16 febrer 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

El present “ja” i el futur de l’església catalana

EL PRESENT “JA” I EL FUTUR DE L’ESGLÉSIA CATALANA

Diumenge V de durant l’any, 10 de febrer del 2019
Josep M. Balcells, escolapi

Portats com de la mà seguirem –malgrat inicials difidències (“ens hi hem escarrassat i… res”) la invitació que ens fa Jesús de superar les nostres pors (això del cristianisme ja s’està acabant…) i de tornar-ho a provar (és una qüestió de fe esperançada): “Ja que Vós ho dieu calaré les xarxes!”. Després ve la pesca miraculosa i la gran asseveració profètica: “No tingueu por; des d’ara (en present, que recalquem nosaltres amb aquest “JA”), i de cara al futur “seràs pescador d’homes”. Mai tant apropiat als nostres temps, tan mancats d’humanització. Avui la proposta d’Evangelització ha de privilegiar l’estima i la promoció d’humanismes transcendents. Crist ofereix a tot cristià a fer i ser com apòstols “al mode de Pau”, que, tot i sentir-se cridat com aquell qui diu a deshora, es reafirma per obra i gràcia de la crida que sent de part de Jesús Ressuscitat mateix a ser l’apòstol dels pagans. Avui tothom, i de manera particular els laics, som cridats per Déu i per l’Església de casa nostra a ser evangelitzadors (també apropiant-nos la convicció de que “per gràcia de Déu soc el que soc) i encara més: que “la gràcia que Ell m’ha donat no ha estat infructuosa”.

Recobrem el desig ardent del papa Francesc: “Constituïm-nos arreu en un estat permanent de missió, situant-nos en l’actitud evangelitzadora que desvetlli l’adhesió del cor amb la proximitat, l’amor i el testimoniatge”. “Cal acompanyar amb misericòrdia i paciència les etapes possibles de creixement de les persones que es van construint dia a dia. A tothom ha d’arribar el consol i l’estímul de l’amor salvífic de Déu, que actua misteriosament en cada persona, més enllà dels seus defectes i caigudes”.

Vàrem insinuar-vos la setmana passada que partint de l’estudi que, per ben dos anys, van elaborar: L’Esglèsia catalana: present i futur, avui us voldríem glossar els darrers apartats que venen a ser com les línies de futur que els autors proposen per a tots els creients per esdevenir veritablement evangelitzadors, segons el programa que Francesc va proposar a l’Església d’arreu, i per tant, particularment de la nostra Església catalana. Extractem-los per persuadir-nos de que l’Església a casa nostra s’ha de mostrar com una alternativa per viure a fons tots els processos de maduració humano-divina, tant a nivell personal com en els comunitaris. Tenint present les dificultats ambientals i d’una cultura “paganitzant”, ens haurem d’omplir de les forces que ens ofereix l’empenta de l’Esperit, pròpies d’ara i per aquí. Fem acopi de la parresia, terme molt present en el papa Francesc, que vol traduir l’audàcia, l’empenta evangelitzadora que ens permeten caminar i servir  amb una actitud plena del coratge que suscitava l’Esperit Sant en els Apòstols i els duia a anunciar Jesucrist. Audàcia, entusiasme, parlar amb llibertat, fervor apostòlic, tot això s’inclou en el vocable parresia, paraula amb la què la Bíblia expressa també la llibertat d’una existència que està oberta, perquè es troba disponible per a Déu i per als altres (cf Fets 4, 29; 9, 28; 28, 31) Cites tretes del document recent ”Alegreu-vos-en i celebreu-ho” (Exhortació apostòlica de Francesc sobre la santedat accessible a tohom.)

Camins de futur. Línees de força i propostes: 

1.- “La Joia de l’Evangeli” és el full de ruta programàtic: ho és el de tota l’Església i particularment de la nostra, que fa via (“Església en marxa”) en i amb nosaltres.A la convocatòria de ser “evangelitzadors” ens hi hem de sentir cridats i n’hem de sentir la urgència improrrogable per obrir horitzons de futur per a la nostra Església catalana, bastant envellida i faltada del fervor evangelitzador que demanava ja Pau VI a penes acabat el Concili Vaticà II en la seva memorable encíclica “L’anunci de l’Evangeli” ara ja fa gairebé 45 anys (!) quan deia que el nostre temps “no demana mestres que ensenyin sinó testimonis que suscitin admiració”. “La manca de fervor tant més greu com que ve de dintre”. “Quantes vegades –afegeix Francesc- ens sentim empesos a quedar-nos en la comoditat de la riba. Però el Senyor ens crida a navegar mar endins i calar les xarxes en aigües més profundes (l’evangeli d’avui!). Ens invita a gastar la nostra vida en el seu servei. Aferrats a Ell ens animem  a posar tots els nostres carismes al servei dels altres. Tant de bo que ens sentim urgits pel seu amor (2 Co 5, 14) i puguem dir amb sant Pau: “Ai de mi, si no anunciés l’Evangeli!” (I Co 9, 16)”.Tres premisses: 1.- Som Poble (comunitats) fonamentat en la Paraula de Déu; en 2.- una litúrgia reinventada en la joia de l’acció de gràcies al Pare per Jesucrist per la regeneració que Ell ens ha ofert (amb reals expectatives d’un Home Nou, creat a imatge i semblança de Jesús, Senyor i Redemptor nostre) plena manifestació d’humanismes transcendents; i 3.- la vida donada en servei (diaconia) pels marginats de casa nostra.

Propostes: 

  • Crear àmbits transversals i bilaterals entre grups i parròquies. Fomentar coneixement i estima mutus. Unitat en la comunió. Conviure joiosament.
  • Dignificar la celebració eucarística com a imatge i signe eclesial, i que esdevingui ella mateixa anunci i crida a la fe. Participació activa, pregària i agraïment.
  • Crear lligams de proximitat amb visió i praxi profètica: “mireu com s’estimen, ferment alternatiu en un mon alienat i mancat de tendresa i d’afecte.
  • Viure a compàs de les necessitats de l’entorn: Les perifèries socials i existencials. Depressions, solitud, manca d’horitzons i de sentit de la vida.
  • Un estil de vida sobri i senzill, no consumista, proper als pobres, a favor de la dignitat de les persones, de la pau i de la justícia, acollidors,  inclusius.
  • El primer objectiu d’una comunitat cristiana no és la formació sinó la missió. Cada membre ha de ser com diu el papa un deixeble missioner.
  • Atenció parroquial i personal a les persones necessitades materials i en carències d’afecte i tancats en un individualisme reductor. Abandons.
  • Canvi de mentalitat. Estem en el segon postconcili que lidera el papa Francesc amb la seva vena pastoral entenedora i propera als senzills, marginats.
  • Resituar-nos en una lectura dels documents i dels temps del Concili Vaticà II, rellegint-los, bo i adaptant-los a les urgències eclesials, socials d’ara. Avui són necessaris una visió realista i una acció compromesa en tots els àmbits del bé comú.
  • Pretendre ser visibles i creïbles per la sintonia amb les necessitats, fent de les nostres institucions, grups, la “casa comuna” de tothom, acollidors. No excloure ningú, no solament dels “nostres”. 
  • Presència social al costat de totes les iniciatives vinguin de qui vinguin al servei d’altri. No cercar protagonismes sinó l’eficiència en la fraternitat.
  • La construcció de la comunitat eclesial és lenta. Cal viure-la amb delicadesa i constància. Arribar a ser el que hem de ser demana dedicació i esforços. 
  • Cal que el cristianisme sigui l’ànima de la societat catalana. Els mons de la política, de l’economia, de la cultura i les arts han de trobar en l’Església ponts de civilització i d’humanisme.
  • L’Església ha de potenciar la presència digna i senyora en els àmbits dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials Hem de implicar-nos en la construcció de la polis, a través de la civilització de l’amor i del bon conviure.

Epíleg: “L’evangeli es viu i es comunica. Un cristianisme afeblit comença a ser vigorós quan fa propostes de vida concretes: l’amor als pobres com a punt de partença de l’evangelització, la sobrietat com a to general de la vida, la unió entre ètica i espiritualitat, la lluita positiva contra el Mal, la litúrgia impregnada del misteri del Crist i de la pregària d’intercessió, la Joia de l’Evangeli que traspua i destrueix tota forma d’agror i d’antipatia, l’opció pel diàleg i la pau que contraresten la potència de la violència”. Rubrica aquest apartat afirmant: “Tan sols un Església  que surt, deixebla i missionera, amb vocació d’arribar a tothom, convençuda que Jesús és el missatge, té possibilitats de fer créixer l’Evangeli com a nucli i ànima d’un país que cerca el seu camí en la història”. Març de 2018.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »