13 desembre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Funeral per les víctimes de Germanwings. A Barcelona no veurem aquesta imatge.

UN FUNERAL DE ESTADO RECUERDA HOY EN ALEMANIA A LAS VÍCTIMAS DE GERMANWINGS

Com a cristians i cristianes, membres de l’església diocesana de Barcelona, ens sentim profundament dolguts i avergonyits per la imposició, per part del nostre bisbe Martinez Sistach, d’un format confessional catòlic pel funeral d’Estat en memòria de les víctimes de la tragèdia de l’avió de Germanwings.

Aquesta imposició impedirà mostrar al món una imatge d’una Església, la catalana, que respecta i valora la diversitat de creences i conviccions de les víctimes, dels seus familiars i de les persones que els voldran acompanyar en el dol. La imatge que es va veure a Colònia, d’un acte ecumènic, obert a la presència d’altres tradicions religioses, com mostra la foto que acompanya aquesta nota, no es podrà veure a Barcelona, on l’acte central serà la celebració d’una missa, el culte més significatiu dels fidels catòlics.

Cal diferenciar un acte religiós d’una determinada confessió, com va ser el funeral a la catedral francesa de Notre Dame du Bourg à Digne-les-Bains, on no van assistir autoritats, d’un acte d’Estat com el de Colònia o el que dilluns 27 d’abril es celebrarà a Barcelona. El primer és un acte religiós, els altres dos són actes civils en un espai religiós. El bisbe de Colònia ho va entendre correctament, però en canvi el de Barcelona no.

Imposar una celebració confessional, com és una missa, es pot arribar a interpretar com un intent de capitalitzar el gest solidari de la societat catalana amb el dolor dels familiars de les víctimes d’aquest dramàtic accident per part d’una religió concreta, la catòlica, a risc de violentar algunes consciències.

Amb aquesta decisió es corre el risc de semblar que es busca més la glòria mundana que no pas l’esperit de misericòrdia propi de l’anunci evangèlic de Jesús. Pot semblar que les víctimes no importin i que només es procuri per la notorietat de qui presidirà la cerimònia i la de la institució que presideix a Barcelona.

El Govern de la Generalitat també n’és responsable, i ens dol que no hagi impulsat una altra mena de funeral i s’hagi supeditat al format imposat per la jerarquia catòlica. Imaginem que és conscient que la imatge que es veurà ens retrotraurà a molts a èpoques que ja haurien d’estar superades, on les cerimònies d’Estat eren actes confessionals. En aquests funeral Europa no veurà pas representat un país modern, respectuós amb la llibertat de creences.

Fa temps que Església Plural venim denunciant aquestes pràctiques que només contribueixen a acréixer més, entre una part de la ciutadania, la necessitat de fer fora de l’espai públic les manifestacions religioses i les creences. Situacions com les que viurem aquest dilluns perjudiquen, i molt, el treball de molt temps, de tantes persones i entitats, en defensa de la laïcitat com un espai de trobada entre societat i creences. Cap govern de Catalunya ha afrontat amb coratge aquest repte i es segueixen fent cerimònies civils amb un format religiós confessional, com la missa anual de Sant Jordi al Palau de la Generalitat i la posterior benedicció de les roses, o el tractament d’autoritat que rep la jerarquia catòlica en determinats actes institucionals.

Una cerimònia així no beneficia ningú fora dels qui entenen que la seva religió gaudeix d’un estatus superior a la d’altres religions i creences, que cal evidenciar i preservar. No beneficia ningú, ni l’Església, ni la societat catalana, ni les seves institucions, ni molt menys a aquells familiars de les víctimes que poden sentir com les seves conviccions no són tingudes en compte i es poden  trobar violentades per una imposició poc encertada i que té ben poc de cristiana, de tolerant i de misericordiosa.

Quan molts hem celebrat que el papa Francesc inaugurés l’any de la misericòrdia, la imatge que l’Església catalana transmetrà al món serà la d’una institució amb senyals d’egocentrisme i insensible a la consciència i conviccions de les víctimes.

Si de la visita de Benet XVI a Barcelona en va quedar la foto de les religioses fregant l’altar de la Sagrada Família, d’aquest funeral en pot quedar la foto de la intransigència religiosa, de la incapacitat de la cúpula catòlica de posar-se al servei d’una societat que vol expressar els seus sentiments sense haver d’identificar-se amb cap confessió religiosa en concret.

Sortosament, la gran majoria dels homes i dones que formem l’Església catòlica catalana entenem la nostra fe d’una manera diferent, i per aquest motiu vivim aquest esdeveniment amb vergonya i dolor.

De res han servit les peticions i les notes de queixa que determinats sectors de l’església catòlica, així com també altres esglésies cristianes amb presència a Catalunya, han fet públiques aquests dies, és per això que, davant la manca de resposta positiva a aquestes peticions per part de l’arquebisbat de Barcelona, fem una crida als catòlics que participin en el funeral, així com a les autoritats civils que hi siguin presents, a fer patent, d’una manera respectuosa amb el sentit de l’acte, el malestar i el desacord amb el seu format, i la manera que considerem més oportuna és la de no anar a rebre la comunió en el moment que aquesta es reparteixi i quedar-se tothom dret en el seu seient.  

Josep Torrens

Articles relacionats

Comentaris

  1. Jaume C. diu:

    Què cony voleu? L’Església ha de fer funeral pels seus membres i prou. Potser hem de ser la salsa de tots els plats? Els musulmans han de fer el seu culte, els jueus el ser i els catòlics el nostre. I tota altra cosa són collonades i ganes de fer el paripé com tot això de “funerals d’estat”.

  2. JRRiudoms diu:

    Si la idea aquesta de fer un “funeral” va sortir del govern civil, es del tot forasenyat voler fer una cerimonia “neutra” dins un temple catòlic romà. A un local pertanyent a una creença determinada, no es pot obligar fer-hi quelcom no desitjat per els feligresos d’aquella creença. Al Regne Unit (i a algunes ciutats dels EUA), el lobi pro-drets dels homosexuals vol obligar a que hi hagin cerimonies de casaments homosexuals dins esglésies cristianes que no admeten dits “matrimonis” .

    Crec que l’Estat (el català o l’espanyol, tant se val) volien fer un funeral com serà. No cal donar cap culpa al sr. Sistach: ell a casa seva fa el que vol. Si algú volia fer una cerimonia d’un altre tipus, ho tenia molt fàcil: el Palau Sant Jordi o el Palau de la Múscia, per exemple.

    Atentament

  3. El Nano de Sants diu:

    A més TVE no ha permés i vetat que TV3 serveixi el senyal del funeral, ni d’una manera conjunta com en altres ocasions s’ha fet o fins i tot se n’ha encarregat TVC; després diuen que no centralicen to el que volen …

    No obstant la TV catalana emetrà el funeral en directe a les sis de la tarda d’aquest diluns pel 3/24 !!

Opina

*

Translate »