16 novembre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

És temps de fer síntesi

ÉS TEMPS DE FER SÍNTESI

Diumenge XXXI de durant l’any, 4 de novembre del 2018
Josep M. Balcells, escolapi

Anem cap a la fi de l’Any litúrgic. Amb aquest diumenge més (+) els que queden d’aquesta mesada ens plantem al terme del nostre viatge, pelegrinatge, viadors com som, d’allò que en castellà en diuen romeros (A. Machado té un poema molt bonic que ha estat musicat moltes vegades i del que tots en sabem algun vers…) Abans dels exàmens de final de curs hem de fer-ne una repassada per tenir una visió global i els fets o esdeveniments més importants de tota la cursa-curs; i ens hem de preparar per poder promocionar –passar de curs– i tirar endavant amb nous cursos i experiències de saviesa evangèlica.

La pregunta que solen fer els estudiants de poca solera als seus professors és aquesta: Què ve per als exàmens? Avui l’evangeli ens mostra patentment amb la pregunta i resposta que li dóna Jesús al mestre de la Llei hi tenim l’essencial del curs. Aquest evangeli de Marc també ve narrat pels altres sinòptics. Deixeu-me dir que tenen algunes variants que cal especificar: En Mateu es diu que la pregunta era feta per temptar-lo, o sia per veure quina resposta donava i poder-lo rebatre o posar-lo en evidència, com solien fer-ho. Aquí li donem al mestre que pregunta la cortesia de pensar que anava de bona fe. Estem davant de la més important pregunta i resposta de tot l’any currricular. Aquesta pregunta té en Jesús dues respostes inclusives. Es pregunta per un, per quin és el manament més important i la resposta és doble: “dos en un”. Atenció al cor evangèlic de Jesús que coneix les Escriptures, no faltava més. Però atenció a aquest “dos que són en un”. No es compleix el primer sense complir conjuntament amb la conseqüència que se’n deriva. Això no és únicament la Llei (la Torà) sinó que és la quinta-essència de l’Evangeli.

Coses a notar: Mireu com s’expressa la Llei: Sempre va per davant una proclamació de la fe en un Déu, que és únic. D’aquí prové que digui: “Shemà Israel” Escolta Israel: Així es diu a la primera lectura que és del Deuteronomi (6-8), però hi afegeix la cita del Levític (19,18). Amb aquella entrada emfàtica: “Shemà Israel”: així començava la pregària que feien dues vegades al dia. Jesús, com a bon israelita també la feia; d’aquí que així comença la resposta. Era costum portar en unes cintes de pergamí dins d’unes capcetes lligades al braç o bé en unes cintes, les filactèries, argúcies (?) per a no deixar de recordar-ho durant al jornada. Fidelitat a la lletra!

“Amb tot el teu ésser: cor, ànima, pensament, forces”. És un semitisme per donar entenent que ha de ser total, completa. És significatiu que parli d’aquestes facultats corporals i espirituals, amb tot.

“No hi ha cap manament més gran que aquests. Noteu que Jesús juga clarament al “dos que és en un”.

El mestre de “la Llei i dels Profetes” hi afegeix el que diu Osees(6,6): “és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar”.

Jesús pondera el que ha dit el Mestre tan assenyadament i li diu com a resposta una cosa singular: no és ja la resposta dintre de la Llei i els Profetes sinó que “no estàs lluny del Regne de Déu”. El veu en camí de les noves formulacions del NT. De fet molts dels mestres de la Llei es van convertir a l’evangeli. Parlo de després de la destrucció del Temple, de la dispersió i de l’emergència de les primeres comunitats, nascudes després de la Resurrecció. Pere convoca ja a conversió, en tenim dades en el llibre dels Fets dels apòstols.

