20 maig 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Francesc, el papa que pot revolucionar l’Església

Si el 19 d’agost la revista “La Civiltà Cattolica” sorprenia el món amb una sorprenent entrevista al papa Francesc, aquesta setmana se n’ha publicat una altra que va concedir al editor del diari “La Reppublica” Eugenio Scalfari, una persona que es defineix com atea. Aquestes entrevistes, juntament amb una carta de l’11 d’agost de 2013 que el papa Francesc va enviar a Scalfari, en resposta a dues interpel·lacions públiques que aquest li va fer al Papa des de les pàgines del diari, ens ofereixen un preciós material per poder comprendre l’abast de la reforma que Francesc té pensada per a l’Església. Si el contingut és sorprenent, més ho és el to de la conversa, que ja per ell mateix significa un canvi radical en les relacions del papat amb el món.

Hem volgut traduir aquest material al català i per això hem emprat els mitjans que teniem a ma i la bona voluntat de qui ho ha fet. si trobeu alguna errada en la traducció de l’italià al català, ja us demanem disculpes a l’avançada.

Us recomanem la lectura íntegra i pausada d’aquest dos documents, per poder-ne copsar la transcendència que poden significar els plantejaments del Papa.

Us oferim uns fragments:

“En primer lloc, em va  preguntar si el Déu cristià perdona als que no creuen i no busquen la fe. Tenint en compte que -i és la clau- la misericòrdia de Déu no té límits, si vostè va a ell amb un cor sincer i contrit, la qüestió per als que no creuen en Déu és obeir a la seva consciència. El pecat, fins i tot per aquells que no tenen fe, es produeix quan es va contra la consciència. Escoltar-la i obeir-la significa, de fet, decidir-se a afrontar alló que es percep com a bo o com a dolent. I en aquesta decisió es juga la bondat o la maldat de les nostres accions.”

“El mal més greu que afecta el món en aquests anys és l’atur juvenil i la soledat dels ancians. La gent gran necessita atenció i companyia, els joves treball i esperança, però no tenen ni la una ni l’altra; el pitjor: que ja no han deixat de buscar-los. Els han aixafat el present. Digui vostè: es pot viure aixafat en el present? Sense memòria del passat i sense el desig de projectar-se al futur construint un projecte, un futur, una família? És possible continuar així? Aquest, al meu entendre, és el problema més urgent que l’Església ha d’enfrontar “.

“I ho repeteixo. Cada un té la seva pròpia idea del Bé i del Mal i ha de triar seguir el Bé i combatre el Mal com ell el concep. N’hi hauria prou amb això per canviar el món”.

“Sap què opino sobre això? Els caps de l’Església sovint han estat narcisistes, afalagats i exaltats pels seus cortesans .. La cort és la lepra del papat”.

“[La Cúria] és vaticà-cèntrica. Veu i atén els interessos del Vaticà, que són encara, en gran part, interessos temporals. Aquesta visió Vaticà- cèntrica es trasllada al món que l’ envolta. No comparteixo aquesta visió i faré tot el que pugui per canviar-la.”

“A mi també em passa, quan tinc al davant un clerical, em converteixo en anticlerical de sobte. El clericalisme no té res a veure amb el cristianisme. Sant Pau va ser el primer a parlar als Gentils, als pagans, als creients d’altres religions, va ser el primer que ens ho va ensenyar”.

 

Carta del papa Francesc a Eugenio Scalfari de 11/9/2013

Entrevista al papa Francesc publicada en el diari “La Reppublica” el 24/9/2013

Opina

*

Translate »