22 setembre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Gre i inexcusable “oblit”

GREU I INEXCUSABLE “OBLIT”

Pentecosta (Pasqua granada) 20 de maig del 2018

Josep M. Balcells, escolapi

Abans d’acomiadar-nos del cicle pasqual –és un dir, perquè Pasqua és cada dia i a cada moment- voldria deixar constància de les cites dels principals himnes cristològics. Això ho havia d’haver escrit abans, però tota la Paraula és tan rellevant, que en subratllar-les i recomanar-les sempre anem tres passes endarrere… Dels tres que citaré a continuació és versemblant que, tal qual, formessin part ja de les primeres litúrgies. Com que ja fa temps que us volia introduir en la lectura directa de la mateixa Bíblia, només hi posaré les cites, en el ben entès que vosaltres les buscareu i us hi entretindreu amb el goig de “sentir-les i reviure-les” que serà el mateix que tingueren els primers deixebles que hi con-formaren la pròpia vida. Pregària Total!

– De la carta als efesis: (1, 3-14) a completar amb els versets: 15-23

– De la Carta als filipencs: ( 2, 6-11) a completar: (2, 1-5) i a més: 2,12-18)

– De la carta als de colosses:(1, 15-20) completat-ho pels altres versets del mateix capítol.

– S’hi podria afegir el Pròleg de l’evangeli: (Jn 1, 1-18). I d’altres no tan significats.

En aquests textos s’hi dibuixa el fet històric i metahistòric de la Persona de Jesús i del seu Ensenyament. Són Revelacions tant memorables que valdria la pena d’aprendre-les de memòria, perquè així més fàcilment podrien esdevenir pautes d’intel·ligència evangèlica a tots els escenaris, privats i col·lectius. Jesús és fonamentalment el Fill de Déu encarnat, fet home com nosaltres, Paraula i Sentit del viure i conviure humà,  a viu i vivificador, Aliment de l’esperit, missió d’amor per tal de que tota la humanitat sàpiga que hem entrat en la intimitat de Déu, essent els seus fills, Hereus d’una Presència definitiva en Déu, plenitud d’Amor concedit i compartit.

Avui, dia de Pentecosta, “reactualitzem” la vinguda de l’Esperit Sant a tota l’Esglèsia i a tots i cadascun dels batejats i dels confirmats, Ànima de l’Església, Do dinamitzador de la Bona Nova, de la Missió sempre oberta per a tots els creients i tots els humans, propulsor del Regne de Déu. Tot concentrat en aquest prec, verb fortament litúrgic: “Vine” que conté tots els temps i llocs: fou, fes, farà. Més que continuació, complement, aprofundiment de la Missió Evangelitzadora, que ens fa sentir i viure la vida mateixa de Déu. Ho diguérem a l’Advent, Ho hem repetit en la Resurrecció i, ho anirem dient en tot el transcurs de la història cristiana pròpia: “Veniu Esperit Sant i de tota la creació (arreu hi ha llavors del Verb). Així hi queda com a aspiració i constància a les darreres súpliques del final de tota la Bíblia: “L’Esperit i l’Esposa diuen: “Vine!” Els que escolten que diguin: “Vine!” Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res… El qui dona testimoni de tot això, diu: Sí, vinc de seguida”. ”marana ta!” que vol dir: “Amén! Vine, Senyor Jesús”.(Darreres paraules de l’apocalipsi). Ser cristià és saber, sentir, desitjar, constatar que tot ve de Déu, passa per Déu i s’envola cap al Cel que és el Déu d’amor.
És una vertadera llàstima que no invoquem a cada moment i en cada acció la Vinguda de l’Esperit Sant: Veni Creator Spiritus. No ha de venir, perquè ja hi és. El que convé és prendre’n consciència. “Veniu, veniu, oh Emmanuel”, “Veniu i adorem-lo. “Veniu, oh Esperit Sant, aura divina…” La més divina: “Vingui a nosaltres el vostre Regne”

