26 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

En la mateixa direcció

DIUMENGE III DURANT L’ANY (CICLE C) – 24 de gener de 2016
Evangeli: Lluc 1,1-4.4,14-21
Altres lectures d’aquest diumenge: Ne 8,1-4a.5-6,8-10; 1Co 12,12-30; Salm 19 (18)

EN LA MATEIXA DIRECCIÓ

Abans de començar a narrar l’activitat de Jesús, Lluc vol deixar molt clar als seus lectors quina és la passió que impulsa al Profeta de Galilea i quina és la meta de tota la seva actuació. Els cristians han de saber en quina direcció l’Esperit de Déu empeny Jesús, ja que seguir-lo és precisament caminar en la seva mateixa direcció.

Lluc descriu amb tot detall el que fa Jesús a la sinagoga del seu poble: es posa dret, rep el llibre sagrat, busca ell mateix un passatge d’Isaïes, llegeix el text, tanca el llibre, el torna i s’asseu. Tots han d’escoltar amb atenció les paraules escollides per Jesús perquè exposen la tasca a la qual se sent enviat per Déu.

Sorprenentment, el text no parla d’organitzar una religió més perfecta o d’implantar un culte més digne, sinó de comunicar alliberament, esperança, llum i gràcia als més pobres i desgraciats. Això és el que llegeix. «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Notícia als pobres, a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor». En acabar, els diu: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar».

L’Esperit de Déu està en Jesús enviant-lo als pobres, orientant tota la seva vida cap als més necessitats, oprimits i humiliats. En aquesta direcció hem de treballar els seus seguidors. Aquesta és l’orientació que Déu, encarnat en Jesús, vol imprimir a la història humana. Els últims han de ser els primers a conèixer aquesta vida més digna, més alliberada i més feliç que Déu vol ja des d’ara per a tots els seus fills i filles.

No ho hem d’oblidar. La «opció pels pobres» no és un invent d’uns teòlegs del segle vint, ni una moda posada en circulació després del Vaticà II. És l’opció de l’Esperit de Déu que anima la vida sencera de Jesús, i que els seus seguidors hem d’introduir en la història humana. Ho deia Pau VI: és un deure de l’Església «ajudar que neixi l’alliberament … i fer que sigui total».

No és possible viure i anunciar Jesucrist si no és des de la defensa dels últims i la solidaritat amb els exclosos. Si el que fem i proclamem des de l’Església de Jesús no és captat com una cosa bona i alliberadora pels que més pateixen, ¿quin evangeli estem predicant? Quin Jesús estem seguint? Quina espiritualitat estem promovent? Dit de manera clara: ¿quina impressió tenim a l’església actual? Estem caminant en la mateixa direcció que Jesús?

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »