 21/04/14), enlloc de tenir la pobresa “com una germana“. Advertiments que s’haurien de tenir en compte, sobretot, per part d’aquells que han consagrats al sacerdoci, i han fet de l’Evangeli el seu motiu de vida. I, encara més, aquells que, com Bertone, per ser salesià, han fet vot de pobresa.

Arribats aquí, caldria fer dues consideracions i un retret: a) El regne de Déu és més gran que l’Església, «però és (l’Església) el lloc privilegiat on el Regne es manifesta al món» (E.Charpentier, Para leer el NT, p.93). b) El seguiment de Jesús té una premissa: «–Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, […]. Després vine i segueix-me» (Mt 19,21). c) Paraules escrites per Joan Maragall, arran de la Setmana Tràgica: «Doncs, de què us serveix a vosaltres la llum, si us heu tornat cecs?» (L’església cremada).

Salvador Sol

Comentaris

  1. Salvador Sol diu:

    Totalment d’acord, Antoni, però jo no soc expert en moral catòlica i em va semblar que titllà l’actuació del Bertona de «pecat d’escàndol» era posar-me en camisa d’onze vares. Sobretot tenint present allò de: qui estigui net de culpa… I, tens raó, la premsa no difon gaire bé mai, les notícies de signe humanitari. Una pena!

  2. A. Ferret A. Ferret diu:

    L’afer de l’àtic és inqualificable, i s’inscriu en la tònica de viure luxosament i escandalosament. Seria, doncs, un motiu d’escàndol més. Però això implica no només el seu testimoni, sinó la responsabilitat del papa Francesc de permetre-ho. No ho hauria de permetre. I, si és que NO HO POT evitar, llavors resultaria que la situació seria molt més podrida encara del que en tenim constància.
    Ara bé: una cosa a remarcar: la frase “Al costat de les acusacions, han tingut poc ressò les seves propostes humanitàries.” Bé, això no s’ha de tenir en compte. Perquè lo que seria estrany és que els mitjans de comunicació mafiosos s’haguessin fet ressò de propostes humanitàries. Això no va amb ells.

Opina

*

Translate »