18 setembre 2018

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

La difícil laïcitat

El funeral d’Estat que ahir es va celebrar a la Sagrada Família de Barcelona en memòria de les víctimes del dramàtic accident de l’avió de Germanwings ha tornat a posar d’actualitat una de les febleses de la nostra societat, la relació entre els àmbits civils i religiosos.

La manera com es va produir la transició cap a la democràcia ens ha deixat diverses febleses que en els darrers temps afloren d’una manera preocupant: una democràcia de baixa qualitat, una societat del benestar molt feble, un model econòmics en mans de determinades elits, una dubtosa independència de les institucions bàsiques de l’Estat i una confusió entre l’esfera civil i la religiosa, especialment pel que fa a l’església catòlica. Als principals partits polítics els ha interessat tenir l’Església al seu costat, i un ampli sector de la jerarquia catòlica han trobat en aquest afany la manera de mantenir la seva influència, ja sigui per afavorir lleis restrictives de les llibertats personals, com per gaudir d’un tracte preferent en el finançament, com per influir en les lleis educatives o bé per gaudir d’un estatus social rellevant en els actes d’Estat.

Aquesta manera que té la institució catòlica de fer-se present en l’espai públic no és, des del meu punt de vista, la pròpia dels seguidors de Jesús, no és la que més convé a l’Església per ser ben acollida per la societat i poder-la servir. Molts fidels catòlics creiem que un marc de laïcitat positiva és el més adequat per la convivència i la col·laboració entre les creences religioses i les conviccions, i la societat civil, de la que també formem part. La laïcitat en ha de permetre recuperar una mirada positiva envers les religions, les creences i les conviccions, en que aquestes aportin els seus valors, que són molts, per construir societats més humanes, justes, respectuoses i solidàries, oferirint a cada persona elements de sentit per als moments més significatius de la seva vida. Però la condició per aquesta col·laboració és que la religió, i en aquest cas el catolicisme, abandoni d’una vegada per sempre la pretensió de ser reconeguda com a preeminent davant les altres.

Per aquest motiu és tant important que actes com el del funeral d’Estat d’ahir trobin la seva manera de expressar-se sense haver de recorre a referents confessionals. Una societat que no troba unes formes pròpies per expressar transversalment els sentiments i les emocions més nobles mai podrà sentir-se plenament lliure dels condicionants religiosos.

Ahir hi havia persones que ens deien, arran de la nota crítica que varem fer pública, que si es volia fer un acte laic, no confessional, que s’hagués organitzat en un espai civil. Res a dir, però com a seguidor de Jesús, convençut que la meva fe té quelcom a aportar al bé comú, crec que els espais de culte han d’estar oberts a tothom sense cap peatge. S’imaginen que la condició per acollir persones immigrades en una Església fos que haguessin d’assistir a les misses que s’hi celebren. Les esglésies són espais sagrats precisament perquè manifesten l’amor de Déu cap a la humanitat, un amor gratuït i respectuós amb la llibertat i la consciència de cada persona.

Josep Torrens (Publicat a El Periódico el 28/04/2015).

Articles relacionats

Comentaris

  1. JRRiudoms diu:

    Vostè escriu: “Crec que els espais de culte han d’estar oberts a tothom sense cap peatge “. De debó? Què diria a una parella homosexual que es vulgués casar dins una església catòlica romana?

    Jo sóc un d’aquests que van opinar que si el govern espanyol o català volien fer un “funeral” civil, el millor era fer-ho a un local “civil”, pas dins un temple. Dubto molt que haguessin volgut fer quelcom sense donar protagonisme a l’església romana. Llàstima que “les minòries” van caure en el joc.

    Atentament

Opina

*

Translate »