20 abril 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Fet obedient fins a la mort, i mort de creu

FET OBEDIENT FINS A LA MORT, I MORT DE CREU

Diumenge de la Quinta domínica i setmana, Rams i setmana de Passió, 7 fins al 22 d’abril de l’any de gràcia 2019
Josep M. Balcells, escolapi

Germans/es. No perdem temps, “cal no perdre el pas, cal anar endavant”, perquè els dies Sants no són només els de la Setmana Santa, cal considerar-los així també tots els que van des del dilluns de la quarta Setmana, és a dir des de l’1 d’aquest mes fins a la PASQUA permanent. Ho explico breument. Des d’aquell dia hem anat llegint gairebé només els evangelis de Joan, l’íntim de Jesús en vida i més en resurrecció. Així ho farem fins al Divendres Sant. Ara oblidem-nos de nosaltres, que som pecadors. Ja hem recalat joiosament en els braços del Pare de la Casa pairal. Taula parada, l’afecte del Pare i festa a desdir. Aquí acaba d’alguna manera la nostra part prioritària de la Quaresma. Aprofito per invitar-vos a llegir o rellegir “El retorn del Fill Pròdig” de Nouwen i perdoneu la meva insistència. És per motius d’evangelització. “La Joia de l’evangeli” de l’estimat papa Francesc. Les segones relectures són molt diverses i millors, si el llibre s’ho val. Proveu-ho, sisplau!

Ara ens toca posar en relleu al fons del nostre ésser la Missió-Acció Redemptora de Jesús el nostre SALVADOR I REDEMPTOR. Ell ha d’omplir tot l’escenari espiritual i evangèlic de la nostra atenció. No oblidem que per invitació expressa del nostre MESTRE som coprotagonistes de l’obra de la salvació com i pel fet de ser fills de Déu, i germans i deixebles del nostre Redemptor. Ara estem a la segona part de la Quaresma, centrada únicament en el més i més gran coneixement del Misteri de Jesucrist. Em recordo la frase del Mestre: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu… I ara ve l’última, decisiva part: I VINGUI AMB MI o bé que EM SEGUEIXI. Durant aquests dies, com us deia, ara estem en el final de la QUARESMA DE LA VIDA DE JESÚS. Se’ns demana de seguir-lo de la millor manera que puguem. Això, del seguiment de Jesús, és ja un miracle, un regal i una oportunitat extraordinaris, només de sentir-ho i/o de desitjar-ho. És revelació i molt personalitzada. Que Ell ens obri al misteri de la SALVACIÓ personal, comunitària i universal. Que a cadascú el Senyor li doni de saber-se “situar” on millor ragi la gràcia de la comprensió, que no ens mancarà, però certament serà desigual en raó de la nostra adhesió de cor i ànima a Jesús, a qui acompanyarem en els moments finals de la seva vida corporal, fins que esclati una Resurrecció compartida. (gràcies a Déu, en el sentit més densament literal i magnífic de l’expressió!).

Torno endarrere i us vull fer algunes remarques o tocs d’atenció: Són dies sants, tots ells de PASSIÓ, la de Jesús. Això ha de prevaler sobre tota altra consideració. No us deixeu portar només per la festa (folklòrica?) en què pot esdevenir per a molts, reduïda al Diumenge de Rams. Les raons són tan evidents que ja ho considerareu vosaltres mateixos. Cal, però no perdre-la sobretot per als infants. Ben explicat per a ells, pot fornir un record-experiència que no els hi podem sostreure. Només per a això ja val la pena que hi posem cor i imaginació. Té fonament bíblic en les mateixes paraules de Jesús en resposta als “jueus” (aquesta expressió té en Joan un abast molt dens!). Amb tot, ja sabem fins on arriben les “manifestacions” (processons?). Només visceralitat en molts; exaltació cordial, entranyada per a uns quants… Dit això sense fel ni rancúnies, anem a allò essencial en aquests dies. Cal recordar que a continuació de la Benedicció dels Rams, llevant-li efectes màgics. Només la sola mostra del seguiment de Crist per als qui la posen com un senyal, amb tot el simbolisme que hi posem. Abans la mostràvem als balcons: “deixeble en seguiment”, tenim la contemplació de i en la Passió de Crist, segons Lluc. Cada evangelista té les seves peculiaritats. Caldrà descobrir-les amb atenció a la Paraula de Déu. Així sia.

Algunes recomanacions a peu de marxa, com a “full de ruta” –ep, no penseu torçadament!: la ruta, el camí de la Creu. Ho hem dit i proclamat infinites vegades: “patí.., fou crucificat, mort i sepultat”. Aquest és l’esdeveniment central de la vida i missió de Jesús. En som fills i receptors: tota salvació prové d’aquest moment tràgic, i gloriós sobretot.

