26 maig 2017

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

La fe és la llum de la vida

LA FE ÉS LA LLUM DE LA VIDA

Diumenge IV de Quaresma, 26 de març del 2017
Josep M. Balcells, escolapi

De cop i volta a l’escenari quaresmal s’hi fa llum, llum progressiva que ens acompanyarà tot el camí que resta fins a arribar al fulgor de la llum nova de la Vigília Pasqual, quan brillarà al bell mig del temple a les fosques en un sender de llumenetes que han pres la seva llum del Ciri Pasqual i que en fan el seu seguici. Atenció, que, aquesta, és nit exuberant de ressonàncies simbòliques, sobretot bíbliques. Tota la cerimònia és un intent de presentar la novetat que és Crist i de la que participen els cristians, que se’n diran “il·luminats” per la unció baptismal feta o renovada a peu de resurrecció! Aquesta és fe i és vida que tot és u; aquí hi ha l’essencial del que és el nostre viure en Crist. “Déu ens creà meravellosament, però més, encara més meravellosament ens ha redimit”.

No hi ha en la Bíblia cap simbolisme, com la llum, que ens digui més coses al cor, al mirar i a la mateixa vida. Jesús és la Llum, pren aquest apel·latiu tan resplendent i ens encomana tanta diafanitat i frescor… “Jo sóc la Llum i vosaltres en sou les irradiacions. “Per l’amor entranyable que Déu ens té, serem visitats per un Sol que ve del cel per a il·luminar els qui viuen a les fosques… i guiar els nostres passos per camins de Pau”. Estem als envolts de la meitat de la Quaresma i la litúrgia d’avui ens insta a que fem veritables aquestes propostes d’accelerar el nostre pas de caminants envers la Pasqua, catecúmens: adults preparant-se per al baptisme i la unció de l’Esperit. “També hi cap la possibilitat de fer un camí catecumenal per a tantes “fes” enfredorides -escrivien els bisbes de “casa nostra”-: “D’experiència límit o excepcional, el catecumenat ha de passar a ser un moment exemplar, significatiu i carregat de futur en l’estil pastoral de les nostres comunitats. També entre els adults batejats encara hi ha un camp ben ampli per a l’educació de la fe. Els cristians no són immunes a un context cultural ben complex. A vegades viuen la fe amb una certa distància que s’expressa en la falta d’identitat creient, la indiferència envers la participació en la vida de la comunitat o la visió relativista dels continguts de la fe i de la moral. Cal fer memòria que la catequesi dels adults és la forma principal de la catequesi, perquè va adreçada a les persones que tenen les responsabilitats més grans i la capacitat de viure el missatge cristià en la seva forma més plenament desenvolupada. Hem de preparar i renovar propostes catequètiques per a aquesta etapa adulta de la vida, fent entendre que perquè “la catequesi sigui eficaç, ha de ser permanent, si bé certament d’una altra forma” Ai, ai, perdoneu aquest excursus massa llarg, llarguíssim! No me n’he pogut estar, perquè la seva urgència em crema endins!). Tots els catecumenats, vells i nous, es van passant de mà en mà, de ciri e ciri la Llum del Crist. Hauria de ser Pasqua cada dia per portar a la vida més i més resurrecció, “amb l’alè de l’Esperit!”

Llum rima amb vida, amb foc, amb tempera, amb fe, amb primavera, amb el verd-verd i amb el fulgor-fulgor de la natura que reneix aquests dies d’encetada primavera. Què bé que poguéssim parlar de “la primavera de l’Esperit!”

Anem als fets narrats per Joan. Permeteu-me de demanar-vos que hi feu antecedentment una lectura total del capítol novè de Joan. A la litúrgia ens l’escapcen per a no fer-ho massa llarg. Això, al meu entendre, treu vigor i deixa empobrida una lectura que jo trobo que àdhuc literàriament és una narració vivaç i ben travada. Això val, si m’ho deixeu dir, això val sempre, abans de començar qualsevol comentari meu o de qui sigui, i és vàlid per a totes les lectures i oracions de la litúrgia. No us hauria de passar per alt el lligam estret entre l’elecció del jovenet David com a pastor del seu poble i el salm 22, el salm del Bon Pastor, no diguem amb l’evangeli. Ja des de la unció de David jovenet se’ns diu que “des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà d’ell, al·lusió clara per a nosaltres de la unció baptismal. Al desert també hi va haver una unció diversificada -diu al Pentateuc-: on els ungits “no paraven de parlar com els profetes”. Tant de bo que tothom profetitzés portats per l’Esperit! Llegim poc a poc, doncs, la segona lectura que és de Pau als efesis: quina bonior de Llum, Déu meu!. “Sou llum” els diu. “Desvetlla’t tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà”.

Ara sí, anem als fets. Un pobre cec mendicant es vist per Jesús i els seus, bo i passant per la seva vora, i immediatament surt el comentari dels seus deixebles, d’acord amb la idea popular: “-Mestre, qui ha pecat, ell o el seus pares, per néixer cec?”. Jesús els alliçona, advertint-los el que ja digué el profeta Ezequiel en temps enrere: “En aquells dies ja no es dirà: “Els pares menjaren raïm verd i als fills se’ls esmussaren les dents”. I a continuació els diu, en enigma, pel moment: “És perquè en ell es revelin les obres de Déu”. I afegeix: “Mentre és de dia jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat… Mentre sóc en el món, sóc la Llum del Món”. Joan és molt profund i ho deixa dit com qui no vol posar-hi explicacions, com si digués: ja m’enteneu, eh?

Narra, a continuació, el fet que suposa tenir-los en suspens. Fa una mica de fang i amb ell unta els ulls del cec, amb el prec de que vagi a la piscina de Siloè i se’ls renti. I, oh prodigi: se’ls hi obren esbatanats! Hi veu per primera vegada! Imaginem-nos l’estupor d’ell i de tots que el coneixen com a mendicant, demanant almoina! -Si serà ell? -Si no ho serà? Impossible, no, no. “-Sóc jo mateix!” els assegura exultant el mateix cec obert a la llum del dia. Com ha succeït aquest prodigi?: Ell els explica que ha estat un tal Jesús i li pregunten: -On és? -No ho sé, els fa. Un comentari a passavolant: Jesús no fa espectacle. És llum, però discreta, no fereix els ulls! Hi era allí d’incògnit i s’ha fet fonedís… Com sempre que pot. No cerca ni necessita notorietat. Busca només el bé pel bé de les persones necessitades…

S’obre un entreacte, insidiós, ara. Apareixen els Fiscals de la Llei. Jesús ha fet, oh pecat!, el seu prodigi en dia de dissabte! Davant la Llei i en nom d’Ella li fan fer declaració al cec: -I tu que en dius d’ell? Contesta l’home amb convicció: -És un profeta! Els fariseus dividits entre ells apel·laran a preguntar-ho als pares del cec: -Certament aquest és el nostre fill i és cec de naixença. Ara bé, què ha passat?, això no ho sabem. Pregunteu-li a ell mateix que ja és prou gran. S’escapoleixen de dir-hi més, ja que els “jueus” (expressió en Joan, plena de sentit: són per a ell amb aquesta denominació, els caps del poble, tots) “ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies”.

Altra vegada, tornen a la càrrega amb el cec mateix. -Diga’ns la veritat, qui t’ho ha fet i com? El jove s’enardeix: “-Apa, una altra vegada? I cau en la trampa de dir-los, oh atreviment: “-És que també us voleu fer seguidors d’ell?”. No podia haver dit res més feridor, despectivament: -Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell! I surt per primera vegada, que jo sàpiga, la “postveritat” a casa dels jueus. No se’n surten en l’argumentació, en el fons és una argúcia. “Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res”. I, a més, menyspreu viperí: -Tu que estàs empecatat tot tu des del mateix naixement, tu, ens voldràs alliçonar a nosaltres que som els custodis de la Llei? I l’evangelista ho deixa com a llest per a sentència: “I el varen excloure de la sinagoga”.

Un altre entreacte se succeeix: Jesús es fa trobadís al que fou cec. I li fa la pregunta definitiva. És hora ja de poder-la fer, després de la complexitat de tot l’entramat de la narració. Com devia comparèixer, d’agraït, davant del seu benefactor; recusat i condemnat pels “jueus”. -I tu creus en el Fill de l’home? -I qui és perquè hi pugui creure? (Estem entrant al llindar de l’àmbit de la fe explícita, notem-ho): “-Sóc jo mateix”. “-Hi crec, Senyor”, li fa ell regraciant una doble obertura d’ulls. Acaba aquí el catecumenat del cec, a qui Jesús li obre els ulls de la vida i ensems els de la vida de Fe”. Cau de genolls i l’adora. Recordarà per sempre més aquest trasbalsador “encontre” amb Jesús. Li va canviar la vida i sobretot el sentit de la seva vida. Ulls oberts al miracle del mirar a fons i endins: tot és misteri; i ulls oberts a la fe: oberts al misteri del Crist. Recordeu que la Col·lecta ens deia ja a l’inici de tot el caminar quaresmal: “Que les celebracions de la santa Quaresma ens siguin profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist” o bé a la Col·lecta d’avui: Oh, Déu, vós per mitjà del vostre Fill, reconcilieu meravellosament amb vós el llinatge humà; feu que el poble cristià s’afanyi amb deler i amb una Fe ben animosa a celebrar les festes de Pasqua que s’acosten”. Invitació a no perdre el pas, i, catecúmens tots, a entrellucar el terme de la Fe com a comunió en la mort i la resurrecció de Crist i, en la d’Ell, en tots nosaltres. D’aquí a tres setmanes ens trobem tots a Jerusalem! Déu ho faci: amb fe en la vida i en la vida de Fe.

Articles relacionats

Opina

*

Translate »