21 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

El “Pacte de les Catacumbes” de 1965 resta viu en aquest moment històric?

El dia rere dia de la pobresa i la marginació amb la que convisc no em deixa massa temps, ja que m’acosta a casos tan concrets com acaronar al que pateix, arreglar els papers d’un altre, acompanyar un procés de rehabilitació, entendre els crits d’angoixa d’un desesperat, o reconciliar a un presoner amb la seva família… Però tot això no vull que m’allunyi de problemes generals que constitueixen el món de la injustícia, de la corrupció, de l’allunyament del còdig  evangèlic, molt més que el de la nostre “intocable” Constitució…

Aclaparada per tanta corrupció, per la mort anunciada d’un sistema polític que ja no es sosté, per la falsedat de molts governants, per la impotència d’un poble que ja està fart, em giro cada vegada més als valors cristians que van arrelar -per exemple- en els meus pares i en tanta gent de bona voluntat que va ser feliç en l’esperit de les benaurances.

És en aquest moment que  ha tornat a mi un document que la gent jove d’Església que m’envolta desconeix, potser perquè no va tenir  el necessari ressó en el seu moment: el famós “Pacte de les Catacumbes” que van signar 40 Bisbes, la majoria llatinoamericans, en acabar el Concili Vaticà II i que en la meva joventut tant em va impressionar.   Els capdavanters d’aquells 40 Bisbes va ser Helder Càmara, recolzat per el nostre Bisbe Casaldàliga que, juntament amb Monsenyor Rafael González Moralejo, bisbe auxiliar de Valencia, van ser els únics de l’Estat espanyol que es van afegir a la iniciativa.

A vegades m’he preguntat què  resta d’aquell pacte signat en les Catacumbes de Santa Domitila el 16 de novembre de 1965.

Ara, quan al nostre país volem començar un nou camí que ens alliberi de tanta corrupció de l’Estat que ens domina, que ens deixi renovar un sistema que s’enfonsa per tots costats, que lluitem a causa d’una inamovible Constitució que serveix de parapet per no canviar les coses, etc. etc., cal que els qui estimem l’Església de Jesucrist tornem a viure allò que uns bisbes -malgrat l’oposició de la Curia- van proposar. I no només escau aquella renovació evangèlica pels bisbes, sinó per tots els cristians de a peu. Podem aprofitar els gestos del Papa Francesc una mica més acord amb aquells 13 punts.

Avui tinc la necessitat d’esmentar un, el 10, per tal de fer-nos partícips d’un procés que ja no té marxa enrere:

10. “Farem tot el possible perquè els responsables del nostre govern i dels nostres serveis públics decideixin i posin en pràctica les lleis, estructures i institucions socials que són necessàries per a la justícia, la igualtat i el desenvolupament harmònic i total de tot l’home i de tots els homes, i, així, per a l’adveniment d’un ordre social, nou, digne de fills d’homes i de fills de Déu.”

És per això que, des del meu humil lloc a l’Església de Catalunya, lluito a favor dels nostres drets,  i denuncio la vergonyosa actuació del Govern central i com a voluntària del 9N vull deixar el meu testimoni de denúncia i d’encoratjament per totes i tots els que us esteu deixant la pell en aquest procés, sense defallir malgrat les dificultats i els entrebancs.

M. Victòria Molins

V. Molins Sobre V. Molins

Comentaris

  1. A. Ferret A. Ferret diu:

    No sabia, no sé, res d’aquest Pacte. Primera notícia. Aquest punt 10 és molt bo, però valdria la pena saber sobre els altres 12 punts.

Opina

*

Translate »