16 febrer 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

La importància d’allò petit

DIUMENGE XVI DURANT L’ANY – (Cicle A) – 20 de juliol de 2014
Evangeli: Mt 13,24-43
Altres lectures d’aquest diumenge: Sa 12,13.16-19; Rm 8,26-27; Salm 86 (85)

LA IMPORTÀNCIA D’ALLÒ PETIT

Al cristianisme li ha fet molt de mal al llarg dels segles el triomfalisme, la set de poder i l’afany d’imposar-se als seus adversaris. Encara hi ha cristians que enyoren una Església poderosa que ompli els temples, conquereixi els carrers i imposi la seva religió a la societat sencera.

Hem de tornar a llegir dues petites paràboles en què Jesús deixa clar que la tasca dels seus seguidors no és construir una religió poderosa, sinó posar-se al servei del projecte humanitzador del Pare (el regne de Déu), sembrant petites “llavors” d’Evangeli i introduint-se en la societat com a petit “ferment” de vida humana.

La primera paràbola parla d’un gra de mostassa que se sembra a l’horta. Què té d’especial aquesta llavor? Que és la més petita de totes, però, quan creix, es converteix en un arbust més gran que les hortalisses. El projecte del Pare té uns començaments molt humils, però la seva força transformadora no la podem ara ni imaginar.

L’activitat de Jesús a Galilea sembrant gestos de bondat i de justícia no és gens grandiós i espectacular: ni a Roma ni en el Temple de Jerusalem són conscients del que està succeint. El treball que realitzem avui els seus seguidors és insignificant: els centres de poder ho ignoren.

Fins i tot, els mateixos cristians podem pensar que és inútil treballar per un món millor: l’ésser humà torna una i altra vegada a cometre els mateixos horrors de sempre. No som capaços de copsar el lent creixement del Regne de Déu. La segona paràbola parla d’una dona que introdueix una mica de llevat en una massa gran de farina. Sense que ningú sàpiga com, el llevat va treballant silenciosament la massa fins fermentar-la del tot.

Així succeeix amb el projecte humanitzador de Déu. Una vegada que és introduït en el món, va transformant calladament la història humana. Déu no actua imposant-se des de fora. Humanitza el món atraient les consciències dels seus fills cap a una vida més digna, justa i fraterna.

Hem de confiar en Jesús. El regne de Déu sempre és una cosa humil i petita en els seus començaments, però Déu està ja treballant entre nosaltres promovent la solidaritat, el desig de veritat i de justícia, l’anhel d’un món més feliç. Hem de col•laborar amb ell seguint Jesús.

Una Església menys poderosa, més desproveïda de privilegis, més pobre i més propera als pobres, sempre serà una Església més lliure per sembrar llavors d’Evangeli, i més humil per viure enmig de la gent com a ferment d’una vida més digna i més fraterna.

José Antonio Pagola

Opina

*

Translate »