21 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Els “si” i els “no” del papa Francesc

Mai havia gosat comentar documents papals. Ni sóc teòloga ni em sentia capacitada per comentar textos tan doctrinals, i, sovint, tant allunyans de les preocupacions del poble de Déu amb el que em sento tan a prop.

Com que ara gaudim del privilegi de tenir un capdavanter a l’Església que tothom el pot entendre, vull comentar des d’aquesta plataforma estimada d’Església Plural unes paraules que m’han afectat molt, entre moltes d’altres que llegeixo diàriament  amb veritable fruïció.

Es tracta d’aquestes temptacions de les quals ens avisa als “agents pastorals”. No sé si jo em considero d’aquests, però si em sento interpel·lada amb aquests “sis” i aquests “nos” en la meva vida d’Església al costat dels desafavorits i de tota la gent que m’envolta. Veiem que tots comencen amb un “si” o un “no” i acaben amb una crida concreta.

“Sí al desafiament d’una espiritualitat missionera”  i, com que la joia és el eix principal de tot el document, ens proposa una manera clara de viure-la i el perill de  fomentar una vida espiritual individualista “que no porti al compromís amb els altres”. ¡He viscut durant tants anys aquest tipus d’espiritualitat al meu voltant, que no em feia feliç, i ho sóc tant ara, que ho he entès perfectament!

Per això acaba amb aquest “no” contundent: “No ens deixem robar l’entusiasme missioner!”

“No a la accídia [desinterès] egoista”. Déu meu, Senyor, i quanta raó te Francesc quan acusa a l’Església de  “dedicar més atenció a la organització que a les persones, i llavors els entusiasma més el full de ruta que la ruta mateixa”. I jo he pensat en les vegades que ens preguntem pel número, per l’èxit aparent, pels triomfalismes momentànies. I així no és estrany que abundin actituds negatives. De aquí el seu “no” contundent: “No ens deixem robar la joia evangelitzadora”!

“No al pessimisme estèril”. Sempre queixosos, sempre amb cara de pomes agres, reprenent  en  les homilies… Davant la desertificació  espiritual, la solució no és la queixa i l’angoixa estèril que comporta pessimisme en comptes d’esperança, sense saber descobrir sovint en el “món contemporani, signes de la set de Déu, del sentit últim de la vida, manifestats de forma implícita o negativa.” Mai engrescarem a la gent amb pessimismes i normatives sense vida. Tinc molt comprovat que la única cosa que els acosta és que puguem i sapiguem “donar raó de la nostra esperança”.  De aquí el “no” contundent de Francesc: “No ens deixem robar l’esperança!”

“Sí a les relacions noves que genera Jesucrist”. Què bé que m’he trobat llegint aquestes paraules que em pressenten una Església més fraterna centrada en un Jesús humà i compromès amb el món. Sectors tancats de l’Església amb un espiritualisme descarnat, llunyans, individualistes… sense compromís amb els altres, sense comunitat. I és aquí on m’han subjugat unes paraules que he agafat como leit motiv de la meva vida: “El Fill de Déu, en la seva encarnació, ens convida a UNA REVOLUCIÓ DE LA TENDRESA.” Aquesta és per a mi una Església nova, adient al món d’avui, compromesa i tendra que no allunyi a les persones sinó que les aculli… L’Església en la que somio, “l’Església plural”, que esdevingui UNA per ser evangèlica i no unificadora.  De aquí el seu “no” contundent: “No ens deixem robar la comunitat!”

“No a la mundanitat  espiritual”.  Aquí dóna fort a certes maneres de fer en les que sovint podem caure confiant en les pròpies forces a base de normes per les que ens podem sentir superiors, o posseïdors de suposades seguretats doctrinals inamovibles que “en lloc de facilitar l’accés a la  gràcia, es gasten les energies controlant”. No a una Església com organització, en comptes d’un Poble de Déu. Tots hem patit sovint, veient com la gent s’allunyava d’aquest tipus d’Església “que havia perdut el contacte  amb la realitat soferta del nostre poble fidel”. ¡Que forta aquesta expressió que tan bé entenem, perquè la hem patit moltes vegades i ho hem denunciat sense sentir des de dalt unes paraules tan clares com aquestes: “Déu nos en guard d’una Església mundana sota vestidures espirituals o pastorals.”

I ara el seu “no” fortíssim: “No ens deixem robar l’Evangeli”!

I, per acabar, “no a la guerra entre nosaltres”. Potser seria el contrari a la pluralitat de l’Església amb diferents opcions sense baralles ni enveges que porten a divisions internes que estan lluny d’entendre la única llei que ens hauria d’unir a tots: la llei de l’amor, la que en va deixar Jesús com herència i per la que ens haurien de reconèixer com a deixebles seus.

I com a conclusió: “No ens deixem robar l’ideal de l’amor fratern!”

Victòria Molins

V. Molins Sobre V. Molins

Comentaris

  1. A. Ferret A. Ferret diu:

    Sí a una actitud de compromís amb els necessitats!

Opina

*

Translate »