Els nostres germans ortodoxos de l’Església d’Orient saben que tot s’esdevé per la presència i acció de l’Esperit Sant. Tres característiques que les tenen més reforçades ells que nosaltres són: l’espiritualitat obra de l’Esperit Sant, el culte amorós a la Mare de Déu i una fe viscuda com a espiritualitat. D’ells n’hem de prendre exemple, reforçant aquests tres amors evangèlics. Més d’una vegada he citat aquesta frase que és emblema dels  orientals. Ho digué el metropolita Ignasi Hazim fa justament 50 anys en una reunió d’ecumenisme. Estaven a les immediateses d’un Concili Vaticà II i la seva presència com a invitats al Concili va ser una gràcia de Déu, perquè varen fer presents aquests amors seus que podem –i devem- compartir com a bons germans que som de veritat. Ho vull subratllar i posaré en negreta allò que vull posar en relleu:

– “L’Esperit Sant és personalment la novetat que actua en el nostre món”.

– “És la presència del Déu-amb-nosaltres, unit al nostre esperit (Rom 8, 16)”.

– Sense Ell, Déu queda lluny,

                     Crist resta en el passat,

                     L’evangeli és lletra morta,

                     L’església, pura organització,

                     L’autoritat, tirania,

                     La missió, propaganda,

                     El culte, simple record,

                     I la praxi cristiana, una moral d’esclaus.

– Però en Ell, en una sinèrgia indissociable:

                     El món és alliberat

                     I gemega en l’infantament del Regne,

                     L’home està en lluita contra la carn,

                     Crist ressuscitat és aquí,

                     L’evangeli és potència de vida,

                     L’Església significa comunió trinitària,

                     L’autoritat és servei alliberador,

                     La missió pentecosta,

                     La litúrgia és memorial i anticipació,

                     L’acció és divinitzada.

Dèiem greu i inexcusable el nostre oblit, el nostre sobre la tercera Persona de la Santíssima Trinitat: En el Vaticà II surt 260 vegades. Copio de Víctor Codina: “El Concili veu l’Església des d’una perspectiva no monoteista, sinó trinitària i carismàtica. Aquest darrer aspecte és fonamental per recuperar una visió activa i positiva de tot el Poble de Déu, per donar als laics la seva dimensió profètica. L’Esperit actualitza la intel·ligència de la Paraula de Déu, impulsa l’ecumenisme, actua en totes les comunitats cristianes i és la força misteriosa present en la història de la humanitat i que és captada per les diferents religions de la humanitat”.

Ser cristians val tant com fer la vida de l’Esperit. “L’Esperit realitza la consumació escatològica en l’aparició i activitat, en la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, en la seva persona i la seva obra. El batejat és posseït per l’Esperit de Déu i és rebut en la filiació escatològica de Déu. “Tots vosaltres sou espirituals” sense vergonya… Persones que estan en l’Esperit i han de viure de l’Esperit. L’Esperit de Déu i han de viure de l’Esperit. L’Esperit s’estableix en nosaltres: som temples de l’Esperit com a persones elegides, cridades i capacitades per a l’amor. Ens obrim a l’amor de Déu i ens deixem arrabassar, posseir i prendre per l’Esperit de Déu. Cridats a la santedat domèstica, menuda, facilitadora de bones relacions, glòria i corona de la família i de tota interrelació empàtica, amical, encomanadissa per la fluència de la pròpia felicitat, irradiadora. Do i gràcia que fem amb i en els que ens són de casa. En el document sobre l’Església, Capítol Vè: “La vocació universal a la santedat dins l’Església” hi llegim: “Tots els cristians (guiats per l’Esperit de Déu), en qualsevol condició de vida, professió o circumstància, i precisament per mitjà de tot això, es podran santificar de dia en dia, si ho reben tot amb fe de la mà del Pare celestial (, Fill i Esperit Sant) i cooperen a la voluntat divina, manifestant així a tothom en les mateixes accions temporals l’amor amb que Déu ha estimat el món”. Fruits de l’Esperit Sant: “amor, goig, pau, paciència, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix” (Ga 5)

Articles relacionats

Opina

*

Translate »