Em recordo que us he recomanant insistentment la “Lectio Divina (lectura, “entesa” si es pot, “ruminació”, feta passar pel cor, doncs cordial, de la Carta de Pau als nostres germans en la fe del temps i adreça als de Filips. Hi torno, perdoneu la insistència, però crec que en aquests dies se’ns torna i retorna aquesta “carta” adreçada a cadascú de nosaltres: no defraudem Pau. Avui sortosament tenim en la segona lectura la perícopa (=tros, fragment) de l’Himne Cristològic, dels més importants de la nostra fe, també de la nostra capacitat d’esperança i de “real-optimisme”amb horitzons de tots els millors futurs, malgrat tots els dubtes o desmentiments , oberts a l’Amor de Déu expressat en Crist. L’expressió important i definitiva. “Fet obedient fins…” al final; ja sabem quin fou! Pausa per fer el que l’Esperit ens doni de fer i de sentir. Seria molt llarg d’expressar tot el que té de profunditat aquesta paraula central, com ho han vist algunes persones “agraciades”. Simone Weil, Charles de Foucauld, Ignasi de Loiola i tots els místics…

Ja vàrem dir, no ho oblidem, que aquests “passos”, exercicis quaresmals ens havien de ser profitosos per a… “conèixer més i més el misteri de Jesús”. En realitat, el nucli dels polièdrics o simfònics “rostres” de Jesús, el Crist”. (primera col·lecta dels diumenges de Quaresma). Aquesta és ja ara l’única finalitat quaresmal que tenim: veure, contemplar, sentir, compartir, entrar en comunió. Deia Pau: “m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo com a escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m in-corporat a Ell. (és revelació de la vida quaresmal de Pau. Un deu!) De l’esplèndida carta als filipesos i a nosaltres.

Aquests dies ens abocarem al brocal del nostre esperit, en el sentit de mirar al fons i a fons en el pou dels misteris de Jesús. Ens hi ajudarà el llunyà (per temps i temps) profeta Isaïes. Que profèticament ens donarà una imatge de l’anomenat Servent del Senyor sobretot en aquests incisos: (42, 1-9; 49, 1-6; 50, 4-9; 52, 13 fins al 53, 12) Us afegeixo tots els textos que llegim a la litúrgia d’aquests dies: 43, 16-21; 54, 5-14; 55, 1-11, inclosos àdhuc els del divendres Sant i els opcionals de la Vetlla Pasqual. Tot això li han merescut a les profecies d’Isaïes de ser anomenat com el cinquè evangeli. Aquest, pura profecia. Dona una imatge tan calcada (!: en antelació) de la figura i missió salvadora de Jesús-Servent que esglaia de goig i de com-passió, tot alhora. Tingueu-ho present, perquè ens en sortiran molts fragments aquests dies. “Sentir amb Crist” una altra frase-sentiment-actitud de Pau. Això és fonamental per poder empalmar la nostra quaresma amb la de Jesús, per poder viure i reviure com Magdalena la profunda joia pasqual, aquella –direm- com anuncià Jesús –dit i viscut per Joan (16, 16-24): “joia que ningú no us, ens la podrà prendre”. Isaïes, per do profètic va saber més de Jesús, del que sabem i sentim molts de nosaltres. Tenim la joiosa verificació per davant. No perdem l’oportunitat que se’ns ofereix aquests dies. Cal aprofundir totes les invitacions derivades d’una litúrgia preparada, seguida amb el cor i els sentiments. Tant de bo puguem experimentar allò que ens diu Pau: “El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts”. Algunes col·lectes d’aquests dies traspuen tot un món nou: “Us demanem, Senyor, la gràcia de progressar contínuament en aquella caritat (amor), per la qual el vostre Fill va estimar tant el món , que es va entregar a la mort”. “Oh, Déu,la vostra gràcia inefable ens omple de benediccions; feu que de tal manera passem de la vellúria del pecat a la novetat de la vida”. “Que ens disposem per a la glòria del Regne”. “Senyor, concediu-nos de perseverar en la vostra voluntat (= pla d’amor, segons Pau), a fi que el poble que us serveix augmenti als nostres dies, en nombre i en santedat”. “Oh, Déu, il·lumineu els cors dels vostres fills, purificats per la penitència, i escolteu benignament les súpliques d’aquells a qui concediu de servir-vos amb devoció” (expressió aquesta amb múltiples maneres d’entendre-la. Busco el llibre-diccionari de sinònims i prenc alguns dels seus significats més adients: zel, culte, pietat, adoració, reverència, respecte, recolliment, unció, amor, afecció, simpatia, fidelitat, lleialtat, religiositat. Per escollir a gust pel sentiment de cadascú!). Podeu seguir vosaltres mateixos les restants col·lectes i arribareu joiosos a les que s’expressen en termes pasquals. Glòria i Al·leluia!

Poso l’última recomanació per als més “llançats”, fervents, a l’estil de Pau: Llegir enterament el llibre d’Isaïes: és dels llibres de l’Antic Testament més citat en la litúrgia, l’antiga i la derivada del Concili Vaticà II. Us sorprendrà la bellesa de les seves metàfores. Algú ha dit, i és persona no creient, que és un dels millors poetes “clàssics”, dintre d’una possible o real antologia de poetes de tots els temps. Descobrireu probablement que és més d’un poeta i que els varen recollir tots ells sota un sol epígraf, en una sola persona, com Homer i altres noms col·lectius perdurables.

Acabo citant les coratjoses paraules de Pau: “Corro amb l’esperança d’apoderar-me de Crist; puc fer-ho, ja que Crist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas d’haver-me’n apoderat. M’he oblidat dels avantatges que he deixat enrere. Tot jo em llanço cap allò que tonc al davant. Corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist. Amén, així sia: en tot el que diu, sentim i en la seva i nostra cursa. Déu sia en i amb nosaltres, un a un.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »