16 febrer 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

La Constitució és per a les persones i no les persones per a la Constitució

Mai he vist quelcom més intocable que la Constitució espanyola. O és que a alguna cosa s’havien d’arrapar per convèncer  als seus de tenir raó?

El que està passant al voltant de la voluntat democràtica de decidir el nostre futur en el Govern de l’Estat espanyol em trasllada a la meva infantesa i joventut i a les classes de Formación del Espíritu Nacional  (FEN) que tractava de convèncer-nos d’una unitat que volia ser uniformitat. Temps eren temps en que podíem empassar-nos la història feta a la mida d’uns i des d’una vessant única. La dels mateixos -o descendents- dels que ara diuen que ens hem inventat la nostra història…

I quan no es pot fer d’una altra manera es fa com ho feien alguns autoritaris de la meva infantesa: si demanàvem una cosa que no ens volien concedir i no tenien veritables arguments per negar-la  ens deien allò de  “perquè ho mano jo i prou”. Tenia raó el qui deia que els forts pacten, però els febles ordenen. Gran Bretanya pot pactar amb Escòcia, Espanya ha de manar a Catalunya.

Fins ara crec que els d’allà pensaven que la cosa no passaria de bons desigs dels catalans, de trobades massives, de cadenes humanes quilomètriques a les que no era difícil treure importància o restar quantitats… Fins i tot alguns ex-líders estaven convençuts que els mateixos catalans seríem els que no arribaríem a un acord i que, per tant, ens enfonsaríem a nosaltres mateixos, deixant sol al nostre líder. Però heus aquí que, de cop i volta i, quan menys ho pensaven, hi ha una concordança i una entesa que només deixen de compartir els que tenen uns altres interessos.

Em sento jo mateixa estranya parlant de política en aquest espai. Habitualment no és lo meu. Però és que hi ha coses que afecten a la vida sencera i no es poden separar del nostra sentit de la vida. I la llibertat dels fills de Déu que he aprés en els Evangelis m’ha fet recordar aquella manera de pensar de Jesús no entesa per els poderosos  quan els deia que el dissabte és per l’home i no l’home pel dissabte. Les lleis –les Constitucions-  es fan per als homes i si els esclavitzen ja no estan al seu servei i no serveixen. Una Constitució inamovible no és pas democràtica.

Maria Victòria Molins

V. Molins Sobre V. Molins

Comentaris

  1. A. Ferret A. Ferret diu:

    Viqui: tens raó en diverses coses, jo crec. Però, en relació al poble català, pensa que un idal és ideal de veritat si és altruista. No et deixis arrossegar per l’ambient.

Opina

*

Translate »