23 agost 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

I el reconegueren

I EL RECONEGUEREN

Diumenge II de Pasqua, 23 d’abril de 2017
Josep M. Balcells, escolapi

Estem vivint tota una setmana tan esplendorosa, tan plena de resurrecció i ho fem així expansivament, perquè no ens hi cabia la celebració de la Pasqua en només un sol dia. Nosaltres, els que tenim el goig de la fe, anirem fent del “cada dia” un exercici de Resurrecció i de Vida, a fi de que, tot i gaudint-lo, l’anirem manifestant com a veritable “resurrecció” de la nostra pròpia vida. Tot se’ns torna Pasqua si aconseguim saber “re-conèixer” Jesús, ara com a Fill de Déu, no tan sols com a Fill de l’home: “Senyor meu i Déu meu”. Feliços els qui com Tomàs hem passat de la tossuda incredulitat a la inesperada joia de creure en Ell. Ai, bon Tomàs, ets molt semblant a nosaltres, tardans a entrar en la certesa d’un re-coneixement de Jesús per la FE. Benaurat el teu no voler creure per poder després veure Jesús, meravellosament ressuscitat, d’una manera definitivament nova. Entomo, Jesús, la teva recriminació. Perquè m’has vist, Tomàs, has cregut? “Feliços els qui creuran sense haver vist!”

En aquest “exercici” de fe-amor anirem empeltant en la soca del nostre home vell el rebrot de la vida nova, la de Jesús ressuscitat. Oh, possible primavera permanent; no serà “un fet” o una nova realitat, fins i tant que no retrobem Jesús “en resurrecció”. No és el coneixement del Jesús al que hem tingut accés al llarg i ample de la seva vida moridora. L’hem de re-conèixer com a Ressuscitat, com a “aparegut” en Vida Plena, com a Fill primogènit del Pare, com ho creu finalment Tomàs per nosaltres: “Senyor meu i Déu meu”.

Fem una repassada per la litúrgia de la Setmana de Pasqua:

* Dilluns (de Mateu): “Jesús els sortí al pas, i les saludà, dient-los: “Déu vos guard”. Elles se li abraçaren als peus i l’adoraren. A Galilea em veuran”.

* Dimarts (de Joan): “Li diu Jesús: “Maria”. Maria es gira i li diu: “Rabuni!”, és a dir: Mestre!” Corre, deixa’m: A peus de Jesús com tantes vegades… Ves a trobar els meus germans. Pujo al meu Pare que és també el “vostre” Pare”.

* Dimecres (de Lluc): “Si que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure… Posat a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el “reconegueren”. Què n’és de difícil obrir el ulls de la fe. Noteu dues expressions que han passat: o a la litúrgia salmòdica: “Realment el Senyor ha ressuscitat. Al·leluia!”, o al partir el pa: símbol tant de l’eucaristia com de la reunió pasqual a taula amb els deixebles, ja des de bon principi: Comunió i memorial per excel·lència en el Ressuscitat i entre els germans. Oh, Eucaristia dels millors reconeixements!

* Dijous (de Lluc): “Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria no acabaven de creure-ho… Llavors els va obrir el ulls perquè comprenguessin. Vosaltres en sou testimonis”.

* Divendres (de Joan): “És el Senyor”. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor”.

* Dissabte (de Marc): A Maria que els digué que Jesús vivia, no la van creure. Als dos que se’ls aparegué com un desconegut, tampoc els van creure. En reunir-se amb ells a taula (!) els reconvé pel seu persistent no re-coneixement. Amb tot, els diu: “Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova”.

* Diumenge (de Joan): “Arribat el diumenge finalment cregueren. Tomàs fa de contrapunt. “Si no veig. Si no fico…” Vuit dies més tard hi ha l’escena de Tomàs. “Feliços els qui creuran sense haver vist”.

La litúrgia ens ha preparat per fer un re-coneixement de Jesús, perquè en la Resurrecció es fa palesa la glorificació; i és i no és el Jesús conegut en vida, segons la convivència narrada pels sinòptics. Faria una excepció per a l’evangelista Joan, que sempre ens el presenta gairebé com gaudint de vida nova, tant i tal és la seva presència i acció que ja trasllueix en vida esplendors pasquals. A cada capítol del seu evangeli, Joan, ens demana de fer un acte de fe. Sigui com sigui i fent aterrar la nostra Quaresma en la finalitat que explicitàvem, allà dies quaresmals, d’endinsar-nos en el misteri de Crist, ara ens convé obrir pàgina de re-coneixement. És el Jesús de la fe, perquè és un coneixement nou, com a ressuscitat: “Senyor meu i Déu meu”.

