21 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

Hem visitat l’arquebisbe Omella

omella_2_440x220

El divendres 30 de setembre l’arquebisbe Omella va rebre una representació de la junta d’Església Plural. Era la primera vegada que teníem l’oportunitat de saludar-do i donar-li a conèixer la feina que fa Església Plural per impulsar la reforma de l’Església i fer visible el sector anomenat progressista de l’Església catalana.

A l’inici de la trobada varem lliurar-li uns senzills obsequis que tenien com intenció acostar-li unes realitats d’Església a les que segurament encara no ha tingut l’oportunitat de conèixer. Uns dels reglas va ser el llibre de Carles Cardós “Les dues tradicions – Història espiritual de les Espanyes”, llibre que va escriure a l’exili (193-1943) i que fou publicat a París el 1947. Un llibre perseguit per l’església oficial del moment perquè relata l’existència d’una església catalana, perseguida i silenciada pel règim franquista. També li lliurarem una DVD amb el documental “L’Església rebel” que va impulsar Església Plural i que per mitjà de testimonis explica el paper de l’Església en la lluita contra la dictadura, en la recuperació de la cultura i la llengua catalana i  de les llibertats nacionals.

La trobada es va desenvolupar en un clima molt cordial i franc, i varem tenir l’oportunitat de fer-li a mans el document “Volem ser instruments de renovació”, en el que definim quines són algunes de les principals prioritats pastorals que al nostre entendre té la diòcesi de Barcelona, i quin model d’Església i de bisbe considerem que és el més coherent amb la línia de Jesús i la tradició de la diòcesi..

Els temes que tracta el document són: 

1.- La pluralitat signe de l’acció de l’Esperit Sant.

2.- L’exercici de l’autoritat.

3.- El Laïcat.

4.- El clergat.

5.- Les parròquies.

6.- L’opció preferent pels pobres. La gestió dels recursos.

7.- Una Església que reconeix la seva personalitat pròpia.

Un dels moments d’una mica més d’incomoditat va ser quan varem treure el tema dels recents nomenaments de rectors i li varem retreure que situés capellans de línia conservadora, pertanyents a la Hermandad de Hijos de Nuestra Señora del Sagrado Corazón, amb seu a Toledo, en parròquies que tenen una tradició oberta i participativa, com és el cas de les de L’Hospitalet i Esplugues, Sant Enric d’Ossó, Sant Antoni i Santa Gemma.

Li varem expressar la creixen inquietud en alguns sectors catòlics de Barcelona, per algunes de les seves actuacions, i li varem demanar que s’envoltés d’assessors que representessis la pluralitat de sensibilitats eclesials de la diòcesi i que tingués en compte el parer de les comunitats parroquials, grups i moviments a l’hora de prendre decisions.

El dia que es va fer públic el seu nomenament, Església Plural va treure un document en que detallava una sèrie d’incerteses que, malgrat la confiança que ens mereix el papa Francesc, inspirava el nou bisbe. Avui volem mantenir aquesta confiança, però no podem amagar que el grau d’incerteses ha augmentat.

Com li diem en el document lliurat, demanem que l’Esperit guiï el seu ministeri episcopal, i li doni savieda, humilitat i missericòrdia per exercir-lo i impulsar l’anunci de l’Evangeli de Jesús.

JT

Articles relacionats

Comentaris

  1. Anem bé? Em dóna la impressió que no acabaran d’entendre mai l’especificitat de l’església a casa nostra fins que no siguem un país independent

Opina

*

Translate »