21 març 2019

Catòlics al servei d'una experiència de fe més eclesial, més plural, més laïcal i més ecumènica

La nostra gran temptació

DIUMENGE I DE QUARESMA – Cicle A – 5 de març de 2017
Evangeli: Mateu 4,1-11
Altres lectures d’aquest diumenge: Gn 2,7-9.3,1-7a; Rm 5,12-19; Salm 51 (50)

LA NOSTRA GRAN TEMPTACIÓ

L’escena de «les temptacions de Jesús» és un relat que no hem d’interpretar lleugerament. Les temptacions que se’ns descriuen no són pròpiament d’ordre moral. El relat ens està advertint que podem arruïnar la nostra vida, si ens desviem del camí que segueix Jesús.

La primera temptació és d’importància decisiva, ja que pot pervertir i corrompre la nostra vida d’arrel. Aparentment, a Jesús se li ofereix quelcom ben innocent i bo: posar Déu al servei de la seva gana. «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans».

No obstant això, Jesús reacciona de manera ràpida i sorprenent: «L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu». No farà del seu propi pa un absolut. No posarà Déu al servei del seu propi interès, oblidant el projecte del Pare. Sempre cercarà primer el Regne de Déu i la seva justícia. En tot moment escoltarà la seva Paraula.

Les nostres necessitats no queden satisfetes només amb tenir assegurat el nostre pa. L’ésser humà necessita i anhela molt més. Fins i tot, per rescatar de la fam i la misèria els qui no tenen pa, hem d’escoltar Déu, el nostre Pare, i despertar en la nostra consciència la fam de justícia, la compassió i la solidaritat.

La nostra gran temptació és avui convertir-ho tot en pa. Reduir cada vegada més l’horitzó de la nostra vida a la mera satisfacció dels nostres desitjos, fer de l’obsessió per un benestar sempre major o del consumisme indiscriminat i sense límits, l’ideal gairebé únic de les nostres vides.

Ens enganyem si pensem que aquest és el camí a seguir cap al progrés i l’alliberament. No ens adonem que una societat que arrossega les persones cap al consumisme sense límits i cap a la autosatisfacció, no fa sinó generar buidor i superficialitat en les persones, i egoisme, insolidaritat i irresponsabilitat en la convivència?

Per què ens fa esgarrifar que vagi augmentant de manera tràgica el nombre de persones que se suïciden cada dia? Per què continuem tancats en el nostre fals benestar, aixecant barreres cada vegada més inhumanes perquè els famolencs no entrin en els nostres països, no arribin fins a les nostres residències ni truquin a la nostra porta?

La crida de Jesús ens pot ajudar a prendre més consciència que no només de benestar viu l’home. L’ésser humà necessita també cultivar l’esperit, conèixer l’amor i l’amistat, desenvolupar la solidaritat amb els que pateixen, escoltar la nostra consciència amb responsabilitat, obrir-se al Misteri últim de la vida amb esperança.

José A. Pagola

Articles relacionats

Opina

*

Translate »