Aquests dies hi he pensat molt. Com és que als deixebles els costa tant de creure en Jesús? Ells tenien “pàgines viscudes” amb ell. Sabien –o havien de saber, millor dit!- que havia de ressuscitar. En puc dir: sabien que, però de cap manera podien sospitar el com. Això darrer és només objecte de fe. Havien de “rebobinar” i els sortien imatges ben diferents del que era ara el seu re-coneixement. Jesús ressuscitat és sempre novetat. Igual, però tan diferent! El Jesús de la fe se’ns mostra a ulls clucs, perquè tot plegat va més enllà d’una visió ocular, sinó -no sé com dir-ho- visió de fe. Sense ni sospitar-ho havíem dit que volíem conèixer més i més el misteri de Crist i ve’t-aquí que Jesús està més enllà, com Déu mateix més enllà de tot nom, tal i com ens hi va endinsar Gregori Naziancè en aquesta pregària única:

“Oh vós, el més enllà de tot,
com us puc anomenar amb un altre nom?
Quin himne us puc cantar?
Cap paraula no us pot expressar.
Quin esperit us pot abastar?
Cap intel·ligència no us pot concebre.
Només vós sou incognoscible,
car tots els pensaments han sortit de vós.
Tots els éssers us celebren,
els qui parlen i els qui són muts.
Tots els éssers us fan homenatge,
els qui tenen intel·ligència i els que no en tenen.
L’universal desig, els clams de tots,
tendeixen cap a vós.
Tot el que existeix us prega,
i tot ésser que sap llegir en el vostre univers
us fa pujar un himne de silenci.
Només en vós fan estada totes les coses.
Tot va cap a vós en un mateix impuls.
Vós sou el fi de tots els éssers, vós sou únic.
No sou un ésser sol, però tampoc no sou un conjunt:
vós teniu tots els noms, com us podria anomenar?
Vós l’únic a qui no podem anomenar,
quin esperit celestial penetrarà el vel
que hi ha més enllà dels núvols?
Tingueu pietat, vós, el més enllà de tot;
com us podríem anomenat amb un altre nom?

Jo sé que ens heu fet el do de retrobar-vos, de reconèixer-vos una i mil vegades, amb el temor i ensems la joia desbordats, com els apòstols i sobretot com les admirables dones missatgeres de “re-coneixements” (ara també en el sentit d’acció de gràcies). I sobretot com Maria Magdalena que només amb la vibració de dir-li el nom la vàreu trastocar de fe amorosa i us feu una llaçada als peus amb els braços i una adoració d’allò més eucarística. Doneu-me la fe amorosa d’ella! Feu-me eucarístic de dalt a baix. Quina intensitat de vida, de presència en l’accció de rompre el pa! Ja la devoció popular sap més que nosaltres plens de teologies i de cristologies, amb una fe encara novella o encara per fer… Aquell deliciós “Senyor meu i Déu meu”.

Vull ajuntar les dues aclamacions que us fem, encetada eucaristia en consagracions: Misteri i sagrament de la Fe:

“Anunciem la vostra mort,
confessem la vostra resurrecció.
Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”.

“Salvador del món, salveu-nos,
vós que ens heu alliberat
per la vostra creu i la vostra resurrecció”.

Feu que us busqui, que us trobi, que us re-conegui ressuscitat, que us visqui, que us testimoniï, que us estimi amb la fe més esplendorosa que em surti del cor i de l’ànima. Feu-me viure la fe pasqual en el cada dia, en com més moments possibles, millor. “Tard us he trobat, tard us he estimat”. Ai, Agustí meu!:

“Senyor, vull cercar-vos tot invocant-vos
i invocar-vos tot creient en vós:
perquè ens heu estat predicat.
La meva fe us invoca, Senyor,
la fe que m’heu dat,
que m’heu inspirat per la humanitat del vostre Fill.

Qui em donarà de reposar en vós?
Qui em donarà que vingueu en el meu cor
i l’embriagueu,
a fi que jo m’oblidi dels meus mals
i abraci l’únic bé meu, que sou vós?
(sant Agustí, Confessions)

“Senyor, que comparteixes el teu Pa i el Vi,
amb els qui tu coneixes i tens com amics,
nosaltres estimem aquest gest teu i el teu do:
en tu trobem la vida, Jesucrist Senyor”.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »