23 agost 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Enmig de la crisi

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY – Cicle A – 13 d’agost de 2017
Evangeli: Mateu 14,22-33
Altres lectures d’aquest diumenge: 1Re 19,9a.11-13a; Rm 9,1-5; Salm: 85 (84)

ENMIG DE LA CRISI

No és difícil de veure la barca dels deixebles de Jesús, sacsejada per les ones i desbordada pel fort vent en contra, la figura de l’Església actual, amenaçada des de fora per tota classe de forces adverses i temptada des de dins per la por i la mediocritat. Com llegir nosaltres aquest relat evangèlic des d’una crisi en la qual l’Església sembla avui naufragar?

Segons l’evangelista, «Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua». Els deixebles no són capaços de reconèixer-lo enmig de la tempesta i la foscor de la nit. Els sembla un «fantasma». La por els té aterrits. L’única cosa real per a ells és aquella forta tempesta.

Aquest és el nostre primer problema. Estem vivint la crisi de l’Església contagiant-nos uns als altres desànim, por i falta de fe. No som capaços de veure que Jesús se’ns està acostant precisament des de l’interior d’aquesta forta crisi. Ens sentim més sols i indefensos que mai.

Jesús els diu les tres paraules que necessiten sentir: «Coratge! Sóc jo. No tingueu por». Només Jesús els pot parlar així. Però les seves oïdes només senten l’estrèpit de les ones i la força del vent. Aquest és també el nostre error. Si no escoltem la invitació de Jesús a posar-hi la nostra confiança incondicional, a qui acudirem?

Pere sent un impuls interior i sostingut per la crida de Jesús, salta de la barca i «es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús». Així hem d’aprendre avui a caminar cap a Jesús enmig de les crisis: recolzant-nos no en el poder, el prestigi i les seguretats del passat, sinó en el desig de trobar-nos amb Jesús enmig de la foscor i les incerteses d’aquests temps.

No és fàcil. També nosaltres podem vacil·lar i enfonsar-nos, com Pere. Però, el mateix que ell, podem experimentar que Jesús estén la seva mà i ens salva mentre ens diu: «Homes de poca fe, per què dubteu?».

Per què dubtem tant? Per què no estem aprenent quasi res de nou de la crisi? Per què seguim buscant falses seguretats per «sobreviure» dins les nostres comunitats, sense aprendre a caminar amb fe renovada cap a Jesús a l’interior mateix de la societat secularitzada dels nostres dies?

Aquesta crisi no és el final de la fe cristiana. És la purificació que necessitem per alliberar-nos d’interessos mundans, triomfalismes enganyosos i deformacions que ens han anat allunyant de Jesús al llarg dels segles. Ell està actuant en aquesta crisi. Ell ens està conduint cap a una Església més evangèlica. Revifem la nostra confiança en Jesús. No tinguem por.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »