20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

«El Senyor reconstrueix Jerusalem»

EL COS I LA SANG DE CRIST – (Cicle A) – 22 de juny de 2014
Salm: 147 (146-147)

Dóna bo de cantar al nostre Déu

1 Al·leluia!

Lloeu el Senyor:
dóna bo de cantar al nostre Déu,
és agradós de cantar-li lloances.

2 El Senyor reconstrueix Jerusalem,
aplega els dispersats d’Israel.
3 Guareix els cors desfets
i els embena les ferides.

4 Té comptat el nombre dels estels,
els crida cada un pel seu nom.
5 És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
6 El Senyor sosté els desvalguts,
però abat els injustos fins a terra.

7 Entoneu accions de gràcies al Senyor,
canteu amb les cítares al nostre Déu.
8 Ell cobreix el cel de nuvolades,
assegura les pluges a la terra,
fa néixer l’herba a les muntanyes.
9 Dóna l’aliment al bestiar
i a les cries dels corbs que l’hi reclamen.

10 No es complau en la força dels cavalls
ni en els peus lleugers del guerrer.
11 El Senyor es complau en els qui el veneren,
en els qui confien en el seu amor.

12 Glorifica el Senyor, Jerusalem;
Sió, canta lloances al teu Déu,
13 que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills;
14 manté la pau en el teu territori
i et sacia amb la flor del blat.

15 Envia ordres a la terra,
corre de pressa la seva paraula.
16 Tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la gebrada.
17 Llança el seu glaç com molles de pa:
tanta fredor, qui la pot resistir?
18 Envia la seva paraula, i tot es desglaça;
fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola.

19 Anuncia la seva paraula als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i decisions.
20 No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

Al·leluia!

Copyright © 2011 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
_______________________________________________________________________________________________

COMENTARI DE TONI PUJOL

«El Senyor reconstrueix Jerusalem»

Si el llegim arran de terra, en la seva dimensió horitzontal, l’arquitectura d’aquest salm, com si fos d’una catedral gòtica, aconduirà la nostra pregària per un camí que va, del coneixement de Déu fins a l’acció de gràcies, i, de l’acció de gràcies a la lloança. Però, en cadascuna d’aquestes tres estrofes [1], de sobte, la pregària mateixa s’aixecarà en ver-tical, des de la història dels homes, terrestre, tota plena de clarobscurs, fins a la glòria, celeste, sempre lluminosa, del Senyor de l’univers. Vet aquí l’espai espiritual que més escau, precisament, a qui s’ha reunit per celebrar el Sagrament de la comunió.

En l’Església, hom congria i renovella l’esperança antiga d’Israel, que el Déu viu i ver-tader mai no deixa de mostrar-se als nostres ulls astorats, per mitjà de les seves pròpies obres, que són aquestes: «aplega els dispersats, guareix els cors desfets, els embena les ferides» Des d’aquí, el salm ens empenyi cap amunt, perquè descobrim l’autèntic valor, d’aquestes coses, aparentment insignificants, l’equivalència que tenen en el cel: «té comptat el nombre dels estels, els crida cada un pel seu nom […] és infinita la seva sa-viesa». Però no som enlairats per romandre gaire temps en les altures, sinó per tocar, ben aviat, altre cop, de peus a terra, amb el cor més content, això sí, i la consciència més clara: «sosté els desvalguts, però abat els injustos» L’Esperit mai no ens fa créixer de bades. «Omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res».

«Ell, que cobreix el cel de nuvolades, assegura les pluges a la terra i fa néixer l’herba en les muntanyes […] no es complau en la força dels cavalls, ni en els peus lleugers del guerrer». S’estima, més aviat, «els qui confien en el seu amor». Escolta els nostres cants, el so humil de les nostres cítares, i els accepta com acció de gràcies.

Definitivament, el Senyor de l’univers, no és com els altres senyors i senyorets. Per ai-xò, la coneixença que fem d’ell en la pregària, i la relació que referma la nostra acció de gràcies, el vincle de comunió que voldríem que ens mantingués units a ell per sempre més, fan sorgir, finalment, del cor de tots els que resem aquest salm, una lloança com-partida, la lloança de tot un Poble: «glorifica el Senyor, Jerusalem; Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills, manté la pau en el teu territori i et sacia amb la flor del blat…»

[1] Alonso Schökel, L. i Carniti, C. (1999): Salmos. Estella, 1999, ed. Verbo Divino, tom II, p. 1648.

Opina

*

Translate »