Curiosament, en Lluc, en aquesta escena el mestre fa al final i com a afegit: Mestre: “I quin és el meu proïsme?” Bona pregunta, perquè per a un israelita el proïsme es quedava circumscrit en la gent del seu poble d’Israel. Mai d’un estranger, cal no oblidar-ho. I Jesús a continuació li explica com a resposta, en forma de paràbola, la “El bon samarità”. Queda el mestre de la Llei, de cop i volta, lligat per la paràbola! Jesús li afegeix, perquè es mulli. La resposta és l’adequada però evasiva: “Aquell a qui va tractar amb amor o misericòrdia”. Impossible que digués: el samarità, que era un heretge i un proscrit per la Llei: Jesús dirà taxativament: hem d’estimar àdhuc els enemics Mateu 5, 43-48).

Acaba el passatge mateix en Lluc: Llavors li digué: “Vés, i tu fes igual”.

El cor de l’evangeli el tenim avui ben consignat, és la lliçó bàsica de tot el curs. Aquest és el punt fonamental que va per a exàmens. Ja ho diu sant Joan de la Creu: “A la tarde te examinarán en el amor. Aprende a amar como Dios quiere ser amado”. O bé ho cantava en la més secreta intimitat: “Y ya sólo en amor es mi ejercicio”. Casaldàliga: Ho deia així: En arribar davant de Déu el meu cor s’obrirà com una flor i sortiran tots els noms dels que hauré estimat en vida”.

No oblidem que cor rima amb cordial, cordialitat, concorde, concòrdia, concordar, concordat, coratge, record, recordatori. Tenir el cor indivís: allí hi caben Déu i els germans. Els clàssics parlaven de la “Pregària del cor”.

Fem ara com una repassada amb les coses que han anant sortint en les diverses lliçons del curs: – Llegir abans d’acabar aquest cicle a qui ens ha obert el cor de Jesús: a l’evangelista Marc pausadament però continuadament, amb les notes a peu de pàgina en la Bíblia Interconfessional Catalana.

– Subscriure’s a “La missa de cada dia” (fascicles mensuals) o bé en Paraula i Vida: l’evangeli de cada dia amb comentaris cada any diferents.

– S’aconsella tenir-lo com a quadern d’alumne = alumne etimològicament vol dir el que és alimentat. Subratllant, unint paraules concordants.

– Adquirir-lo i recomanar-lo, difondre’l discretament a aquells que el rebran com expressió de regal, de compartir. Què millor que regalar l’evangeli de mans dels nous evangelitzadors que cerca el papa Francesc.

– Fer-me la pregunta de si he instituït com un hàbit esforçat i coratjós la lectura diària i sobretot de les lectures de l’evangeli dominical, meditar-la, pregar-la i treure’n un petit pensament, que serveixi de record, de jaculatòria o de mantra.

– He llegit el document “Alegreu-vos i celebreu-ho”, el darrer que parla de la santedat a nivell de casa, carrer, el Déu de les coses petites.

– M’habituo a saber llegir les cites dels llibres del NT. Destacant així l’abans i el després del text que “estudio”. Maria feia passar pel cor els esdeveniments de la seva vida domèstica i missional del seu Fill.

– He fet una lectura continuada de la segona lectura que se sol llegir a fragments seguits en les misses de diumenge. Darrerament de la Carta als Efesis, ara durant aquest mes de la Carta als Filipesos, també de la Carta als Hebreus.

– He resat amb el salm responsorial.

– Llegeixo Catalunya cristiana. Hi estic subscrit?

– Sintonitzo amb ràdio Estel, en moments de pregària o de notícies.

– Valoro la pregària pública: sobretot Laudes, Vespres, Completes, les transmissions de les Misses de Montserrat, de la 2, etc?

– Contribueixo a campanyes en favor dels marginats: Càritas, Mans Unides, Acnur?

– He llegit algun dels llibres aconsellats?

L’amor comença per casa, és amor preferent, privilegiat, perquè es potencia. El cor de l’evangeli és domèstic. Als efesis en tenim una bona referència. És comunional. És la Comunió dels sants feta xarxa, circular.

Bon final de curs, bons exàmens. Òptimes qualificacions.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »