20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

«El senyor és a prop dels qui l’invoquen amb sinceritat»

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY – (Cicle A) – 21 de setembre de 2014
Salm: 145 (144)

T’exalçaré, Déu meu i rei meu

T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.
2 Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.
3 El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.

4 Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.
5 Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat,
i jo repassaré els teus prodigis.
6 Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.
7 Que difonguin el record de la teva gran bondat
i aclamin els teus favors.

8 El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
9 El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement totes les seves criatures.

10 Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.
11 Que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de les teves proeses.
12 Que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la glòria esplendorosa del teu regne.
13 El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.
Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.

14 El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
als qui han ensopegat, ell els redreça.
15 Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l’aliment.
16 Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents.

17 Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
18 El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.
19 Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.
20 El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.

21 Que els meus llavis lloïn el Senyor,
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE TONI PUJOL

«El senyor és a prop dels qui l’invoquen amb sinceritat»

Quantes hores de feina profitosa o de descans hem perdut a vigilar l’escalafó, les llistes d’ascensos i de places vacants, per si qualque nouvingut, sense mèrits d’empresa o prou antiguitat en el cos, s’atrevia a passar-nos al davant? Com pesarem i, sobretot, qui ens compensarà les estones de por i d’amargura que, amb raons i sense, ens ha fet tenir la gelosia a l’hora d’acceptar els desconeguts que se’ns ficaven a casa? Quantes vegades hem protestat iradament pels beneficis amb què les administracions públiques regalen els immigrants que vénen a prendre’ns els treballs que cap de nosaltres ja no vol fer, i a viure a les cases i els barris on ningú ja no viuria, que no paguen impostos, però ocupen places a les escoles i llits en els hospitals? I, en canvi, que són de molt més escasses les ocasions que hem sabut correspondre a una petició honrada i a un tracte just amb la pura disponibilitat per al servei gratuït. I més estranyes encara, les vegades en què la nostra gratitud al Pare s’ha deixat traduir, senzillament, en amor als nostres germans, «els últims».

«Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor» (Is 55, 8) Els meus camins són aquests altres, tan diferents, que vosaltres intuïu, malgrat tot, quan pregueu: «compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor… bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat… és a prop dels qui l’invoquen amb sinceritat… els seus camins són de bondat i les seves obres són obres d’amor»

«Ara, a vosaltres, tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli de Crist» (Fp 1, 27a) I l’evangeli és aquest: vinya, tasca i jornal. Un propietari que, per damunt de tot, reivindica i fa valer la seva pròpia llibertat, contra tota casta de prejudicis o de convencionalismes engendrats per l’enveja. Sap, diu i practica que l’autèntica justícia només pot néixer de la generositat. Sobretot, cal assegurar que el vespre de cada dia tothom hagi rebut allò que necessita per a viure dignament l’endemà, tot començant pels darrers en arribar i pels que han romàs més temps a l’atur, no importa gaire per quins motius.
Vet aquí la forma en què «els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers» (Mt 20, 16). Vet aquí la manera en què serà restablert a la terra «el Regne del cel», tornarà a ser feta la voluntat del Senyor com ho era «en un principi», serà realitzat el projecte original del Creador, treta del món la tirania de l’egoisme que tenim per llei.

Opina

*

Translate »